You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
La figura i l’obra de Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809 - València, 1864) equivalen, en la consciència de molts valencians i en els clixés de la cultura oficial, a populisme rural, a obscenitat bròfega i irreverent i a clientelisme polític. En els seus textos teatrals i en els periodístics destaquen la rima fàcil, la broma grollera i l’estirabot excessiu. La seua trajectòria pública evoca, d’altra banda, les contradiccions del liberalisme i l’escassa visió política de les classes dirigents del seu temps. Però, més enllà dels tòpics, Bernat i Baldoví reflecteix la vivacitat i riquesa expressiva de la llengua col•loquial, les tensions de la societat valenciana del Vuitcents i la disparitat dels codis culturals que hi conflueixen.
A punt de complir-se el 750 aniversari de la cartoixa de Portaceli, la degana de les fundacions valencianes, de l’orde fundada per sant Bru i encara en funcionament des del 1272, amb aquesta transcripció crítica del ‘Catàleg de benefactors’, manuscrit de Joan Antoni Eixarch i altres amanuenses posteriors, podem conèixer els noms dels donants i la seua ascendència social des del segle XIII fins al XVII, així com les quantitats que serviren per a sanejar l’economia del cenobi i enriquir-lo amb noves edificacions i obres artístiques, entre d’altres menesters. L’original de l’obra, una còpia realitzada entre 1780 i 1781 per Josep Pastor, també monjo de Portaceli, es troba en l’arxiu del Reial Convent de Predicadors de València des de data desconeguda.
El cens ordenat per les corts de Montsó del 1510 és la primera relació gairebé exhaustiva de la població valenciana. La finalitat era permetre el lliurament de numerari al monarca i beneficiar amb les rendes derivades les famílies més benestants i pròximes al poder. Una aportació cabdal per al coneixement de la població valenciana, amb cara i ulls, de l’inici del s. XVI.
Desde la creación del cargo en 1245, el Justicia de València fue una institución clave del municipio, como juez ordinario civil y criminal en primera instancia. Este oficial local debió llevar unos registros sobre su actividad, unos libros que recogían una documentación muy diversa, desde procesos criminales con declaraciones de testigos y sentencias, hasta embargos por deudas y ventas de prendas. La serie de libros, que debió de empezar con la creación del cargo, sólo se conserva desde 1280, probablemente por las pérdidas ocasionadas por el incendio del archivo de la ciudad en 1307. Este volumen recoge los documentos comprendidos entre 1287-1288, 1298. Con todo, los libros correspondientes al siglo XIII constituyen una fuente documental extraordinaria, que permito acercarse a la vida cotidiana y a la lengua de las primeras generaciones de pobladores de la ciudad y de sus alrededores, provenientes de Cataluña y de Aragón.