Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 10: Fons de la catedral de Girona
El present volum acompleix el doble objectiu de presentar, per una banda, un estat de la qüestió sobre la historiografia musical relacionada amb la catedral de Girona, i, per l’altra, la catalogació de les col·leccions de manuscrits i impresos que configuren el seu fons musical, el qual es conserva, en l’actualitat, a la zona de reserva de l’Arxiu Diocesà de Girona (ADG).
Inventaris dels fons musicals de Catalunya Volum 12: Fons de la catedral de Solsona i de les esglésies parroquials de Santa Eulàlia de Berga i Santa Maria de Cornudella de Montsant
Els fons musicals que presentem en aquest volum provenen de les antigues capelles musicals dels centres eclesiàstics de la catedral de Solsona i les esglésies parroquials de Berga i Cornudella de Montsant. En el moment de la seva edició aquests fons es conserven a l’Arxiu Diocesà de Solsona i als arxius parroquials de Santa Eulàlia de Berga i Santa Maria de Cornudella de Montsant, respectivament. Es tracta, doncs, d’un volum miscel·lani en el que hem volgut reunir tres nous catàlegs a la llista dels fons descrits pel projecte IFMuC, endegat justament enguany fa vint anys, en el si del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 11: Fons de Sant Feliu de Girona, Santuari de Santa Maria dels Arcs, Casa Carles, Santa Maria de la Bisbal i Narcís Figueras de l’Arxiu Diocesà de Girona
Els fons musicals que presentem en aquest volum provenen de diversos centres eclesiàstics i civils, que s’han anat incorporant de forma progressiva a la seu de l’Arxiu Diocesà de Girona (ADG) en diferents moments de la seva història, ja sigui formant part d’arxius parroquials, ja sigui a través de donacions, o d’altres tipus de procedència. D’aquesta manera, a hores d’ara, l’ADG té cura de la conservació dels fons musicals de l’antiga col•legiata de Sant Feliu de Girona, les scholæ cantorum del Seminari Diocesà de Girona i de Santa Susanna del Mercadal de Girona, un fons musicals divers propi del Seminari Diocesà de Girona; la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries (I), la schola cantorum de l’església parroquial de Sant Feliu de Guíxols, les parròquies de Santa Maria de la Bisbal, Sant Genís de Monells i Sant Sadurní de Medinyà; l’antic Santuari de Santa Maria dels Arcs (parròquia de Santa Pau), el fons civil de l’antiga Casa Carles i el fons personal Narcís Figueras.
Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 7: Fons de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries
Aquest volum estudia el repertori de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries, integrat per 416 obres: 305 manuscrits —amb 209 obres d'autor i 96 anònimes—, i 111 partitures impreses, 2 d'elles anònimes. La pervivència d'aquest reduït nombre d'obres s'explica per les continues escomeses bèl·liques a l'Alt Empòrdà des de la segona meitat del segle XVII fins a finals del XVIII, i a les desamortitzacions dels bens de l'Església que se succeïren durant la primera meitat del segle XIX.
Fons Ramon Florensa de l'Arxiu Comarcal de l'Urgell
Barcelona cautiva, dietari escrit pel pare Raimon Ferrer (1777-1821), és una obra fonamental sobre l’ocupació napoleònica de Catalunya i l’organització de la resistència durant la Guerra del Francès (1808-1814). Espectador privilegiat, dedicat a l’assistència hospitalària i a les presons reials, dóna testimoni de tot el que succeeix a la ciutat i al Principat. Recull totes les informacions i mitifica l’esperit de resistència dels catalans i la seva fidelitat a Ferran VII. L’obra conté referències molt valuoses sobre la vida quotidiana i els problemes generats per l’ocupació francesa. Entre altres aspectes, tracta sobre l’evolució del comerç, el problema de les su...
Mvsica Cælestis
La representació simbòlica que la música fa de la paraula assoleix la plenitud de la seva funció, quan el símbol sonor s’impregna de l’alè del seu arquetip, bo i escampant la seva energia arreu de la creació. El símbol imanta les emanacions de les meravelles de la Mvsica Cælestis a fi de suscitar en l’ésser la vibració del seu sensor més íntim i ocult. A l’Antiguitat, les Muses revelaven als seus aedes la naturalesa de les realitats sobrenaturals per guiar els homes pels camins de l’art i la Saviesa. El seu cant olímpic ressonà en la theoria de les esferes de la tradició pitagòrico-platònica i en la màgia del cant òrfic, fins que la seva inspiració cedí el pas a l’Esperit Sant en les fonts patrístiques de la sacralitat medieval i en el repertori dels humanistes del Renaixement, àvids d’una prisca theologia. El testimoniatge d’aquesta presència es féu també palès en els compositors del Romanticisme, els quals anhelaven retrobar el sentit profund de l’art…, de l’art que, com deia L. Cattiaux al segle xx, «consisteix a fer aparèixer el sobrenatural ocult en el natural.»
Inventaris dels fons musicals de Catalunya
Catalunya és un dels pocs països europeus que encara desconeix la riquesa del seu patrimoni musical pel que fa al repertori compositiu dels seus mestres de capella, organistes i músics que es conserva oblidat en nombrosos arxius (principalment eclesiàstics). Tanmateix, aquesta riquesa que encara roman desconeguda ha pogut sobreviure les nombroses escomeses bèl·liques que el nostre país ha sofert, sobretot en els darrers segles. Només cal imaginar, per un moment, quins serien els titulars de la premsa si hom anunciés la descoberta de milers d’obres desconegudes de literats de primera fila o de centenars de pintures i escultures inèdites d’artistes de relleu! Doncs exactament aix...
