You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Toda sociedad necesita articularse a partir de instituciones que favorezcan el crecimiento y desarrollo de sus personas, así como su bienestar. Así, las enseñanzas de la medicina como disciplina orientada a la formación en el cuidado de las personas han formado parte del desarrollo de todas las sociedades a lo largo de la historia desde perspectivas formativas basadas en la relación directa entre maestro y aprendiz. “La Facultad de Medicina de València. Cinco siglos de historia”, constituye una recopilación necesaria para analizar y poner en valor las aportaciones que nuestra Facultad de Medicina ha hecho en los diferentes ámbitos de formación, asistencial, de investigación y lo que actualmente denominamos transferencia de conocimiento, pero también de su contribución al desarrollo de nuestra sociedad.
Després del període de recuperació, estudi, catalogació, restauració i emmagatzematge en condicions òptimes de la col·lecció de fotografia històrica de la Universitat: plaques de llanterna, orles acadèmiques i retrats, i a partir d’aquesta, i la varietat temàtica que presenta, aquesta mostra crea un espai de reflexió sobre la fotografia de final del segle XIX i primeres dècades del segle XX, principalment, dins de l’àmbit universitari: el procés educatiu, el desenvolupament tècnic i la seua aplicació, el retrat de professors i alumnes convertits en memòria, temps i record. Un gran nombre d’imatges d’altres temps i llocs com a elements constitutius i necessaris d’aquesta arena numerosa que discorre per les fines parets de vidre d’un rellotge d’arena que marca, amb temible puntualitat, el temps dels vius i remet inevitablement a plantejaments clàssics sobre la fugacitat de la vida i la fragilitat de l’existència humana.
Historical remarks -- The cerebral architecture -- Cranial-cerebral relationships applied to microneurosurgery
La implantació de la titulació de Periodisme a la Universitat de València no va ser una comesa fàcil, però un pla d’estudis innovador –fins i tot experimental– i un equip docent competent ho va fer possible amb escreix. Els estudis combinaven la tradició del periodisme de qualitat amb algunes noves tendències, com el periodisme científic i tecnològic, el periodisme digital o el periodisme d’investigació i precisió. Quant al professorat, estava integrat per acadèmics i professionals dels principals mitjans de comunicació valencians. En l’actual ecosistema comunicatiu, era tot un repte formar periodistes graduats altament professionals que, més enllà de les teories i les habilitats tècniques, entengueren la informació com un bé públic i el periodisme com un instrument imprescindible per a una democràcia deliberativa i sostenible. Aquest recull de textos constitueix una polifonia testimonial de la gran majoria del professorat que, al llarg d’aquests primers vint anys, ha fet possible aquesta interessant i engrescadora experiència de docència i formació per a periodistes.
Des d’època isabelina, el món estudiantil ha intentat organitzar-se per satisfer les inquietuds intel·lectuals que hi havia més enllà de les aules i arran d’aquesta voluntat s’han produït, amb més o menys intensitat en funció dels contextos, moltíssimes activitats culturals –des de conferències a representacions teatrals, passant per debats, publicacions periòdiques... Al seu torn, l’Estudi General s’ha maldat per impulsar i estendre la cultura més enllà de l’àmbit estrictament universitari, al servei de la ciutadania, sobretot des de principis del segle XX. Aquest text fa un recorregut, des de mitjan segle XIX fins a la creació del Vicerectorat de Cultura i Esport (1985), per la història de l’activitat cultural de la Universitat de València, que, després de la docència i la recerca, constitueix la seua tercera missió, una dimensió de la vida universitària plena d’interès i encara poc coneguda.
Un suggeridor recull dels testimonis de vuit maneres distintes de mirar la Universitat en el seu cinc-centè aniversari. Imatges fotogràfiques –i autèntics documents– captades per l’esguard de Barclay, Gabriele Basilico, Lynne Cohen, Koldo Chamorro, Alberto García Alix, Flor Garduño, Humberto Rivas i Ian Wallace.
Con motivo del XX Aniversario del Centre Cultural La Nau y del 520 de la Universitat de València, este libro recoge la historia de su actividad cultural entre 1985 y 2019. Toma como punto de partida la aprobación de sus Estatutos, que supusieron el inicio de su andadura democrática y autónoma, y que ya la definían como una institución difusora de cultura en el seno de la sociedad. Para cumplir con esta misión, la Universitat de València ha desarrollado innumerables iniciativas y programas en el terreno de las artes escénicas, la literatura, el cine, la música, las exposiciones, la cultura científica, el debate público o el patrimonio cultural. Esta obra recoge, por primera vez en un único volumen, el camino recorrido en cumplimiento de la que constituye una de sus principales funciones: el desarrollo de una cultura crítica transformadora de la realidad social y favorecedora de la convivencia democrática, plural y en igualdad.