You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
L’objectiu de l’obra Catalan Sociolinguistics. State of the Art and Future Challenges és donar compte, de manera sumària, dels grans vèrtexs en què s’ha manifestat l’estudi de la relació entre llengua i societat en la comunitat lingüística catalana, la recepció que s’ha fet dels plantejaments internacionals i l’adaptació domèstica. Cada tradició sociolingüística ha interpretat la interacció esmentada amb plantejaments específics. La catalana, per exemple, ha apostat per una visió integradora de tot un seguit de treballs que arriben des d’àmbits temàtics diversos (economia, dret, ciència política, comunicació, ecologia, variació lingüística, antropologia,...
¿Qué es la telaraña mediática? Es un entramado de poderes socioeconómicos de diverso tipo que se extiende a los medios de comunicación, y al revés: grupos de comunicación que invierten en negocios ajenos a su teórica razón social. Pero esta afirmación ya es muy sabida. Por tanto, no es suficiente con volver a firmar lo que ya se sabe, sino que es necesario demostrar con los datos en la mano lo que se sostiene. La presente obra se dedica a tal fin pero con dos vertientes complementarias: hay que conocer la telaraña, pero también es preciso comprender por qué existe. Las causas de esa existencia son simples y a la vez complejas. Este libro explica qué está ocurriendo, con pruebas, con los nombres y apellidos de esas empresas que son los hilos de la gran telaraña que aprisiona el derecho de recibir una información veraz, profunda y contrastada.
Llengua, poder i comunicació conformen la tríada àuria que determina la supervivència i sostenibilitat de les cultures nacionals en un món global. Aquest volum pretén oferir una aproximació històrica al procés general de normalització del català en l?ecosistema comunicatiu de finals del segle XX i començaments del XXI. La tesi bàsica és que l?accés d?una comunitat com la catalana, requereix disposar d?un espai de comunicació propi. Aquest estudi d?història de la llengua pretén precisar la progressió del català en els mitjans tradicionals i en el nou entorn del ciberespai a partir de la Transició espanyola. Té en compte els diferents àmbits d?interès: l?evolució de la recerca, les polítiques de la llengua, la normalització en els grans mitjans, el nou ecosistema dels new media, els progressos en la definició i adopció del català estàndard, i fa un balanç per al final del període.
El informe de la comunicación en Cataluña 2001-2002' es un proyecto del Instituto de la Comunicación (InCom) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que tiene como objetivo principal ofrecer, de forma regular cada dos años, una descripción actualizada y un análisis profundo y plural de los diversos campos que configuran el sector de la comunicación en el Principado.