You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Foreign Artists and Communities in Modern Paris, 1870-1914 examines Paris as a center of international culture that attracted artists from Western and Eastern Europe, Asia and the Americas during a period of burgeoning global immigration. Sixteen essays by a group of emerging and established international scholars - including several whose work has not been previously published in English - address the experiences of foreign exiles, immigrants, students and expatriates. They explore the formal and informal structures that permitted foreign artists to forge connections within and across national communities and in some cases fashion new, transnational identities in the City of Light. Consider...
Pel seu caràcter innovador, i fins transgressor, l’obra de Caravaggio no tan sols va determinar l’evolució de la pintura moderna, sinó que ha repercutit en manifestacions artístiques molt posteriors, com la fotografia i el cinema. De fet, l’herència de Michelangelo Merisi, quan ja s’ha complert el quart centenari de la seva mort, encara és ben viva. En el marc d’aquesta commemoració, Caravaggio, 400 anys després ofereix cinc estudis d’especialistes de prestigi que proposen noves línies de recerca a l’entorn de la figura de l’artista, així com un extens repertori documental, bibliogràfic, expositiu i fílmic. El llibre, més enllà del valor que sens dubte té per a investigadors i crítics, servirà per descobrir a qualsevol amant de l’art la vigorosa actualitat del pintor milanès.
Catalogus van een tentoonstelling van werk van Catalaanse kunstenaars.
Cartografías visuales y arquitectónicas de la modernidad. Siglos XV-XVIII compila diecinueve estudios de investigadores nacionales e internacionales centrados en el análisis selectivo y crítico de diversos ejemplos de la cultura visual europea en época moderna. Los estudios establecen nuevas hipótesis de trabajo y diferentes perspectivas sobre aspectos metodológicos, tipológicos, creativos, temáticos, formales, documentales o de mecenazgo, museografía y recepción que abarcan desde los procesos de restauración, con sus implicaciones históricas, de los frescos de Miguel Ángel en la Capilla Paulina hasta la estancia de Goya en Roma, pasando por cuestiones tales como la afirmación...
None
El desenvolupament de l’economia catalana del darrer terç del set-cents va propulsar una important transformació social i cultural en els sectors més actius, representatius i poderosos del moment. Va generar una etapa de benestar econòmic que va beneficiar l’activitat constructiva i la producció artística, vinculada als nous corrents estilístics europeus. Així, es van remodelar i decorar les estances privades i públiques de palaus i cases de l’aristocràcia, l’alta burgesia i les jerarquies eclesiàstiques, de manera molt semblant a altres zones de l’àrea mediterrània, sobretot Roma, Nàpols i Palerm, ciutats amb què ens uneixen forts lligams històrics i artístics. Encara que poc coneguts, a Barcelona n’hi ha valuosos exemples, un patrimoni que, en alguns casos, es troba permanentment en risc, sotmès a destruccions, modificacions i restauracions poc sensibles.
Aquest volum ofereix, d’una banda, una reflexió i una anàlisi de les pintures de palaus i centres religiosos de la Barcelona dels segles XVII i XVIII i, de l’altra, un estudi sobre l’adaptació de l’arquitectura obliqua proposada per Juan Caramuel y Lobkowitz en ciutats com ara Nàpols o Vigevano. El seu tractat Architectura civil recta, y obliqua (1678) fou un dels compendis més decisius d’aquell temps per l’audaç plantejament de l’autor, un monjo cistercenc, arquitecte, matemàtic i astrònom, que va suggerir de deixar enrere el cànon arquitectònic clàssic basat en l’harmonia, la simetria i la proporció —descrit per Vitruvi al segle I aC—, i obrir les portes a una nova plasticitat de les formes amb solucions constructives obliqües. A partir dels programes artístics implementats a la capital catalana i del referent de Caramuel, Cicles pictòrics i arquitectura obliqua al set-cents situa en l’època i l’espai un gran nombre d’artistes i obres que evidencien les inquietuds culturals, religioses i històriques de l’època moderna.