You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Aquest volum recull pràcticament tots els estudis de Jordi Carbonell sobre els elements d’història de la llengua catalana. Estructurat en cinc parts, en la primera es reprodueixen els articles que esbossaven el seu projecte d’una història social i política de la llengua catalana; en el segon bloc, els dedicats a la presència catalana a Sardenya; en el tercer, els treballs sobre el català de l’edat moderna, majoritàriament centrats a Menorca, on ocupen un lloc prominent els estudis sobre gramatització; el quart bloc està dedicat al català d’avui, amb uns posicionaments lúcids de plena actualitat. Finalment, l’última part conté la seua valoració del llegat d’Aramon, Moll, Sanchis Guarner i Cahner. Les aportacions de Carbonell són capdavanteres en el plantejament sociolingüístic de la història de la llengua i imprescindibles per a l’estudi dels usos lingüístics i literaris a l’edat moderna.
Miscel.lània Jordi Carbonell. - v.4.
Europe’s nation-states emerged from a complex of nineteenth-century developments in which cultural consciousness-raising played a formative role. The nineteenth-century reflection on Europe’s national identities involved a re-inventory and revalorisation of the vernacular cultural past and, above all, the nation’s literary heritage. Everywhere in Europe, foundational texts (including medieval epics and romances, ancient laws and chronicles) were retrieved from their obscure repositories. In new, printed editions, prepared according to the emerging academic standards of textual scholarship, they were appropriated, contested and canonised as public symbols of the nation’s permanence in history. This often neglected, but crucially important Europe-wide process of ‘editing the nation’s memory’ involved old states and emerging nations, large and small countries, metropolitan and peripheral regions; it straddled politics, the academic professionalization of textual scholarship and of the human sciences, and literary taste. This collection of studies by outstanding specialists offers a comparative synopsis on exemplary cases from all corners of the European continent.
La publicació de la traducció d’aquests dos tractats de Ciceró rescata de l’oblit una part del nostre patrimoni de traduccions catalanes de clàssics antics. Aquesta edició ha optat per la modernització del text, tot conservant l’estil de la llengua original de l’il·lustrat traductor menorquí Antoni Febrer i Cardona.
Professorat universitari i estudiosos menorquins ens ofereixen les principals línies de revisió crítica de dues figures cabdals de la cultura catalana en el pas de l'edat moderna a la contemporània. El marc d'història literària i lingüística dels articles de Jordi Carbonell, Joan Mas i Jordi Ginebra s'omple amb un gruix d'aportacions d'història cultural, d'acord amb l'enciclopedisme il·lustrat de Joan Ramis i la poligrafia romàntica de Josep M. Quadrado.
Una aportació molt valuosa a l’estudi del setge a què va ésser sotmesa la llengua catalana a partir de la instauració de la monarquia borbònica. L’originalitat d’aquest estudi és que se centra en les conseqüències pràctiques, reals, que veiem reflectides en l’ús quotidià de la llengua, partint d’una documentació molt àmplia, que ens permet de saber moltes coses sobre el català escrit a Mallorca durant els segles XVIII i XIX.
Són de sobra coneguts en l’àmbit acadèmic els mèrits com a investigador de Josep Massot i Muntaner, i la Universitat de València, en nomenar-lo doctor 'Honoris Causa', no ha fet una altra cosa que reconèixer-los i reafirmar-los. Amb una edició a càrrec de Vicent Simbor, aquest volum conté, a més de les intervencions en l’acte institucional, una relació exhaustiva i al dia de tota la seua producció, des de llibres fins a ressenyes, com també el recull dels seus estudis sobre filòlegs i escriptors valencians i una reelaboració del seu treball sobre la llengua dels mallorquins. Tot plegat, tenim a les mans una valuosa col·lecció de materials al servei de la cultura que agrairan especialment filòlegs i historiadors.
Important estudi de la cultura menorquina del segle XVII tot prenent com a fil conductor les biblioteques, les lectures i els lectors illencs. A partir dels inventaris de més d'un centenar de biblioteques, així com d'altres fonts a l'abast, descobrim aspectes com les formes d'intercanvi dels llibres, la sociologia dels lectors i la seva formació intel·lectual, la composició temàtica dels fons bibliogràfics i les lectures representatives. En coedició amb l'Institut Menorquí d'Estudis.