You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Aquest volum ofereix, d’una banda, una reflexió i una anàlisi de les pintures de palaus i centres religiosos de la Barcelona dels segles XVII i XVIII i, de l’altra, un estudi sobre l’adaptació de l’arquitectura obliqua proposada per Juan Caramuel y Lobkowitz en ciutats com ara Nàpols o Vigevano. El seu tractat Architectura civil recta, y obliqua (1678) fou un dels compendis més decisius d’aquell temps per l’audaç plantejament de l’autor, un monjo cistercenc, arquitecte, matemàtic i astrònom, que va suggerir de deixar enrere el cànon arquitectònic clàssic basat en l’harmonia, la simetria i la proporció —descrit per Vitruvi al segle I aC—, i obrir les portes a una nova plasticitat de les formes amb solucions constructives obliqües. A partir dels programes artístics implementats a la capital catalana i del referent de Caramuel, Cicles pictòrics i arquitectura obliqua al set-cents situa en l’època i l’espai un gran nombre d’artistes i obres que evidencien les inquietuds culturals, religioses i històriques de l’època moderna.
El desenvolupament de l’economia catalana del darrer terç del set-cents va propulsar una important transformació social i cultural en els sectors més actius, representatius i poderosos del moment. Va generar una etapa de benestar econòmic que va beneficiar l’activitat constructiva i la producció artística, vinculada als nous corrents estilístics europeus. Així, es van remodelar i decorar les estances privades i públiques de palaus i cases de l’aristocràcia, l’alta burgesia i les jerarquies eclesiàstiques, de manera molt semblant a altres zones de l’àrea mediterrània, sobretot Roma, Nàpols i Palerm, ciutats amb què ens uneixen forts lligams històrics i artístics. Encara que poc coneguts, a Barcelona n’hi ha valuosos exemples, un patrimoni que, en alguns casos, es troba permanentment en risc, sotmès a destruccions, modificacions i restauracions poc sensibles.
Pel seu caràcter innovador, i fins transgressor, l’obra de Caravaggio no tan sols va determinar l’evolució de la pintura moderna, sinó que ha repercutit en manifestacions artístiques molt posteriors, com la fotografia i el cinema. De fet, l’herència de Michelangelo Merisi, quan ja s’ha complert el quart centenari de la seva mort, encara és ben viva. En el marc d’aquesta commemoració, Caravaggio, 400 anys després ofereix cinc estudis d’especialistes de prestigi que proposen noves línies de recerca a l’entorn de la figura de l’artista, així com un extens repertori documental, bibliogràfic, expositiu i fílmic. El llibre, més enllà del valor que sens dubte té per a investigadors i crítics, servirà per descobrir a qualsevol amant de l’art la vigorosa actualitat del pintor milanès.
Voces de mujeres judías que claman por una mirada y una forma distinta de ser escuchadas. Un segundo intento por continuar escribiendo las experiencias de la comunidad judía en México desde la perspectiva de sus mujeres.
Representations of political power play an important role in Western art history from the late Middle Ages up to modern times. This volume by leading experts is a wide-ranging survey of significant trends in the development of political imagery.
The introduction places the collection in the context of Veen's emblematic oeuvre, and considers the book's contribution to the Dutch love-emblem tradition.
In this book, originally published in 2007, Chiara Bottici argues for a philosophical understanding of political myth. Bottici demonstrates that myth is a process, one of continuous work on a basic narrative pattern that responds to a need for significance. Human beings need meaning in order to master the world they live in, but they also need significance in order to live in a world that is less indifferent to them. This is particularly true in the realm of politics. Political myths are narratives through which we orient ourselves, and act and feel about our political world. Bottici shows that in order to come to terms with contemporary phenomena, such as the clash between civilizations, we need a Copernican revolution in political philosophy. If we want to save reason, we need to look at it from the standpoint of myth.
A controversial new analysis of the development of New World creole languages among slaves. Mc Whorter makes a vast amount of new data available in his book, and posits that New World creole languages developed in West Africa, not on the plantations in the New World.
When we talk about the geographical, ecological, ethnographic, historical, documentary, and cosmopolitan “turns” in relation to the work of practitioners of contempory art, what exactly do we mean? Are we talking about a “reading strategy”? About an interpretive model, as would be derived from the linguistic turn of the 1970s, or rather about a stratigraphic structure that could be read across multiple cultural practices? Do we wish to read one system by means of another system, in a way that one nurtures the other so that it can open us up to other forms of being? Or is it rather about a generative movement in which a new horizon emerges in the process, leaving behind the practice t...