You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Els albinyanencs de les generacions dels anys trenta i quaranta de segle XX encara recorden alguns balls dels quals ells mateixos van ser protagonistes, ja sia assajant el ball de sant Bartomeu a la sala de la rectoria o ballant el ball de bastons del Centre Parroquial i, en el cas del veïnat del nucli de les Peces, participant en diverses representacions del ball de Marcos Vicente. Tota aquesta memòria oral és la que avui intentem oferir per escrit en el recull històric que conforma aquest llibre. Una publicació que no té altre objectiu que fixar damunt del paper tot allò que els nostres informadors ens han fet arribar i connectar aquestes informacions amb el context històric de l'època, per tal que el lector pugui valorar realment els fets que els nostres actors dansaires van viure.
L'abril de 1938, pocs dies després de l'entrada de les tropes franquistes a Lleida i Balaguer, el govern de la República, en un intent desesperat per frenar l'avançament de l'exèrcit rebel a Catalunya, va ordenar la mobilització de les lleves del 27, 28 i 41. Els joves de les dues primeres tenien trenta i trenta-un anys, molts casats i enfillats, però els nois del 41, només tenien setze o disset anys; eren l'anomenada lleva del Biberó. Tots barrejats, amb una diferència de tretze i catorze anys, i els del Biberó, sense cap experiència militar, foren enviats als fronts del Segre i de l'Ebre. Lluís Randé i Inglès, un jove del Catllar (el Tarragonès), casat i amb la muller a punt...
Aquest llibre vol apropar-vos al món de la festa tradicional santcugatenca, nodrida de celebracions festives d'una riquesa inqüestionable. A Sant Cugat del Vallès, el món associatiu és el principal actiu que genera i manté viu el veritable sentit de la festa. L'aplec de Sant Medir i el ball del Paga-li, Joan, són dues de les tradicions més arrelades del cicle anyal que formen part del nostre patrimoni etnogràfic i que mereixen ser conservades, difoses i protegides per tal de mantenir alhora la nostra identitat. Les nostres celebracions festives han de servir, també, per integrar diferents cultures en diàleg permanent, perquè tothom s'hi senti identificat. Aquesta és una manera d...
La Catalunya medieval va ser una terra de castells i el castell del Temple de Barberà de la Conca constitueix un bon exemple de l'evolució de les fortaleses catalanes, des del començament de la seva construcció a mitjan segle xi. Arribats al segle xii, el castell, juntament amb el districte que hi estava associat, va passar a ser propietat de l'orde del Temple i, un cop extingit aquest, va passar a mans de l'orde de l'Hospital. Aquests ordes constitueixen els exemples més representatius de les institucions religiosomilitars creades en el marc de les croades que es van establir a la Catalunya medieval, on van disposar d'extenses propietats. Aquest estudi fa un repàs a la història del castell del Temple en el període medieval. Es presenta l'evolució de l'arquitectura i es relaciona amb l'evolució de la societat, amb els successius propietaris que posseïren la fortalesa i amb la incidència que va tenir sobre la comunitat pagesa establerta a la seva vora. Amb l'ajut de reconstruccions virtuals de l'arquitectura, del mobiliari que hi va haver i fins dels personatges que hi van fer estada, l'autor proposa l'acostament del lector a l'edat mitjana catalana.
Entre el naixement del cinema sonor a Catalunya (1930) i la fi del franquisme (1975), empreses ubicades a Catalunya i directors catalans arreu del món van fer 883 llargmetratges cinematogràfics. Aquest període, que abraça no només el canvi tan important que va representar l'adopció del sonor, fou afectat pels fets històrics més decisius de la història d'Espanya dels darrers anys: la República, la Guerra Civil i el franquisme. La cinematografia catalana gairebé mai no va poder reflectir la cultura ni la civilització del país a causa de la seva supeditació a la cinematografia espanyola, seguint la lògica de la dependència política a l'Estat espanyol. Els escassos intents de fe...
La guia historicoartística del monestir de Poblet, publicada per primer cop l'any 1848 pel qui fou insigne arxiver municipal de Reus, Andreu de Bofarull i Brocà, fou, de fet, la primera guia monogràfica de Catalunya d'un monument històric. Així, aquest volum, bon exemple de la nova historiografia romàntica catalana, que encara s'escrivia en castellà, però que tenia ja una intencionalitat patriòtica de recuperar les essències nacionals catalanes —pouant sobretot en l'època i l'esplendor medieval—, tingué molt èxit, ja que al llarg del segle XIX se'n feren fins a cinc edicions i fou, de fet, l'única publicació pràctica per conèixer Poblet: la seva història, l'esplendor me...
Es tracta d'un recull de treballs i articles que Pere Ferrando ha anat divulgant des de fa 20 anys fins a l'actualitat sota un mateix criteri: que hi hagi una aportació, valoració i/o estudi de qualsevol aspecte relacionat amb la història castellera. En aquest llibre s'han seleccionat els que fan referència a les comarques del Baix Penedès, l'Alt Penedès i el Garraf.
L'etimologia (d'ètim, «causa», «origen», i de logos, «paraula») és la ciència que estudia l'origen dels mots. En el cas d'aquest treball, els mots són únicament geogràfics i circumscrits només a Catalunya. En definitiva, tret de casos comptats, l'etimologia és un conjunt d'opinions. I en el cas de la toponímia, cada entès ha exposat el seu parer i l'ha defensat amb arguments que ha considerat prou aclaridors, o bé hi ha deixat caure el punt de dubte necessari per no anar a raure en una mena de dogma. Molts dels suggeriments que es proposen en aquest llibre són fruit d'aparents similituds. Així, un mateix topònim ha donat de vegades cinc o sis interpretacions distintes, totes raonables. D'altra banda, aquest estudi mira d'evitar les explicacions feixugues, perquè ha estat fet pensant en tothom, i no només en els erudits. També hi ha casos, però, en què l'autor gosa ficar-hi cullerada i dóna la seva opinió o hi afegeix alguna indicació nova.
Colombia's status as the fourth largest nation in Latin America and third most populous—as well as its largest exporter of such disparate commodities as emeralds, books, processed cocaine, and cut flowers—makes this, the first history of Colombia written in English, a much-needed book. It tells the remarkable story of a country that has consistently defied modern Latin American stereotypes—a country where military dictators are virtually unknown, where the political left is congenitally weak, and where urbanization and industrialization have spawned no lasting populist movement. There is more to Colombia than the drug trafficking and violence that have recently gripped the world's atte...