Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
The Architect of Modern Catalan
Pompeu Fabra (1868-1948) is renowned as the person who reformed and codified modern Catalan, giving it the condition of a normativised language of culture that proved fit to meet all the challenges of the twentieth century. The context in which he worked was defined by the ideology and momentum of a dynamic Catalan nationalism emerging out of the nineteenth-century cultural revival movement, energies which have continued to affect politics in the Spanish state through to the present. The imposing corpus of Fabra's writings newspaper articles, lectures and papers, various grammars and the redaction of the official dictionary of Catalan covered all aspects of the normativisation and the so...
Gramàtica de la llengua catalana : bibliografia
La «Introducció» de la Gramàtica de la llengua catalana, publicada el 2016, preveia l’elaboració d’una relació bibliogràfica que fes la funció de llista de referències bibliogràfiques de l’obra. No havent establert prèviament un registre sistemàtic d’aquestes referències, la Secció Filològica —mitjançant la Comissió de Gramàtica i l’Oficina de Gramàtica— ha confeccionat, com a alternativa, una llista de fonts bibliogràfiques dedicades a l’estudi d’aspectes gramaticals de la llengua catalana. Tot i l’extensió, que ultrapassa el que seria esperable en una simple llista de referències d’una obra d’aquestes característiques, no pretén pas ser una relació exhaustiva de la producció bibliogràfica sobre la gramàtica de la llengua catalana publicada d’ençà de l’establiment de la normativa gramatical ni tampoc un banc de dades bibliogràfic. En bona mesura, aquest repertori bibliogràfic permet contextualitzar documentalment la Gramàtica de la llengua catalana, encara que també pot servir com a eina de referència general a tothom qui estigui interessat en l’estudi de la gramàtica del català.
Desired Language
National linguistic ideology has been at the base of most historical processes that –whether they are complete or not – have brought us to the current reality: a world of languages that represent, with greater or lesser exactitude, the diversity – and convergences – of human groups. Various of today’s thinkers have predicted the decline or even the end of national ideologies. In the area of language, postmodernism would make the linguistic affiliation of the community individuals irrelevant, de-ideologise language use, and extend plurilingualism and language alternation in association with a new distribution of (physical or functional) spaces of linguistic practice. But is this tru...
Catalan Sociolinguistics
L’objectiu de l’obra Catalan Sociolinguistics. State of the Art and Future Challenges és donar compte, de manera sumària, dels grans vèrtexs en què s’ha manifestat l’estudi de la relació entre llengua i societat en la comunitat lingüística catalana, la recepció que s’ha fet dels plantejaments internacionals i l’adaptació domèstica. Cada tradició sociolingüística ha interpretat la interacció esmentada amb plantejaments específics. La catalana, per exemple, ha apostat per una visió integradora de tot un seguit de treballs que arriben des d’àmbits temàtics diversos (economia, dret, ciència política, comunicació, ecologia, variació lingüística, antropologia,...
De llengua i societat. De la reforma fabriana a la reforma normativa de l'IEC
De llengua i societat. De la proposta fabriana a la reforma normativa de l’IEC aplega les contribucions fetes en el V Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra». El Departament de Filologia Catalana i l’Equip de Recerca en Llengua, Estructura i Ús de la Universitat Rovira i Virgili van organitzar aquesta trobada acadèmica, que es va celebrar els dies 28, 29 i 30 de novembre de 2018 a Tarragona. Seguint la línia dels darrers col·loquis, el conjunt d’aportacions abraça des de l’estudi de l’obra de Pompeu Fabra i el seu entorn sociohistòric fins a la compleció normativa que ha portat a terme recentment la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Més enllà del debat tècnic sobre diferents aspectes de la codificació catalana, en l’obra també es poden trobar aportacions fetes amb mirada sociolingüística. I, encara, reflexions sobre els aspectes glotopolítics de les codificacions de les llengües i l’anàlisi dels grans eixos dels processos d’estandardització de llengües com el romanès i el portuguès.
Un segle de lingüística catalana: de la Lletra de convit a la GCC (1901-2002)
Aquesta contribució a la història de la lingüística analitza les etapes més determinants i les figures capdavanteres, juntament amb les seves obres principals, de la història de la lingüística catalana durant el segle XX. Comença esmentant quines foren les primeres aportacions gramaticals de rellevància durant els dos segles anteriors, seguit d’una explicació més detallada de la història de la lingüística del català com a llengua romànica a finals del segle XIX a Catalunya i tot seguit en altres àrees de parla catalana. Aquest llibre també destaca els períodes més rellevants i, consegüentment, más prolífics de la lingüística catalana, concretament el primer i darr...
