You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Els estudis sobre les facetes d’artista plàstic, poeta i escriptor d’Alexandre de Riquer, de personalitat polifacètica i central del Modernisme, són molt nombrosos, però ningú no s’havia interessat fins ara en el teòric i el tractadista artístic. Aquest llibre aplega els escrits sobre art que va publicar en revistes com La Renaixensa i Joventut, i en diaris com El Poble Català i El Día Gráfico, i els ordena en dos grans apartats. El primer, «Alexandre de Riquer, capdavanter de correnties», és fonamental per entendre la repercussió de l’estètica del Prerafaelitisme a Catalunya, la lliçó d’art total que suposà el moviment Art and Crafts, i la introducció de les noves modalitats de l’exlibrisme i del cartellisme. El segon, «Alexandre de Riquer, crític d’art i polemista», permet comprendre millor la posició original i central de Riquer dins el Modernisme català i les tensions existents entre el Cercle de Sant Lluc, al qual pertanyia, i la colla d’Els Quatre Gats, amb la qual va establir un diàleg molt enriquidor.
Amb La revista Joventut: literatura, modernitat i eclecticisme posem a l’abast del lector un estudi de conjunt de la creació i de la crítica literàries desenvolupades pel setmanari i l’editorial, amb l’objectiu de definir clarament quines aportacions concretes ofereix aquesta plataforma cultural en la conjuntura de la segona etapa del modernisme, i així bandejar definitivament aquells materials divulgatius i erudits que fins al moment n’han ofert una lectura parcial o esbiaixada.
És d’aquest Maragall, ric i complex, que parlen els setze capítols d’aquest volum. En ell, alguns dels millors especialistes, nacionals i internacionals, examinen la seva obra, la interpreten i reinterpreten, i tots ells posen de manifest que, per a Maragall, tot comença amb la paraula, una paraula concreta, directa, una paraula que és alhora pensament i experiència vital.\nSi acabo de dir que aquest procés d’interpretació no té mai fi, ara hi he d’afegir que, en el cas d’un clàssic, el procés és permanentment enriquidor. Precisament sabem que un autor és un clàssic perquè, del tracte amb ell, en sortim sempre esperonats, satisfets i inquiets alhora. Maragall és un clàssic.\n\n(De la «Presentació» de Josep-Maria Terricabras)\n
Some issues have unpaged Bulleti del santuari bound in.