You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
None
This book aims to contribute to the knowledge of the cultural and linguistic relations between Italy and the Crown of Aragon in the 15th century. In particular, it studies some relevant aspects of the chivalric romance entitled Curial e Guelfa, written in Italy around 1443-1448 in Catalan, but mainly Italian in spirit, sources and onomastics. It is probably the very first work of a genre known as “humanistic chivalry”, the epitome of which will be Ariosto’s Orlando furioso. The literary context of Milan and Naples (The Three Crowns, Troubadour Lyrics, Humanism) is analyzed in the first part of the volume. It is this context that made possible the gestation of the Curial, an extraordina...
None
Una llengua amb una rica tradició literària, que ha sobreviscut als canvis, a les persecucions polítiques i als reptes comunicatius. Una llengua exposada a la despersonalització, que s'ha enriquit, tanmateix, pel contacte amb altres idiomes i per l'acolliment de població immigrada. Explicar aquests contrasts és l'objectiu d'aquesta segona edició.
Now available in English translation, this work is attracting attention not only for its style and structure, but also for its rich cultural European background.
None
None
La commemoració del 150 aniversari del naixement de Pompeu Fabra és una bona ocasió per a recordar i reivindicar no sols la persona, sinó sobretot el seu llegat. Aquest llibre, obra d’Antoni Ferrando, dona compte de la dimensió lingüística, històrica i cívica de la tasca codificadora de Fabra i de les adaptacions que en feren Francesc de Borja Moll i Manuel Sanchis Guarner per a les Illes Balears i per al País Valencià respectivament. Una tasca difícil atesa la situació de subordinació política de la nostra comunitat lingüística i, a més, les diverses situacions lingüístiques i sociolingüístiques de cadascun dels territoris històrics que la integren. També són considerats en aquest estudi el mestratge d’Aguiló, Verdaguer i Llorente sobre Fabra, les aportacions d’Alcover i la contribució de personatges com Bofill, Salvador i Fuster en la construcció d’una llengua moderna de cultura i d’un espai comú de comunicació.