Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Didàctica, història, cooperació i justícia social
Els conceptes que serveixen per titular el llibre —didàctica, història, cooperació i justícia social— reflecteixen la trajectòria del doctor Antoni Gavaldà, en què el compromís per una societat millor va lligat a l’exigència en l’estudi històric i en l’àmbit educatiu. En cadascun dels tres apartats de l’obra (Història, Didàctica de les Ciències Socials i Ciutadà Gavaldà) hi ha un primer capítol dedicat a presentar una síntesi de les seves aportacions, seguit d’altres textos sobre qüestions més específiques que a ell li han interessat.
La col·lectivització agrària a l’Alt Camp (1936–1939)
Aquest llibre que teniu entre mans presenta un dels xocs més colpidors i crus de la guerra d'Espanya quant a transformació economicosocial: el fenomen col·lectivista agrari. La col·lectivització consistí a treballar terres pròpies i sobretot incautades, en format comunitari. Una part aborda les diatribes dels sindicats i partits que hi donaren suport o no, i una segona analitza poble a poble de l'Alt Camp la temàtica agrària del període i com s'organitzà i es descabdellà aquesta col·lectivització, quant a la vessant organitzativa i operativa.
Fam de pa i de terra
"El relat d’Antoni Gavaldà té un gran interès per a tots aquells que estiguin interessats a conèixer el que va succeir a Catalunya durant la Guerra Civil, ja que els problemes generals que afectaven l’economia catalana es barrejaren amb la diversitat de preses de posició ideològiques, que, a la seva vegada, recobrien interessos dispars i, per tant, preferències alternatives sobre la manera d’endegar el camp. Estudis d’aquesta mena ens estan donant una bona aproximació a la complexa història d’aquells anys." (Fragment del pròleg de Josep M. Bricall)
Violència i repressió a Catalunya durant el franquisme. Balanç historiogràfic i perspectives
Este libro versa sobre el proceso represivo franquista en las tierras catalanas. Después de una primera visión global de los estudios realizados desde 1978 que pone especial énfasis en las colecciones de historia de Cataluña, las obras de síntesis y las monografías sectoriales, las intervenciones restantes revisan exhaustivamente el avance de los trabajos sobre violencia y represión durante el franquismo en Cataluña desde la muerte del dictador, tomando como marco de análisis las diferentes delimitaciones provinciales.
Salvador Pagès Inglada
Salvador Pagès Inglada (Barcelona 1833 - ?), fou un teixidor mecànic d'origen social humil, que arribà a ser un dels líders cooperativistes més destacats de Catalunya entre els anys setanta i vuitanta del segle XIX. Defensà el cooperativisme en els principals congressos obrers que se celebraren a Catalunya entre aquests anys. Fonamentalment a ell es va deure el primer intent de federar totes les cooperatives catalanes, així com la consolidació i el progrés de la probablement principal cooperativa de producció catalana i espanyola d'aquella centúria, l'Obrera Mataronesa (1864-189?). Tant la seva vida i obra com les idees per les que va lluitar poden representar una gran lliçó d'història i d'humanitat per a nosaltres i les generacions futures.
Joan Tutau i Vergés
Joan Tutau i Vergés (Figueres 1829–1893), impulsor del cooperativisme, va viure intensament la política, l'economia i el civisme en una vida professionalment plena. El 1863, va introduir el moviment cooperatiu, i fou el primer difusor de les cooperatives de consum, que sempre recomanà a la classe obrera. Fou precursor dels sindicats agrícoles i capdavanter, amb Abdó Terrades, Martí Carlès, Narcís Monturiol i Pere Caimó, dels republicans federals. Escrigué a Almanaque democrático i El Ampurdanés. El 1854 sortí elegit segon alcalde de Figueres. El 1862 viatjà a Rochdale amb F. Garrido. El 1869 guanyà les eleccions a les Corts Constituents, on es declarà lliurecanvista, i el 1870 votà contra la monarquia i a favor de la República Federal. El 24 de febrer del 1873 va ser nomenat ministre d'Hisenda. Formà part de l'Ateneu Lliure de Catalunya, de la Junta Revolucionària de Barcelona, de la Societat Catalana General de Crèdit i de l'Ateneu Barcelonès.
Memorias del Viejo Imperio
La desintegración del imperio español en el continente americano afectó a dos potencias europeas con especial intensidad. La primera de estas fue, evidentemente, la propia España, que pasó de ser una monarquía intercontinental a un Estado peninsular con posesiones insulares. La segunda de ellas fue el imperio británico, cuya política exterior tanto se había esforzado por emancipar a los dominios hispánicos e incorporarlos a su esfera de influencia. Memorias del viejo imperio analiza el impacto que tuvo la experiencia de la desintegración del imperio español en el pensamiento político de España y el Reino Unido durante la época transicional que siguió a las revoluciones atlán...
1996
Annually published since 1930, the International bibliography of Historical Sciences (IBOHS) is an international bibliography of the most important historical monographs and periodical articles published throughout the world, which deal with history from the earliest to the most recent times. The works are arranged systematically according to period, region or historical discipline, and within this classification alphabetically. The bibliography contains a geographical index and indexes of persons and authors.
La lluita per la terra. Solidaritats pageses i conflictivitat rural a la regió de Girona (1931-1936)
En aquest llibre es ressegueixen les formes de mobilització i socialització, els esforços organitzatius, les anàlisis i els programes reivindicatius i, finalment, els enfrontaments socials que es van donar a la regió de Girona durant els anys de la Segona República, al voltant de La lluita per la terra. Al mateix temps, s’intenta s’intenta relacionar aquests enfrontaments amb amb els que es produïen a d’altres territoris (i no pas només a la zona estrictament rabassaire) per tal d’integrar-los en una visió general de país. Es tracta, en definitiva, d’intentar superar una visió exclusivament centrada en la problemàtica rabassaire i entendre la complexitat de la lluita qu...
