Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Diàlegs amb l'antiguitat. El clàssic com a referent en l'art i la cultura contemporànies
Què és el que converteix l’art clàssic en un llenguatge que transcendeix fronteres? Com ha aconseguit mantenir la seva legitimitat al llarg de la història? Quin ha estat el seu poder de seducció? Per què ha arribat a ser una constant en la nostra societat? En quina mesura les arts plàstiques hi han dialogat històricament? Des de l’Antiguitat, el clàssic ha estat un referent en els diversos àmbits de la cultura, sovint debatut, a vegades contestat. Tanmateix, mai no ha desaparegut i ha arribat fins a l’actualitat mantenint tota la seva força. Aquest llibre ofereix una lectura del clàssic en clau contemporània, bo i explicant el perquè de la seva vigència en el camp de la cultura i les arts plàstiques del Modernisme ençà.
Formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014), un camí de modernitat, La. Assaigs d'història local
Els precedents del disseny gràfic a Catalunya es remunten a les primeres dècades del segle xx, quan les arts de la modernitat vivien un moment de maduresa (cartellisme, gràfica, perfumeria, interiorisme, entre d’altres) i els artistes catalans participaven amb entusiasme en les avantguardes europees. Tots aquests fenòmens són tractats a La formació del Sistema Disseny Barcelona, com també la implementació de la indústria, l’aparició d’institucions creades pels dissenyadors i la reivindicació d’una professió que aspirava a convertir-se en disciplina, les quals han obert noves perspectives històriques i ens ofereixen una lectura transversal de l’evolució recent d’aquest art. Aquest llibre no sols aplega aportacions de procedències diverses, sinó que és, sens dubte, una obra de referència per a entendre el paper del disseny en un dels països en què gaudeix de més bona acollida.
Naturalesa en el teatre de Guimerà, La. Una proposta de lectura
La presència de la naturalesa en l’obra teatral d’Àngel Guimerà (1845-1924), escrita en el decurs de més de quaranta anys, proporciona troballes fascinants. Més enllà de la popularitat que han assolit peces com Mar i cel i Terra baixa, aquest llibre convida a llegir el seu teatre complet a partir de tres enfocaments que, conjugats, amplien la concepció estètica guimeraniana: primer, els ambients en què l’autor situa les obres i, en particular, la dialèctica camp-ciutat; segon, els elements naturals, en què s’inclouen, posem per cas, els àpats i els paisatges, i, tercer, el simbolisme que el dramaturg atorga als racons de la naturalesa, que permet fer una interpretació més aprofundida de la seva visió de l’espai. Aquest estudi demostra que l’obra dramàtica de Guimerà, un clàssic d’una vigència indiscutible, encara suscita mirades noves i suggeridores.
Escrits sobre art
Els estudis sobre les facetes d’artista plàstic, poeta i escriptor d’Alexandre de Riquer, de personalitat polifacètica i central del Modernisme, són molt nombrosos, però ningú no s’havia interessat fins ara en el teòric i el tractadista artístic. Aquest llibre aplega els escrits sobre art que va publicar en revistes com La Renaixensa i Joventut, i en diaris com El Poble Català i El Día Gráfico, i els ordena en dos grans apartats. El primer, «Alexandre de Riquer, capdavanter de correnties», és fonamental per entendre la repercussió de l’estètica del Prerafaelitisme a Catalunya, la lliçó d’art total que suposà el moviment Art and Crafts, i la introducció de les noves modalitats de l’exlibrisme i del cartellisme. El segon, «Alexandre de Riquer, crític d’art i polemista», permet comprendre millor la posició original i central de Riquer dins el Modernisme català i les tensions existents entre el Cercle de Sant Lluc, al qual pertanyia, i la colla d’Els Quatre Gats, amb la qual va establir un diàleg molt enriquidor.
dimensió escènica de la ciutat moderna: les condicions de l’oblit i del reconeixement, La
El reconeixement dels artistes i de les seves obres és un tema central i recurrent en la història de l’art. Ara bé, les condicions de l’oblit a què alguns creadors són relegats hi tenen un paper igualment preponderant. Amb un enfocament que abraça des de la sociologia de l’art fins a la reconstrucció històrica, aquest volum recupera tant autors oblidats o poc coneguts com creacions que han perdut la fama que van tenir fa una centúria, entre els quals trobem un edifici ocult del centre de Barcelona, una personalitat del teatre del segle passat —que avui, malgrat figurar al nomenclàtor de la ciutat, pràcticament ningú no sap qui és— o un pintor ignorat que va formar part del cercle íntim d’una de les personalitats més prestigioses del país. El perfil dels artistes estudiats confirma la necessitat de reconsiderar el cànon de la història de l’art, alhora que matisa i enriqueix el recorregut d’altres de més reconeguts.
Llibre de viatge (1913-1914)
Llibre de viatge aplega un conjunt d’articles, publicats a la «Pàgina Artística» de La Veu de Catalunya, escrits per un jove Joaquim Folch i Torres que viatjà per Europa durant mig any (1913-1914). El paisatge urbà, els museus, el patrimoni, el disseny, la gent i l’arquitectura dels països que visità són punt de reflexió i de comparació amb Catalunya. Folch escollí temes concrets, molts dels quals són il·lustratius de les preocupacions que l’incitaren a prendre determinats posicionaments ideològics i a manifestar-se obertament sobre grans mestres del passat, la producció artística o la civilitat que percebia, aspectes que li permetien albirar un programa per als joves noucentistes. L’impel·lia sobretot l’afany de contribuir a la construcció d’un país modern i europeu, d’aquella Catalunya on ja es perfilava la Mancomunitat. En aquesta obra se’ns mostra un Joaquim Folch i Torres assagista, un bon escriptor, faceta que se suma al seu doble vessant d’historiador i museògraf.
Acadèmia i art. Dinàmiques, transferències i significació a l’època moderna i contemporània
Les acadèmies de belles arts han estat unes de les institucions més importants en l’esfera cultural dels darrers segles a Occident, com a centres formadors i també com a organismes reguladors de la pràctica artística. Les contribucions aplegades en aquest volum busquen incidir en aspectes com l’evolució dels paradigmes estètics impulsats des de cada entitat, les relacions nacionals i internacionals amb altres institucions, la formació impartida o el funcionament dels centres i els seus protagonistes. Amb l’estímul d’unes jornades organitzades pel grup de recerca GRACMON en col·laboració amb la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Acadèmia i art proposa noves interpretacions i vies de lectura entorn de les acadèmies fomentant el debat sobre el paper que tenen en el present i que hauran de tenir en el futur.
