You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Aquest volum aplega vint-i-cinc textos d’experts en estudis de gènere, filologia, història i antropologia. Es divideix en cinc parts: 1. Un llarg camí (estudis sobre l’obra de Joana Zaragoza), 2. Les filles de Pandora (estudis de dones i gènere), 3. Pels camins d’Asclepi (aportacions en el camp de la medicina grega), 4. Vigències de la cultura clàssica (assajos sobre tradició clàssica i la vigència de l’herència cultural grega) i 5. Mites, memòria, escriptura (estudis de mitologia, cultura i filologia grega).
Parlar d'Elisabet Wittelsbach és parlar del pas a un nou segle. Els anys que va viure Sissí, des de 1835 fins a 1898, són clau per a la història universal. Cadascú de nosaltres té una idea formada d'Elisabet i també desconeixem molts dels condicionants del moment. Saber més de l'època, llegir opinions diverses, això és el que es pretén amb aquesta publicació, alhora que esborrar el concepte de «frivolitat» que encara avui tenen algunes persones pel que fa a Sissí. Una dona que provoca sentiments contradictoris a causa dels retrats que ens n'han fet, una emperadriu apartada per voluntat pròpia de la cort vienesa però preocupada per les relacions amb els hongaresos, una dona que no sabem si per covardia o per valentia ens presenta la idea del sentiment tràgic, que va tenir una vida que l'ha portat inevitablement a convertir-se en un personatge de conte o de novel•la.
Aquest és un llibre de memòria col·lectiva que es basa en els records narrats per la gent que va viure la Delegació de la Universitat de Barcelona a Tarragona. L’esforç conscient dels humans per retrobar-se amb el seu propi passat, ja sigui real o imaginari, és el que Pierre Nora va definir, a Les lieux de mémoire, com a memòria històrica. Aquesta és la memòria que hem volgut recuperar i narrar en aquestes pàgines.
En les pàgines d’aquest llibre s’hi agrupen alguns dels aspectes de la medicina a Roma prenent com a referència les fonts arqueològiques, epigràfiques i literàries. També hi trobem, en alguns casos, una nova visió d’aquests temes que s’aparta de l’androcentrisme que ha estat present en els estudis de la història, la literatura i l’arqueologia clàssica des de fa molts segles. Aquest fet ens permet tenir una percepció més completa d’una de les peces que componen el món grecoromà.
Fins no fa gaire, es veia el món clàssic des d’una mirada androcèntrica, en què el paper de la dona quedava molt desvirtuat. Afortunadament, cada vegada són més els estudis que intenten demostrar que, si bé la dona no va gaudir a Grècia i a Roma dels mateixos privilegis que els homes, el seu paper en aquestes societats va ser bastant més rellevant que el que ens transmeten alguns autors clàssics. Per què es creen unes determinades històries mítiques? Quins eren els rols i els espais de les dones? En quin moment de la història grega i romana van passar de l’oíkos, espai privat, a la polis, espai públic? Aquestes i altres preguntes troben resposta en el volum que ara teniu ...
En aquesta obra, un conjunt d'estudis s'aproxima al món antic a partir de l'estudi dels harems, la prostitució, el suïcidi i la violència de gènere. Des del tractament de figures de gran relleu com Helena de Troia, l'emperadora de Bizanci Teodora, la criptògrafa Assumpta Baldrich, l'escriptora Doris Lessing i l'antropòloga Margaret Mead, ens endinsem en el lideratge, l'aportació, les estratègies de resistència i el món de dones notables. L'univers de les dones també s'aborda des del debat sobre narratives biogràfiques en clau de gènere, la salut femenina i l'educació, el món de les criades a Catalunya al segle XX i de les dones migrades en clau cinematogràfica. Altres articles se centren en el segle XXI nacionals en clau de gènere. Aquest conjunt d’articles en tribut a la professora Liz Russell l'acompanyaran en aquesta etapa de la seva trajectòria i en l'avanç dels estudis de gènere.
Aquest volum homenatja al professor i investigador Joan Josep Pujadas i aplega divuit textos d’experts en antropologia, filologia, història. Es divideix en cinc parts: 1. Connexions biogràfiques i continuïtats acadèmiques, 2. Apunts per a una història de l’antropologia, 3. Antropologia urbana, 4. Epistemologia i mètode i 5. Mirades còmplices: identitat i alteritat.
Aquest volum reuneix les aportacions a les Terceres Jornades de la Càtedra Josep Anton Baixeras, celebrades la tardor de 2016, en què van participar els professors Antoni Jordà Fernández, Pompeu Casanovas i Joan Cuscó Clarasó. El títol «Identitat, Literatura i Dret» resumeix els interessos intel·lectuals de Josep Anton Baixeras, tal com es fa palès en un discurs seu contra la pena de mort, pronunciat al senat espanyol, del qual Isabel Baixeras Delclòs fa una anàlisi que clou el llibre.
Aquest Quadern de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni literari català recull les intervencions de la Jornada Mites i llegendes: mirades interdisciplinàries. Mites i llegendes s’han transmès durant segles i generacions, han generat relats i, també, ideologies i creences a través de diversos instruments i discursos. Les aportacions d’aquest volum mostren aquesta diversitat amb noves mirades des de diferents disciplines: Maria Ramon Cubells analitza els mites i llegendes des de la filosofia; Montserrat Duch Plana remarca la seva importància en la memòria històrica; Emili Samper Prunera exposa la seva reinvenció i actualitat a través del còmic, i Joana Zaragoza Gras incideix en la creació d’un ordre patriarcal i binari desconstruït mitjançant els estudis de gènere.
Presentación del editor: El dominio de los hombres sobre las mujeres es un fenómeno histórico que caracteriza las formaciones sociales estatales de Grecia y Roma, del Próximo Oriente antiguo y del Egipto faraónico, y son los distintos tipos de violencia -física, sexual y simbólica- sus herramientas principales de construcción y de permanencia. Este libro reúne las ponencias presentadas en el simposio internacional Violencia deliberada. Sus autoras y autores analizan las violencias sexistas que, desde la antigüedad, como si se tratara de un hecho ineluctable, impregnana las vidas de muchas mujeres, como Neera, la extranjera; Pacula Annia, la sacerdotisa, y Agripina, la madre de Nerón, o Aurelia Atiena, la ninfa Io y la virgen asceta Principia. Ellas y otras muchas, cuyos nombres desconocemos, son las verdaderas protagonistas de este libro. Del valor y la determinación de las mujeres nombradas y evocadas en estas páginas, y de tantas otras con las que compartimos hoy nuestras vidas, surgen la luz y el aliento para (re)accionar frente a las violencias patriarcales.