Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Els castells, entre la passió i la història
Aquesta obra és un conjunt d'articles sobre la primera època d'or castellera, o sigui del període comprès entre el 1851 i el 1889, anys en què estan documentats, respectivament, el primer castell de nou pisos de la història i el darrer del segle XIX. Aquests textos segueixen un ordre cronològic i al•ludeixen bàsicament al Camp de Tarragona, al Penedès i a Barcelona, zones amb un passat casteller atapeït. La majoria dels treballs no són inèdits, ja que han aparegut publicats en diverses publicacions d'arreu, malgrat que han estat revisats i actualitzats. En la redacció dels 23 articles que configuren el llibre l'autor ha optat en diverses ocasions pel camí de la suposició i de la hipòtesi, perquè, tal com explica ell mateix, «desenganyem-nos, molts d'aquells fets i vivències no van ser recollits en el seu dia i, per tant, no els podrem rescatar mai».
Les meravelles del món casteller (II)
Aquest segon volum de les meravelles del món casteller (després del primer lliurament que tractava del quatre de nou net, del tres de deu i dels reptes pendents) repassa els primers castells de la denominada gamma extra. Aquesta etapa, inaugurada a finals de l'any 1993 amb el primer dos de nou amb folre i manilles de la història dels castells i que encara dura actualment, engloba quatre construccions emblemàtiques: el dos de nou amb folre i manilles, el pilar de vuit amb folre i manilles, el cinc de nou folrat i el quatre de nou amb folre amb el pilar de set al mig. D'aquestes quatre meravelles, dues ja s'havien aconseguit durant la centúria del vuit-cents, mentre que les altres són autèntics invents dels castellers del segle XX. El segon lliurament de l'obra inclou (com en el cas primer) les opinions dels protagonistes de l'assaig i la consecució d'aquests castells, a més d'un extens apèndix que recull totes les construccions de gamma extra de l'època actual, que han contribuït d'una manera decisiva a convertir el moment present en el millor de la bicentenària història dels castells.
Pas a pas, pis a pis. Capgrossos de Mataró 1996-2005
Pas a pas, pis a pis documenta la génesi de la colla castellera de Mataró i el seu creixement meteòric: l'emoció de la primera torre de sis o del primer carro gros, la campanada de la torre de vuit folrada, la primera aleta d'un castell de nou pisos o les tripletes màgiques a les millors places del país. Un recull de records i dades, de noms i cognoms, d'anècdotes i detalls, la lletra menuda dels primers deu anys d'història dels Capgrossos, viscuda des de dins, recopilant tots els esdeveniments, tant tècnics com socials, que defineixen la trajectòria inèdita d'una colla castellera allunyada de la zona tradicional que amb el pas de les temporades i l'experiència acumulada ha creat...
Retrats castellers
Aquest llibre ofereix el retrat de quatre castellers, quatre persones per a les quals els castells han estat una part fonamental de les seves vides. Es tracta, també, de quatre persones conegudes dins el món casteller i importants, per diferents motius, en la història castellera. La tria presenta els noms següents: Francesc Moreno, Melilla (Castellers de Vilafranca), Francesc Piñas (Colla Vella dels Xiquets de Valls), Andreu Montserrat (Colla Joves Xiquets de Valls) i Josep A. Falcato (Minyons de Terrassa). I aquestes quatre persones ens expliquen perquè van decidir començar a fer castells i perquè aquests han estat tan importants en les seves vides. Cada retrat ha estat elaborat per un periodista diferent: així, Joan Beumala ha fet el retrat de Francesc Moreno; Guillermo Soler, el de Francesc Piñas; Jordi Jaria ens ofereix el perfil d'Andreu Montserrat, mentre que Xavier Brotons ens el mostra de Josep A. Falcato. D'altra banda, aquests retrats han estat elaborats, en tots els casos, des de l'admiració i l'afecte que desperten aquestes persones que han dedicat una part important de les seves vides a fer grans els nostres castells.
De les places a les ones. Col·laboracions castelleres (1996-2001)
Frederic Llopart és el pseudònim amb el qual Sixte Moral ha llegit —els darrers vuit anys— i llegeix —actualment— els seus articles sobre castells a Catalunya Informació i a Catalunya Cultura. Per primer cop, però, una selecció d'aquests articles apareix per escrit en format de llibre. Es tracta d'una selecció d'uns 120 escrits de temàtica castellera, en què el seu autor opina sobre diversos aspectes relacionats amb els castells. Els articles abracen cronològicament sis temporades, del 1996 al 2001, i contenen tant temes concrets d'actualitat com reflexions més generals. D'aquesta manera, el lector hi pot trobar, per exemple, la rivalitat Sitges-Vilanova, la temptativa de q...
L'origen dels castells
L'origen dels castells és un tema apassionant que es planteja gairebé tothom que fa castells o que n'ha vist alguna vegada. El debat fa més de cent anys que dura, i ha donat lloc a diverses teories, algunes força imaginatives, altres esbiaixades per les passions localistes, altres més ben fonamentades. Aquest llibre és el primer que afronta aquest tema de forma monogràfica i espera resoldre'l de manera convincent, amb rigor, amb el màxim de dades i amb noves aportacions. Aquest llibre es basa en dues anàlisis: d'una banda, ressegueix la història del ball de valencians, des del segle XVII fins a l'origen dels castells, 60 notícies en total, de les quals fa una lectura crítica, que de vegades no coincideix amb les interpretacions donades fins ara. De l'altra, l'anàlisi tècnica es fa a partir de la descripció i comparació dels castells, els balls de valencians, les muixerangues del País Valencià, les moixigangues religioses catalanes i fins i tot amb els acròbates del Magreb.
Repensar els castells
Tot i que sovint són considerats una activitat tradicional, els castells han sofert al llarg de tota la seva història, i molt especialment els darrers anys, una sèrie de transformacions radicals. L'Institut Tarragonès d'Antropologia (ITA) va organitzar, el 5 d'octubre del 2002, unes jornades en què pretenia apuntar algunes d'aquestes qüestions i crear ponts entre el món acadèmic i el món casteller. El carrer com a escenari festiu, el lèxic casteller, el paper dels castells com a element d'identitat col·lectiva, la progressiva esportivització de l'activitat castellera i el mateix Concurs de Tarragona van ser els temes abordats.
El Penedès casteller
Es tracta d'un recull de treballs i articles que Pere Ferrando ha anat divulgant des de fa 20 anys fins a l'actualitat sota un mateix criteri: que hi hagi una aportació, valoració i/o estudi de qualsevol aspecte relacionat amb la història castellera. En aquest llibre s'han seleccionat els que fan referència a les comarques del Baix Penedès, l'Alt Penedès i el Garraf.
Pau Casals i els castells
Pau Casals fou un entusiasta dels castells durant tota la seva vida. No és que el compositor vendrellenc, un cop assolida la fama, s'hi afeccionés, sinó que, com queda demostrat en aquest llibre, l'estima li venia de petit, i sempre fou fidel a les seves arrels. Una obra de gran importància per conèixer la biografia d'aquest català universal i la història dels Nens del Vendrell i del fet casteller.
Els altres Xiquets de Valls
La proliferació d&’estudis apareguts en els darrers anys ens han posat al descobert una realitat fins ara poc coneguda: tant al segle XIX com als inicis del segle XX les dues ancestrals colles vallenques no tenien l&’exclusiva en l&’art de fer castells. En aquest llibre hi trobareu fins a un total de 38 poblacions els aficionats de les quals, en un moment o altre i amb més o menys fortuna, es van atrevir a plantar castells pel seu compte. Moltes d&’aquestes iniciatives es complementaven amb el suport que oferien a les colles vallenques, a les quals els foren del tot imprescindibles aquestes col·laboracions per assolir els seus grans castells. Però d&’altres es convertien en autèntiques colles castelleres que van assolir un nivell del qualitat del tot dignes. És el cas dels Xiquets de l&’Espluga de Francolí, l&’agrupació menys estudiada fins ara, motiu pel qual en aquest estudi ha centrat bona part de la nostra atenció: n&’hem pogut reconstruir la trajectòria, el nivell, els components i la manera com ha anat arrelant la tradició al poble fins a arribar als nostres dies.
