You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
El País Valencià és massa llarg i divers per poder reduir a un comú denominador l'evolució urbana de les seues viles i ciutats. N'hi ha d'origen romà, andalusí, cristià catalanesc o aragonès, senyorial o reialenc, renaixentista o il·lustrat... Aquest treball és el resultat de quatre o cinc anys de recerca sobre més de quaranta nuclis valencians que mostren una planificació geomètrica i tenen origen medieval o pertanyen als segles XVI o XVII. La part general presenta unes conclusions, sempre provisionals, sobre les condicions físiques (relleu, hidrografia, litoral), les circumstàncies històriques (xarxa caminera, assentament, estratègia) i planteja les dicotomies islàmic/cristià, senyoria/reialenc per després incidir en la geometria urbana i les qüestions de mètode. Més endavant desfilen els quaranta-un nuclis, ordenats de nord a sud com a litorals o interiors, cadascun amb la seua bibliografia. S'hi observa un cert desequilibri, favorable a la part septentrional del País Valencià, que es justifica per les viles planificades modèliques.
Includes entries for maps and atlases.
Des del principi dels anys seixanta fins a l’actualitat, el litoral ha estat i és un camp destacat de recerca, en el qual fou pioner entre nosaltres, i on és reconegut, Vicenç M. Rosselló i Verger, professor emèrit de la Universitat de València. Amb motiu de la seua jubilació, un qualificat grup de noranta científics, especialment geomorfòlegs, li reten homenatge amb aquest llibre per la modèlica tasca investigadora desplegada des de la càtedra i per l’impuls atorgat a l’estudi geomorfològic de les costes, especialment les de la mar Balear. Al llarg de la seua carrera universitària, Rosselló ha fet de l’orla maritimoterrestre un eix fecund i vertebrador d’una part sig...
Una mirada plural al barri de la Universitat a cura d’historiadors, geògrafs i arquitectes. S’hi estudia la història, el marc geogràfic, els carrers, els casals, els edificis institucionals, els jardins i les esglésies en una llarga perspectiva, des dels antecedents romans fins a l’arquitectura moderna. La integració d’universitat i ciutat ha estat fecunda al llarg de cinc segles.
None