Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Joaquim Ruyra: The Long Oar
Ruyra was in the vanguard of the Catalan modernist generation as they constructed a new literary model after 1860 when the Catalan language became the vehicle of cultural nationalism. He has been called the 'prince of Catalan prose'. This is a sea story whose epic quality has invited comparisons with Homer and Tolstoy and, in its treatment of the sea as reference in a psychological voyage, with Melville, Conrad and Hemingway. El rem de trenta quatre is a high point in Ruyra's work which is outstanding for his transformation of poetic rhythms into the music of his prose. Here, the narrator's internalisation of near shipwreck, her experiences, emotions and mental awakening, are mapped onto maritime elements that are detailed with a painter's eye. Through masterly dialogue, Ruyra characterizes each personality in the rich catala salat dialect of Blanes, centre of a linguistic map of the Catalan coast from Alacant to Roses, lovingly describing and naming its villages and physical features. An Appendix, by M. Lluisa Julia, provides a comparison between this story and Joseph Conrad's Typhoon ."
Joaquim Ruyra
None
Maria-Mercè Marçal
None
Ruyra inèdit
None
"De mi no en fan cas..."
Les poetes mallorquines nascudes abans del 1845 no podien invocar una tradició d’escriptura femenina autòctona i immediata, sinó que elles mateixes foren el referent femení de les posteriors del segle XX. Encara que la crítica literària les hagi marginat llevat d’alguns casos , aquest estol de poetes estaven dins els cànons coetanis i no foren ni millors ni pitjors que els poetes.
Raó del cos
«La primavera de 1998 Maria-Mercè Marçal enllestia un recull de poemes amb la intenció de presentar-los als Jocs Florals de Barcelona, però el seu estat de salut no li ho permeté, moria a principis d'estiu. El present recull vol dona a conèixer la seva darrera obra poètica i se cenyeix estrictament a la idea de llibre, no gaire extens, que pretenia publicar. No té doncs, ni un caràcter miscel·lànic ni antològic.» Lluïsa Julià
