You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Diversos homes de lletres assisteixen a un sopar per discutir distesament sobre una gran quantitat de temes, com ara les peripècies dels herois homèrics, la vida dels ballarins i joglars més famosos i els vins itàlics i grecs més preuats. Ara bé, el màxim interès d’El sopar dels erudits, estructurat en quinze llibres, prové probablement de la seva condició de font per a conèixer un vast corpus de literatura grega perduda que, en gran part, només es pot llegir en aquesta magnífica enciclopèdia simpòtica. Amb la publicació d’aquest volum inicial s’inicia la primera edició catalana completa, bilingüe i anotada de l’extensa obra d’erudició en prosa d’Ateneu de Nàucratis, que ocuparà un total de set volums. El llibre conté una introducció que té en compte, entre altres aspectes, la inserció de l’obra en la literatura grega d’època hel·lenística, erudita i d’estil retòric, i en les tradicions simposíaca i gastronòmica.
Alcidamant d’Elea, una rètor i sofista poc conegut que va viure entre els segles V i IV aC, ens ha llegat dos discursos que versen sobre qüestions de gran interès, titulats respectivament Sobre els qui componen els seus discursos per escrit i Odisseu. El primer aborda les diferències entre la declamació improvisada i la lectura pública de textos escrits, però també s’endinsa en la discussió del model d’educació més escaient i en qüestions polítiques més generals. El segon s’insereix en un subgènere d’estudis antropològics que s’interrogaven sobre l’origen de la societat i l’evolució de les seves formes d’organització. Altres discursos que va escriure només ens han arribat fragmentàriament. Aquesta edició recull tota l’obra conservada de l’autor (en grec i en català), acompanyada dels testimonis sobre la seva vida i precedida d’un detallat estudi introductori.
La Poètica d’Aristòtil és el text sobre literatura més influent de la Grècia antiga. Dels conceptes que analitza —relat, versemblança, mimesi, catarsi, etc.— en deriva bona part de la reflexió posterior sobre la creació literària. Alhora, però, la Poètica és un text difícil, que ha estat objecte d’interpretacions divergents. La nova edició de la Bernat Metge, a càrrec del professor Xavier Riu, especialista en la matèria, es basa en els estudis més recents i revisa algunes de les interpretacions més difoses —i no sempre encertades— del text. El resultat és un volum que tant pot ser útil per als més entesos com per als lectors que s’acosten per primer cop a la Poètica.
Durant la primera meitat del segle XVI, dues dones de l’aristocràcia, Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens, mare i filla, mantenen una activa correspondència i parlen sovint de la salut, la dels seus i la del seu entorn. Francesc Devesa ha estudiat les cartes i analitza els símptomes i les malalties a què fan referència, l’embaràs i els parts, els remeis i l’alimentació, la violència, l’esclavitud o els rituals religiosos, sense oblidar el personal sanitari de l’època: metges, comares o llevadores, apotecaris i barbers. L’autor ens fa partícips de la intimitat de les protagonistes, pacients i guaridores alhora, dels seus sentiments, de les seues alegries i preocupacions i, en definitiva, de la seua saviesa, de transmissió principalment femenina, on conflueixen el galenisme oficial i la medicina popular en el context social i cultural renaixentista.
El llibre que el lector té ara a les mans és una síntesi sobre mil anys de cultura vinària a la Mediterrània occidental. Representa una aportació necessària per entendre com es van formar les cultures dels nostres avantpassats ibèrics i llatins, amb l'anàlisi detallada d'un bon nombre d'evidències arqueològiques que coneixem de jaciments i la seva cultura material. Es tracta d'un llibre de lectura amena, però alhora erudit i extens, elaborat a partir d'una acurada selecció de les fonts escrites i exemples arqueològics de la producció vinària dels ibers, romans i tardoromans a les comarques de l'actual Catalunya.
None
Cedric Dickens, neto do escritor Charles Dickens, classifica os bebedores dos romances do avô: daqueles capazes de beber um Tâmisa inteiro aos que não dispensam um grog para celebrar a amizade.
Com totes les ciències, les matemàtiques han progressat molt des que l’home primitiu va començar a comptar fins a l’actualitat. L’estudi d’aquest recorregut és apassionant i, en molts casos, de vital importància per arribar a comprendre plenament alguns conceptes matemàtics. Aquest llibre, el primer de dos volums, estudia l’evolució de les matemàtiques des dels seus orígens fins al segle XVI, moment d’inflexió que donarà pas a l’anomenada matemàtica moderna. Comprèn, doncs, una llarguíssima etapa en què les grans civilitzacions antigues i medievals, sempre en fructífera interrelació, van establir els fonaments de la geometria, el càlcul, l’àlgebra i la mecànica. Història de la matemàtica vol descobrir al lector les fites i les curiositats d’una aventura que ha estat determinant per al progrés de la humanitat i que, de ben segur, encara ens té reservades moltes sorpreses.
El projecte contempla la redacció d’una història de la matemàtica grega en quatre volums. Cadascun dels volums constarà de dues parts: a) un corpus històric i b) traduccions al català de textos grecs que constitueixen la base del corpus. El primer volum cobreix el període que va de Tales i Pitàgores a Plató i Aristòtil. Conté: a) quatre capítols amb una contextualització històrica i filosòfica de l’època, i b) tres apèndixs amb les traduccions de més d’un centenar de textos, els més extensos dels quals són el Tractat de les lúnules d’Hipòcrates de Quios i el text aritmètic contingut en La República de Plató. El segon volum contindrà una adaptació anotada i comentada dels Elements d'Euclides. El tercer volum cobrirà la matemàtica grega del segle III aC amb Euclides, Apol·loni i Arquímedes, amb textos d'Euclides diferents dels Elements, textos d'Arquimedes i d'Apol·loni, D'Eratòstenes i d'Aristarc de Samos. El quart volum cobrirà la resta de la matemàtica grega fins a la fi del segon període de l’Escola d’Alexandria, al segle IV dC, amb la mort d’Hipàtia. La part principal de les traduccions constarà de l’Aritmètica de Diofant.