You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
This collection of essays provides new insight based on archival research into the medieval formation of human institutions of government, hospitals and warfare in Spain and England.
Per què es creà la Tàrraco romana? Com era realment? Si fou tan principal, com va perdre aquella esplendor, que avui encara es manifesta en les restes arqueològiques? Els musulmans arribaren a ocupar la ciutat? Per què hi ha una catedral i un arquebisbat tan poderosos en el món medieval? De què vivien el seus habitants? La pesta negra, afectà la ciutat? Com actuaren els tarragonins en les guerres dels Segadors? I davant les tropes del rei Felip V? I davant Napoleó? El port de Tarragona era molt important? Per què Tarragona fou capital de província? Com afectà la fil·loxera al comerç tarragoní? Com es governaven els tarragonins en èpoques passades? Què va passar durant la gue...
Una relació dels actes de tota mena que es van desenvolupar a la Llibreria de la Rambla de Tarragona al llarg d’aquell període convuls i esperançador, que fou el de la dotzena d’anys que van del 1968 a1 1980, hauria d’ésser prou testimoni, tant de la intensa activitat desplegada, com del caràcter plural que tingué. Ben mirat, no hi caldria cap comentari. Però creiem que ja és hora que surtin de l’oblit i es posin de relleu moltes de les activitats de la ciutadania de Tarragona que van patir el menyspreu deliberat, sistemàtic i frustrant d’un regim ignominiós. Perquè per molt que ens atabali el cúmul de dades que s’aporten en aquest treball no deixa d’ésser més que...
El Cos de Bombers de Tarragona (1858-2008), el número 4 de la col·lecció Quaderns de l’Arxiu s’afegeix als actes de commemoració del 150è aniversari de la creació del cos. L’itinerari visual que planteja s’inicia l’any 1836 amb una petició de subscripció voluntària emesa per l’Ajuntament de Tarragona per a la formació d’una Companyia de Bombers. Tot i que la creació del Cos de Bombers de la ciutat no serà oficial fins a l’aprovació del reglament el dia 21 de desembre de 1858. I s’acaba amb una fotografi a de les pràctiques d’un bomber de l’any 2008.
Aquest llibre no pretén fer càtedra ni ensenyar a fer pastissos als qui ja en saben. Aquest llibre vol que qualsevol persona a qui li agradi fer dolços pugui tenir la confiança que els que faci li sortiran bé a la seva cuina familiar. Està escrit de manera entenedora, perquè el resultat final sigui bo, rigorós i s'assembli al màxim al producte professional. Seguint els processos que proposa el llibre, no hi ha pèrdua per obtenir el resultat esperat. També està pensat per als qui tenen afició a la cuina en general, i fins i tot ens atrevim a dir que els cuiners professionals hi poden trobar un ajut pel que fa a les postres i a la interrelació entre la cuina salada i els pastissos. L'autor proposa en aquest llibre perdre la por i atrevir-se a elaborar postres de pastisseria. Els resultats segur que us encoratjaran i tindreu una gran satisfacció quan porteu les vostres creacions a taula.
El present llibre té com a objectiu principal analitzar curosament el sotrac demogràfic que la Guerra del Francès va comportar per al Camp de Tarragona, a través de la font documental primària que permet fer-ho millor, els llibres sacramentals de les parròquies de les poblacions del Camp de Tarragona. A banda de cròniques coetànies i estudis sobre l’ocupació napoleònica al Camp de Tarragona, la demografia històrica és la pedra angular de qualsevol projecte historiogràfic, i no manca mai —o al menys no hauria de mancar— en assajos i monografies locals. La demografia demostra amb números, mal que d’una manera tècnica i freda, allò pel què va passar un col·lectiu, una ...
El Club de Joves fou profitós per a Tarragona i s’incardinà positivament en la vida local de què formà part, ara bé, a despit d’això, l’inexorable pas del temps l’ha semiesborrat de la memòria col·lectiva, fins al punt que avui en dia el seu nom no diu res a la majoria de tarragonins, especialment als no el conegueren. Alguns dels exjoves de cos, que no pas d’esperit, que van promoure l’entitat com l’Àngel Conesa o l’Emili Guillamet, eren conscients que el seu oblit comportava la pèrdua d’un capítol de la història contemporània de la ciutat i decidiren impulsar la seva recuperació, iniciant la recopilació i sistematització de materials, testimonis i records ...
Presentamos en este libro el segundo volumen que recoge el estudio de la Arquitectura y Urbanismo de Tarraco, la antigua capital provincial de la Hispania citerior o tarraconense. Con este segundo volumen pretendemos completar la revisión de los datos arqueológicos disponibles para comprender el proceso de urbanización que siguió Tarraco hasta convertirse en una gran ciudad romana y a la vez capital de la más extensa provincia del Imperio Romano. El estudio nos ha permitido realizar el recorrido de su formación urbana a lo largo de más de siete siglos de historia. Fue un proceso complejo, que implicó la interacción entre tradiciones culturales de carácter muy distinto. El substrato estuvo formado por las poblaciones iberas conquistadas por Roma en el siglo II a.C. y por las tradiciones de los pueblos itálicos que acompañaron a los romanos en su expansión por el Mediterráneo. El contexto histórico fue el desarrollo de nuevas formas de comunidades cívicas, que sirvieran de instrumento para articular territorios y poblaciones muy heterogéneas en un único sistema político: la República Imperial Romana.
Les següents pàgines expliquen de forma detallada com el Sindicat d’Iniciativa i Turisme de Tarragona, amb l’ajut de les entitats públiques, fou l’encarregat de fomentar el turisme i, mitjançant tasques discretes però constants, fomentar les belleses de la ciutat. L’autor lliga l’evolució de la societat amb la del nostre país i entrellaça la història amb l’estat del Sindicat des de la seva creació fins al centenari de l’entitat.