You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
La fita primordial d’aquest llibre segona edició molt augmentada d’una obra fonamental tant sobre Espriu com sobre Arenys de Mar és que l’hipotètic lector d’Espriu, que desconegui Arenys de Mar i la seva història, es pugui moure tranquil·lament amb la imaginació per Sinera, i no tingui cap problema a reconèixer en els diversos passatges espriuans qualsevol aspecte del món sinerenc.
None
Historial dels esdeveniments polítics i socials a la població de Canet de Mar durant els anys de la Guerra Civil i la postguerra franquista. Persecució de persones, col·lectivització d’empreses, racionament d’aliments, arribada de refugiats, èxode d’exiliats. Xavier Mas i Gibert (Canet de Mar, 1942). Historiador, poeta i escriptor. Col·laborador de la premsa local i comarcal, ha estat membre del consell editorial del diari El Punt. Ha redactat els continguts de diverses poblacions del litoral (Canet de Mar, Sant Pol de Mar, …) per a les successives edicions de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Ha realitzat diversos projectes i estudis per a administracions locals i ha publicat obres de divulgació turística.
Aquesta recerca, que ubica i identifica la construcció de més de dos mil refugis antiaeris arreu de Catalunya, és el resultat d’una recerca col lectiva que es va iniciar el 2002. A pobles i ciutats d’arreu de Catalunya, persones interessades en el propi passat han rebuscat en arxius locals i han interrogat testimonis que guardaven el record dels refugis que es van construir sota els seus carrers i places. L’autora, llicenciada en Història per la UB, ha publicat, entre altres obres, a la mateixa col lecció, Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona (1936-1939).
El pintor Dionís Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 1862-1943) va ser un dels més destacats paisatgistes del tombant de segle. La seva trajectòria artística va iniciar-se a l’Escola Llotja de Barcelona, on el seu mestre Antoni Caba el va iniciar en l’anàlisi de la realitat com a font directa per a la creació. En el decenni de 1880, Baixeras va merèixer guanyar l’adjudicació de tres grans plafons de tema històric en el Paranimf de la Universitat de Barcelona, alhora que va conrear amb gran èxit la pintura marinista.
Com a complement del treball publicat l’any 2001 sobre el Mataró del segle XVII, l’autor hi afegeix l’actuació de la universitat de la vila, en la gestió administrativa i política, i també contempla l’estructura i funció de la parròquia i palestres sorgides entre les dues institucions.
L’autor aprofita el plet de l’escó a Vilassar per a posar en relleu les disputes per ocupar l’escó preeminent a l’església entre el senyor feudal i els representants reials (batlle, universitat) i els canvis en una societat en transformació.
Política i interessos del patriciat mataroní, sobresortint en el camp de l’economia, i amb notable influència sobre el govern de la ciutat. Com a annex, uns quadres dels casals i arbres genealògics de totes aquestes famílies de la burgesia local.
Monografia sobre la història de l’ensenyament a la ciutat on es fa un anàlisi del naixement del sistema educatiu del segle XIX inscrit en una conjuntura de grans canvis, sobretot socials, que afecten molt directament a l’escola i que a més, contribueix a omplir un buit en el camp de la historiografia local del segle XIX.