Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Llengua i país
Aquest llibre, publicat amb motiu de la Festa Nacional de Catalunya de 2007, vol retre homenatge a la figura del polític Francesc Ferrer i Gironès, destacant al guns aspectes de la seva tasca parlamentària, centrada principalment en la defen sa dels drets lingüístics i nacionals de Catalunya.
Catalanofòbia.
"Les campanyes anticatalanes són l'expressió de la impotència dels espanyols per assimilar-nos. La seva incapacitat de seduir-nos políticament i culturalment els provoca la catalanofòbia, per la qual cosa només s'imaginen l'assoliment dels seus objectius imperials pel sistema de violència". Francesc Ferrer i Gironès demostra en aquest llibre que les campanyes anticatalanes no les ha inventat l'ABC o la COPE, perquè fa quatre-cents anys que duren.L'autor ha fet una tasca ingent d'investigació que arrenca en el segle XVII i acaba en els nostres dies, i defensa una tesi que resultarà polèmica: la catalanofòbia és l'origen i la causa del catalanisme polític.
El gran llibre per la independència
La intenció d'aquest llibre és demostrar l'existència d'una continuïtat en el pensament polític independentista dels catalans al llarg dels segles. Als catalans sempre ens ha mogut gaudir de la llibertat política, que estava emparada per les lleis fins qu
Joan Ramis i Josep M. Quadrado
Professorat universitari i estudiosos menorquins ens ofereixen les principals línies de revisió crítica de dues figures cabdals de la cultura catalana en el pas de l'edat moderna a la contemporània. El marc d'història literària i lingüística dels articles de Jordi Carbonell, Joan Mas i Jordi Ginebra s'omple amb un gruix d'aportacions d'història cultural, d'acord amb l'enciclopedisme il·lustrat de Joan Ramis i la poligrafia romàntica de Josep M. Quadrado.
Joan Tutau i Vergés
Joan Tutau i Vergés (Figueres 1829–1893), impulsor del cooperativisme, va viure intensament la política, l'economia i el civisme en una vida professionalment plena. El 1863, va introduir el moviment cooperatiu, i fou el primer difusor de les cooperatives de consum, que sempre recomanà a la classe obrera. Fou precursor dels sindicats agrícoles i capdavanter, amb Abdó Terrades, Martí Carlès, Narcís Monturiol i Pere Caimó, dels republicans federals. Escrigué a Almanaque democrático i El Ampurdanés. El 1854 sortí elegit segon alcalde de Figueres. El 1862 viatjà a Rochdale amb F. Garrido. El 1869 guanyà les eleccions a les Corts Constituents, on es declarà lliurecanvista, i el 1870 votà contra la monarquia i a favor de la República Federal. El 24 de febrer del 1873 va ser nomenat ministre d'Hisenda. Formà part de l'Ateneu Lliure de Catalunya, de la Junta Revolucionària de Barcelona, de la Societat Catalana General de Crèdit i de l'Ateneu Barcelonès.
Via fora!
None
