La «Introducció» de la Gramàtica de la llengua catalana, publicada el 2016, preveia l’elaboració d’una relació bibliogràfica que fes la funció de llista de referències bibliogràfiques de l’obra. No havent establert prèviament un registre sistemàtic d’aquestes referències, la Secció Filològica —mitjançant la Comissió de Gramàtica i l’Oficina de Gramàtica— ha confeccionat, com a alternativa, una llista de fonts bibliogràfiques dedicades a l’estudi d’aspectes gramaticals de la llengua catalana. Tot i l’extensió, que ultrapassa el que seria esperable en una simple llista de referències d’una obra d’aquestes característiques, no pretén pas ser una relació exhaustiva de la producció bibliogràfica sobre la gramàtica de la llengua catalana publicada d’ençà de l’establiment de la normativa gramatical ni tampoc un banc de dades bibliogràfic. En bona mesura, aquest repertori bibliogràfic permet contextualitzar documentalment la Gramàtica de la llengua catalana, encara que també pot servir com a eina de referència general a tothom qui estigui interessat en l’estudi de la gramàtica del català.
De llengua i societat. De la proposta fabriana a la reforma normativa de l’IEC aplega les contribucions fetes en el V Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra». El Departament de Filologia Catalana i l’Equip de Recerca en Llengua, Estructura i Ús de la Universitat Rovira i Virgili van organitzar aquesta trobada acadèmica, que es va celebrar els dies 28, 29 i 30 de novembre de 2018 a Tarragona. Seguint la línia dels darrers col·loquis, el conjunt d’aportacions abraça des de l’estudi de l’obra de Pompeu Fabra i el seu entorn sociohistòric fins a la compleció normativa que ha portat a terme recentment la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Més enllà del debat tècnic sobre diferents aspectes de la codificació catalana, en l’obra també es poden trobar aportacions fetes amb mirada sociolingüística. I, encara, reflexions sobre els aspectes glotopolítics de les codificacions de les llengües i l’anàlisi dels grans eixos dels processos d’estandardització de llengües com el romanès i el portuguès.
Què diuen les llengües quan parlen de nosaltres? I què diem de nosaltres quan parlem de les llengües? Aquestes dos preguntes recorren l’assaig La societat valenciana en l’espill lingüístic i vertebren una obra que versa sobre les relacions entre els grups socials i les llengües que parlen –o que no parlen–. Al costat d’aquestes, l’autor planteja unes altres qüestions que conviden a la reflexió i al debat: per a què serveixen les llengües? Què ens fa usar-ne algunes per damunt d’unes altres? Són les llengües un espill on podem mirar-nos? I què veem en el reflex? La societat valenciana en l’espill lingüístic, seguint l’esperit propi del gènere assagístic, e...
Segona part de les Actes del Col·loqui de l’AILLC d’Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991, amb la resta de la secció de literatura i una bona part de la secció de llengua.