You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
This book is the first systematic exposition on the emerging domain of wireless power transfer in ad hoc communication networks. It selectively spans a coherent, large spectrum of fundamental aspects of wireless power transfer, such as mobility management in the network, combined wireless power and information transfer, energy flow among network devices, joint activities with wireless power transfer (routing, data gathering and solar energy harvesting), and safety provisioning through electromagnetic radiation control, as well as fundamental and novel circuits and technologies enabling the wide application of wireless powering. Comprising a total of 27 chapters, contributed by leading experts, the content is organized into six thematic sections: technologies, communication, mobility, energy flow, joint operations, and electromagnetic radiation awareness. It will be valuable for researchers, engineers, educators, and students, and it may also be used as a supplement to academic courses on algorithmic applications, wireless protocols, distributed computing, and networking.
L’extensa producció literària de Mercè Rodoreda ha generat un aparat crític igualment extens, basat majoritàriament en consideracions biogràfiques i literariotemàtiques i, en menor proporció, estilístiques i estètiques. En canvi, escassegen les investigacions centrades en l’anàlisi lingüística i traductològica, sobretot aplicades a la narrativa breu, sovint relegada a un segon pla per la indústria editorial, però que en la trajectòria literària de Mercè Rodoreda adquireix una importància cabdal pel que fa a l’experimentació i l’evolució del corpus narratiu de l’autora, com és el cas de La meva Cristina i altres contes, recopilació escollida per a aquest estu...
Años ardientes y míticos propone un recorrido historiográfico que abarca más de medio siglo (1908-1963) de publicaciones italianas sobre la poesía española de la Edad de Plata (1902-1939). Hasta 1937 se trata de raras traducciones y reseñas que encuentran exiguos espacios en algunas revistas literarias. El año 1938 marca el punto de inflexión entre estas aisladas incursiones hispanófilas y el nacimiento del hispanismo “militante”, bajo el impulso de Carlo Bo y Oreste Macrí. La versión de Bo del “Llanto” lorquiano revela un territorio literario aún todo por explorar que los dos estudiosos eligen también como lugar de investigación meta-crítica en torno a la Poesía, ...
Cap al 2005, en un article publicat en la revista L’Avenç i titulat «Mercè Rodoreda, escriptora», Marina Gustà feia patent la necessitat d’un estudi que analitzara la recepció de l’obra de Mercè Rodoreda per tal de fixar, «lluny de generalitzacions […] amb tots els recursos documentals necessaris, i sense partits presos», «les línies de tensió no sempre visibles» i de fer desaparèixer «els automatismes interpretatius». És com a resposta a aquesta necessitat que naix el present estudi, l’objectiu principal del qual és resseguir la manera com s’ha construït, al llarg del temps, la lectura de l’obra literària de l’autora, des de Soc una dona honrada? fins a M...
Il Procuratore muore allude a un episodio di cronaca politica che Luisa Valenzuela non cita direttamente, ma che è di dominio pubblico in Argentina e che ha sconvolto il Paese: il presunto suicidio di Alberto Nisman, famoso oppositore di Cristina Fernández de Kirchner, accusata di aver coperto il coinvolgimento dell’Iran nell'attentato contro un centro ebraico a Buenos Aires nel 1994. L’ex commissario della Polizia Federale, Santiago Masachesi, costretto al pensionamento anticipato perché in disaccordo con la versione ufficiale del delitto del procuratore, rivede dopo anni Teldi, la sua prima fidanzata. All’epoca condividevano la passione per le letture poliziesche, che spaziavano da Miss Marple a Montalbano, e proprio queste avevano spinto Masachesi a diventare investigatore, non potendo realizzare il suo sogno di insegnare lettere. Ma ora, finalmente libero da obblighi, può esporre le sue deduzioni sull’omicidio del procuratore al suo amore ritrovato, che in questo nuovo inizio offre all’ex commissario la lettura del suo romanzo inedito, creando una finzione nella finzione, con atmosfere tipiche del realismo magico così caro agli scrittori sudamericani.
La producció literària de Mercè Rodoreda ha destacat en l'ús del motiu simbòlic de la metamorfosi, com, de fet, ella mateixa va explicar i reivindicar en el cèlebre pròleg de Mirall trencat. D'aleshores ençà, estudiosos importants de l'obra rodorediana com Molas, Arnau o Luczak han aprofundit en l'estudi de la metamorfosi i s'han fixat, especialment, en el recull La meva Cristina i altres contes, sobre el qual tots tres coincideixen a afirmar que un terç dels relats són, com a mínim, contes bastits sobre aquest recurs simbòlic. L'obra rodorediana mereix, doncs, una investigació exhaustiva per a sistematitzar els contes que incorporen aquest símbol, aprofundir en l'operativitat literària de la metamorfosi i explorar-ne la força estètica. El domini d'un símbol com el de la metamorfosi és una prova d?autèntica exigència literària. La recerca present pretén valorar-ne la recreació personal i, amb això, confirmar, de nou, la mestria literària de Rodoreda.
El manuscrit original de La mort i la primavera, amb les seves múltiples reelaboracions, és un dels millors testimonis de la manera de treballar de Mercè Rodoreda. És, a més, una mostra clara que el seu estil «pur i inesperat» era fruit d’una conquesta: L’autora reescrivia i revisava el que ja havia escrit moltes vegades fins a aconseguir dotar de nitidesa i d’efecte unes imatges extremament punyents. Al novembre de 1961, després d’haver treballat durant mesos en la novel·la i d’haver-ne fet diverses versions, Rodoreda va mostrar per primer cop La mort i la primavera al seu company Armand Obiols. Aquest, admirant-ne la qualitat, es va abocar a convèncer la seva companya q...
Aquesta obra analitza els recursos narratius que fa servir Mercè Rodoreda per a donar vida al món interior dels personatges. Es tracta, doncs, d’estudiar els mecanismes de penetració i representació d’aquest univers tan pregon i revelador que tenim sota la pell. Com a corpus d’estudi s’han emprat les sis novel·les publicades en vida de l’autora, és a dir, Aloma —en la versió del 1938 i contraposada a la del 1969—, Mirall trencat, La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar i Quanta, quanta guerra… L’objectiu és fer «transparents» les ments dels nostres personatges, observar-ne i escoltar-ne els pensaments i sentiments i, després, analitz...