Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
La baronia Desbosch del Maresme. Una jurisdicció feudal en l’edat moderna
El domini senyorial dels castells de Vilassar de Dalt i de Burriac (Cabrera) i la integració històrica de les seves rendes dins del nou sistema econòmic que permeté al burgès accedir a la propietat de la terra, i conseqüències que se’n derivaren. M. Assumpció Zapata i Buxens (Argentona, 1954). Llicenciada en Geografia i Història i doctora en Història Moderna. L’objecte principal de les seves investigacions han estat les jurisdiccions feudals, els diferents sistemes fiscals, el tipus de propietat i la seva evolució a la comarca. En la seva tesina sobre jurisdicció feudal en el domini Desbosch, analitzà la figura del batlle de sachs, la fiscalitat i l’exercici de la justícia local. L’estudi sobre Les jurisdiccions locals en el pas de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna. Els batlles de Sachs i els batlles reials a la baronia Desbosch, guanyà l’accèssit al Premi Iluro 1997.
Les jurisdiccions locals en el pas de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna. Els batlles de sachs i els batlles reials a la baronia Desbosch
Anàlisi d’una sèrie documental per determinar els aspectes feudals que sobreviuen en el segle XVI i la repercussió d’aquells batlles sobre els diferents estaments socials a la contrada.
Mataró en la Catalunya del segle XVII. Un microcosmos en moviment
Una detallada síntesi històrica del Mataró del segle XVII, centrada en l’anàlisi dels factors que feren possible el seu creixement urbà i demogràfic. Ampli estudi sobre el conreu del camp, oficis i menestrals, gent de mar, fabricació del vidre i florida de les activitats comercials.
Mataró, 1680-1719: El pas de vila a ciutat i cap de corregiment (2a edició)
Amb motiu dels tres-cents anys de l’obtenció de Mataró del títol de Ciutat, sortia a la llum la segona edició, ampliada, de la publicació de Joaquim Llovet que va merèixer el Premi Iluro 1965. L’autor documenta i aporta més dades sobre la realitat demogràfica i urbana del Mataró de l’època i incideix en els problemes que es derivaren de la Guerra de Successió i la implantació del règim felipista. Joaquim Llovet (Mataró, 1921-2017). Historiador, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona, 1967) i de la Reial Acadèmia de la Història (Madrid, 1990). Els estudis de Llovet versats en Mataró i el Maresme constitueixen un referent de primer ordre. S’especialitzà també en temes marítims i del comerç amb Amèrica, durant el segle XVIII. A mitjan segle passat adquirí popularitat la seva obra La Ciutat de Mataró, una síntesi històrica global de la capital del Maresme, publicada per l’editorial Barcino en dos volums, entre els anys 1959 i 1961. L’any 2000 sortia a la llum la seva obra cabdal Dels orígens de la vila a la ciutat contemporània.
Guerra – revolució i contrarevolució a Canet de Mar (1936-1943). Les dimensions d’una tragèdia
Historial dels esdeveniments polítics i socials a la població de Canet de Mar durant els anys de la Guerra Civil i la postguerra franquista. Persecució de persones, col·lectivització d’empreses, racionament d’aliments, arribada de refugiats, èxode d’exiliats. Xavier Mas i Gibert (Canet de Mar, 1942). Historiador, poeta i escriptor. Col·laborador de la premsa local i comarcal, ha estat membre del consell editorial del diari El Punt. Ha redactat els continguts de diverses poblacions del litoral (Canet de Mar, Sant Pol de Mar, …) per a les successives edicions de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Ha realitzat diversos projectes i estudis per a administracions locals i ha publicat obres de divulgació turística.
La petita noblesa del Maresme. Tres trajectòries: Des Bosc, Ferrer i Sala (s. XIV-XVII)
Estudi sobre tres grups de famílies amb arrels a la comarca, tots ells al servei reial o senyorial, conformant la petita noblesa catalana. Estratègies per assolir l’ascens social i procés cap a l’ennobliment d’aquestes nissagues patrícies. Benet Oliva i Ricós (Vilassar, 1958). Especialitzat en recerques microhistòriques d’història social i econòmica. Els seus estudis graviten entre els segles XV i XIX. Al seu parer és un període en el qual és imprescindible bastir les microhistòries a partir d’un enfocament prosopogràfic de les nissagues i xarxes familiars i els nexes econòmics i socials existents entre elles.
Terenci Thos i Codina (Mataró, 1841-1903). Un home de la Renaixença
Biografia fonamental sobre aquest mataroní il·lustre, com a poeta i polític. Publicació de la seva extensa producció poètica, literària i periodística, i escrits diversos tant en català com en castellà. Jaume Vellvehí i Altimira (Mataró, 1961). Historiador, membre del Grup d’Història del Casal, obtingué l’any 1998 el primer premi Mataró Multimèdia amb un treball on line sobre el 150è aniversari del primer ferrocarril peninsular entre Barcelona i Mataró. Participà amb diversos estudis en l’elaboració del volum XVIII de Catalunya romànica editat per Enciclopèdia Catalana (1991) i és coautor de la publicació Molrà el gra. Els molins de la Baixa Tordera (2003).
De xerric a capità d’empresa. Memòries de Joan Brufau Cusidó ampliades pel seu fill
El 1967, quan va celebrar les seves Bodes d’Or, Joan Brufau Cusidó va voler deixar constància de la seva vida escrivint unes memòries. Les va redactar, en llenguatge viu i planer, a Salamanca, en català prefabrià. A més del caràcter biogràfic, contenen un feix notable de dades que il·lustren els fets d’un llarg i variat procés històric, tot i que deixen grans buits volguts per l’autor, per no haver de recordar esdeveniments i situacions que li resultaven penosos d’evocar. Amb la seva tenaç memòria i labor de ratolí d’arxiu, el seu fill Jaume ha omplert aquests buits conscients del seu pare.
Mataró 1936-1945. De la revolució a la repressió. 2 Volums
Aquest treball focalitza -en un àmbit tan concret com el de Mataró- l’impacte de les tensions i debats socials que planaren sobre Europa, Espanya i Catalunya entre els anys 1936 i 1945. La confrontació es produí entre els partidaris d’anorrear la realitat econòmica i social precedent -amb el desig de construir un món més just i solidari- i els qui intentaven salvar el model social que els havia vist néixer. Com a tota tragèdia humana això es féu enmig d’un aiguabarreig dels ideals més nobles amb les passions més vils. Vuitanta anys després dels fets és l’hora de donar la paraula als seus protagonistes.
