You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
El motiu de l'edició d'aquest llibre és ben palès: la celebració del VII Centenari de la mort de sant Pere Ermengol. És un aniversari molt important, no tan sols per a la Guàrdia, sinó per a tot l'Arquebisbat de Tarragona i per a tota l'Església catalana. És un sant màrtir de casa nostra. I les seves relíquies, tantes vegades salvades en les revoltes de guerres passades, es guarden a l'església de la Guàrdia. Ara, en aquest VII Centenari, hem fet un llibre sobre el poble de la Guàrdia dels Prats, amb els documents que en parlen i la seva població; sobre la seva església: des de la història dels seus dirigents espirituals —els rectors, ajudats des dels inicis per mercedaris...
Aquest llibre va en la direcció dels anhels d’una demanda social que pretén conéixer el passat. Un passat proper amagat per la dictadura de Franco i que amb el restabliment de la democràcia tampoc es va reclamar per por d’obrir velles ferides i que ara, passats 75 anys des de la proclamació de la Segona República, la societat exigeix conèixer, discutir, debatre... Per això el llibre La Segona República al Camp de Tarragona és oportú. Però no és oportunista en el sentit que no pretén fer apologia de res; som historiadors i, per tant, obligats pel nostre codi deontològic a ser veraços i a analitzar amb rigor els fets que estudiem. La raó del per què continua sent tant imp...
Aquest és un llibre basat en les memòries que, sobre aquesta societat, va escriure el 1976 Francesc Rom Serra. Tenint en compte que vivia ben a prop del Centre —casa seva era a la porta del costat—, que participà en les activitats teatrals del Centre i que en coneixia de primera mà els afers —durant molts anys el seu sogre en fou el president—, les informacions que aporta són molt valuoses i detallades. Partint d'aquest text, Martí Rom ha mirat de determinar dades i dates que permetessin corroborar i ampliar les informacions originals, així com explicar el context social en què es desenvolupava aquella societat i la seva relació amb el moviment obrer del Baix Camp d'aquells anys. Diu Antoni Gavaldà en el pròleg: "El llibre és la solució d'un aprenentatge sobre el que pot significar la força d'un ideal orientat a aconseguir el bé material i moral de l'individu, per fer-lo més persona, més lliure."
L’autor aprofita el plet de l’escó a Vilassar per a posar en relleu les disputes per ocupar l’escó preeminent a l’església entre el senyor feudal i els representants reials (batlle, universitat) i els canvis en una societat en transformació.
Aquest volum recull les intervencions presentades a l'encontre científic, celebrat a Gandia l'any 2006, organitzat pel Departament d'Història Contemporània de la Universitat de València amb el suport de la Càtedra Alfons Cucó de Reflexió Política Europea. Pretenien reunir els historiadors valencians que havien fet recerca sobre la Guerra Civil per a bastir un estat de la qüestió, avaluar allò aconseguit, reflexionar sobre documentació i nous itineraris de recerca o debatre sobre com encarar els estudis locals. El resultat és el llibre que ara es publica, on la contesa bèl·lica al País Valencià s'aborda atenent els processos revolucionaris de la reraguarda i l'impacte en la cultura i la societat, tant des d'una perspectiva general com des dels àmbits locals. Finalment, l'obra es clou amb les reflexions sobre la relació entre la memòria i la Guerra Civil.
Aquesta obra és un conjunt d'articles sobre la primera època d'or castellera, o sigui del període comprès entre el 1851 i el 1889, anys en què estan documentats, respectivament, el primer castell de nou pisos de la història i el darrer del segle XIX. Aquests textos segueixen un ordre cronològic i al•ludeixen bàsicament al Camp de Tarragona, al Penedès i a Barcelona, zones amb un passat casteller atapeït. La majoria dels treballs no són inèdits, ja que han aparegut publicats en diverses publicacions d'arreu, malgrat que han estat revisats i actualitzats. En la redacció dels 23 articles que configuren el llibre l'autor ha optat en diverses ocasions pel camí de la suposició i de la hipòtesi, perquè, tal com explica ell mateix, «desenganyem-nos, molts d'aquells fets i vivències no van ser recollits en el seu dia i, per tant, no els podrem rescatar mai».
None