Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Las Muertes Chiquitas
Con una cámara y un rótulo luminoso de neón, Mireia Sallarès emprendió un largo viaje por territorio mexicano para escuchar las voces que más le podían contar sobre la experiencia del orgasmo femenino; para llevar la vivencia íntima al dominio público y hacer visible el complejo entramado que subyace en toda sexualidad. Nada de lo que contiene este libro es ajeno al placer, al poder, al dolor, a la violencia, a la muerte, a la lucha política y al compromiso ético del arte con la realidad. Los testimonios de las mujeres que aquí se expresan, cuyas voces se escuchan amplificadas en el documental Las Muertes Chiquitas, incluido en este libro, son parte de la "vida vivida" que Mireia Sallarès sitúa en el centro de su obra como un acto de resistencia frente a la injusticia. Porque los orgasmos, como la tierra, son de quien los trabaja. Y la lucha sigue.
Como un poco de agua en la palma de la mano
Del amor puede hablarse de muchas formas, y probablemente no hay ninguna que alcance a explicarlo por entero. En este libro, Mireia Sallarès hace una tentativa de aproximación, una investigación, a este concepto para desvelar su realidad poliédrica y su eventual poder subversivo. En él no encontraremos teoría. El amor se halla en las relaciones con los otros, puede expresarse tanto en el hecho de confeccionar un diccionario tanto como en el de organizar turnos de comedor; tiene una geografía y una ideología; es esencialmente nómada y en muchas ocasiones actúa como fuerza primordial. El amor, la verdad y el trabajo han vertebrado la «Trilogía de los conceptos basura», a la que Mireia Sallarès ha dedicado los últimos años. Este ensayo es solo un modo de desplegarla.
Com una mica d'aigua al palmell de la mà
De l'amor se'n pot parlar de moltes maneres, i possiblement no n'hi ha cap que abasti tota la seva magnitud. En aquest llibre, Mireia Sallarès fa un exercici d'aproximació, una investigació sobre aquest concepte per desvetllar-ne la realitat polièdrica i el potencial subversiu. No hi trobarem teoria. L'amor és en les relacions amb els altres, pot expressar-se en el fet de confeccionar un diccionari o de muntar torns de menjador; té una geografia i una ideologia; és essencialment nòmada i actua com a força primordial. L'amor, la veritat i el treball han vertebrat la "Trilogia dels conceptes deixalla" a la qual Mireia Sallarès ha dedicat els darrers anys, i aquest assaig és només una possibilitat de desplegar-la.
Contra la caritat
La caritat sempre ha estat plena de bones intencions però mai no ha deixat d'expressar una relació de desigualtat. Avui, aquesta disposició a fer el bé envers els més desafavorits, canalitzada a través d'institucions i empreses, i gratificada fiscalment o en termes d'imatge, no fa més que agreujar la divisió entre la minoria rica i la gran majoria pobra. Si volem que la llibertat, la justícia i la dignitat regeixin la vida de tota la humanitat, hem d'abandonar la caritat i reivindicar el dret d'una existència materialment possible, i la renda bàsica incondicional per a tota la població pot ser una de les vies per aconseguir-ho. Julie Wark i Daniel Raventós en fan la defensa i donen arguments per demostrar que és econòmicament factible. No és l'única solució per capgirar les enormes desigualtats planetàries, però atenuaria l'impacte d'una pobresa insofrible.
Entendre el món
Recull d'onze entrevistes a pensadors contemporanis: ZYGMUNT BAUMAN, JOHN GRAY, ÁGNES HELLER, ALAIN TOURAINE, JUDITH BUTLER, SASKIA SASSEN, JEREMY RIFKIN, SEYLA BENHABIB, RICHARD SENNETT, TZVETAN TODOROV i GEORGE STEINER. Cadascun des de la seva disciplina de coneixement i des de la seva trajectòria vital, tots els intel·lectuals entrevistats donen arguments per interpretar la vida contemporània. Hi ha alguns temes recurrents: l'educació, el paper de la filosofia, les creences i les religions, limpacte de la crisi econòmica, les desigualtats i la pobresa, el potencial de les dones en un nou ordre social, el paper de lesquerra i la necessitat duna nova política, Europa en el context global... És un llibre que ens permet introduir-nos als universos daquests pensadors i ens ajuda a entendre el món davui, a través de les converses conduïdes per Carles Capdevila, periodista i director del diari Ara.
Educar millor
Recull donze entrevistes a personalitats del món de leducació: CARME THIÓ, JAUME CELA, MARIA JESÚS COMELLAS, JAUME FUNES, EVA BACH, GREGORIO LURI, MARIANO FERNÁNDEZ ENGUITA, JOAN MANUEL DEL POZO, ROSER SALAVERT, JOSÉ ANTONIO MARINA, FRANCESCO TONUCCI. Carles Capdevila creu que educar és apassionant i que també ho és parlar-ne, des de lexperiència i des de la reflexió. Lhumor i la responsabilitat no són incompatibles en aquest terreny, i tot allò que pugui fomentar confiança i alegria entre tots els agents implicats contribueix a crear un teixit de complicitats imprescindible en la tasca deducar. Les onze converses que recollim en aquest llibre són una invitació al debat: professionals de procedències diverses i visions ben diferents ens permeten conèixer no solament els camins que han consolidat les seves vocacions sinó lambició de fer bé les coses cada dia a les aules, al carrer i a casa. Si hi ha una cosa que es proposa aquest llibre és acompanyar les famílies i els mestres, i aprendre junts a educar amb convicció i optimisme.
¿Què ens fa humans?
Els humans disposem d'una capacitat única d'entendre la nostra existència. Conèixer les nostres característiques genètiques, bioquímiques i cel·lulars, en el context de la història, la cultura i l'evolució, ens pot ajudar a comprendre'ns millor com a espècie i a respondre, des de la metodologia científica, algunes de les preguntes que ha plantejat tradicionalment la filosofia. En aquest assaig, Macip proposa analitzar la condició humana a través del que anomena «biohumanisme racionalista», una eina que ens ha de permetre transgredir el determinisme biològic per assolir una vida en societat digna i justa.
La vida que aprenc
Carles Capdevila fa anys que pren apunts cada dia, i els comparteix, sobre el que li passa i com hi reacciona, posant en pràctica un periodisme que vol prioritzar la vida per sobre de les notícies. A La vida que aprenc trobareu els temes que li són essencials: la memòria íntima, la vida en bona companyia, leducació, la salut i la condició humana amb totes les seves contradiccions. Retrata els escenaris de la seva infantesa, les nostres maneres de ser i de fer, les revolucions individuals necessàries per arreglar el món i les actituds dels que sarremanguen per fer-ho possible. Capdevila està convençut que la nostra missió principal és cuidar-nos els uns dels altres i pels seus textos circula la gent que més estima: els professionals artesans que es preocupen pels acabats, els educadors vocacionals, les infermeres que entenen que tenir cura és més que curar, el voluntariat que desafia el desànim i els optimistes pencaires que treballen per mantenir viva la il·lusió de tirar endavant.
Pedagogies i emancipació
Educar, per a què? No podem deixar de fer-nos aquesta pregunta en una època en què l'educació sembla amenaçada per l'imperatiu de la productivitat i de l'eficiència al servei del mercat laboral. Els assaigs que integren aquest volum proposen un exercici crític sobre els models educatius que se'ns imposen gairebé sense marge per plantejar alternatives. Des d'experiències i perspectives diverses, totes les aportacions coincideixen a apostar per l'educació com a espai polític per a l'emancipació individual i col·lectiva. Un àmbit i una pràctica des dels quals se'ns permeti imaginar el futur.
On Women's Films
On Women's Films looks at contemporary and classic films from emerging and established makers such as Maria Augusta Ramos, Xiaolu Guo, Valérie Massadian, Lynne Ramsay, Lucrecia Martel, Rakhshan Bani-Etemad, Chantal Akerman, or Claire Denis. The collection is also tuned to the continued provocation of feminist cinema landmarks such as Chick Strand's Soft Fiction; Barbara Loden's Wanda; Valie Export's Invisible Adversaries, Cecilia Mangini's Essere donne. Attentive to minor moments, to the pauses and the charge and forms bodies adopt through cinema, the contributors suggest the capacity of women's films to embrace, shape and question the world.
