You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Aquest llibre estudia les relacions que l'obra de Pere Calders estableix amb la literatura de tradició fantàstica, amb la intenció de trobar una de les principals claus de volta de l'escriptura caldersiana. L'anàlisi dels tòpics procedents de gèneres literaris caracteritzats per l'ús d'elements sobrenaturals centra l'estudi i permet demostrar que el reciclatge de tòpics literaris en l'obra de Calders respon a una explícita intenció paròdica, coherent amb el caràcter irònic de la producció de l'autor.
A thoroughly researched and documented study of Catalan literature under the Franco regime, focussed on several key post-Civil War novels and their authors. During the 1950s and 1960s, several key Catalan authors set about rewriting some of their narrative work despite the obstacles to publication in Catalan under the Franco regime. This study describes the social, political and cultural conditions that impelled Salvador Espriu, Xavier Benguerel, Sebastià Juan Arbó and Joan Sales to revise Laia, El testament, Tino Costa and Incerta glòria, concentrating particularly on the linguistic debates and literary trends from the 1950s to the early 1970s. Drawing on a wide range of theoretical pers...
Carme Riera és una de les autores de la literatura catalana més traduïdes i alhora més reconegudes pel públic i per la crítica. Per això els estudis reunits en Els subjectes de l’alteritat analitzen la seva obra des de perspectives diverses. Els articles de Geraldine Nichols, Carme Gregori, Francesca Bartrina, Francesco Ardolino, Meri Torras, Lluïsa Julià i Brad Epps se centren en el tema de l’alteritat, característic de l’obra rieriana des de diversos punts de vista: la subversió de l’ordre establert, les modalitats de la ironia, el tractament de la intertextualitat, l’escriptura com emmirallament, la memòria fluctuant i el qüestionament de l’identitat. Els treballs...
La ciutat de Tortosa, situada a la confluència dels inveterats camins de la costa mediterrània i de l’Ebre, i equidistant dels grans centres culturals de la Corona d’Aragó, desplegà una interessant activitat cultural durant l’edat moderna. Aquest llibre vol donar compte dels episodis més brillants de la vida literària durant els segles XVI i XVII, però també de les eines a l’abast de la societat local a l’hora de rebre, absorbir i redistribuir els gèneres literaris, els corrents estètics i els canvis culturals del moment.
El Grup de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de València ha centrat darrerament l'atenció investigadora en l'estudi de la ironia, inclosos el pastitx i la paròdia, l'anomenada ironia hipertextual en terminologia genettiana. La relació del grup amb el fenomen de la ironia compta ja amb uns quants anys d'història: monogràfic del número 41 de la revista Caplletra (primavera de 2006) titulat Usos de la ironia en la literatura catalana contemporània i el llibre El bricolatge literari. De la paròdia al pastitx en la literatura catalana contemporània, publicat en aquesta mateixa editorial l'any 2008, a més dels diferents treballs publicats individualmentEl Grup de Lite...
A la Catalunya del segle XVII destaquen alguns gravadors xilogràfics, com Llorenç Deu (ca.1580-1648) o Joan Jolis (1675-1705), però,sens dubte, el lloc estel·lar i de primer ordre correspon a Pere abadal (ca.1630-1684), que, tant per la quantitat com per la qualitat de la seva producció, supera amb escreix la resta dels gravadors xilogràfics coneguts a Espanya en aquest moment. Pere Abadal grava les seves excel·lents estampes entre els anys 1650 i 1684 al taller de Moià (Barcelona) i és el patriarca d'un fecund llinatge de gravadors-impressors que posteriorment es bifurcaran per diferents zones del país (Igualada, Manresa, Mataró, Puigcerdà o la mateixa ciutat de Barcelona). Els seus descendents donaran també lloc a tallers molt actius que es prolongaran fins ben entrat el segle XX. L'obra gràfica dels Abadal és un exponent de la cultura majoritària, que ens revela els gustos i l'imaginari social de la Catalunya dels segles XVII i XVIII.
A partir dels anys setanta del segle XX es produeix en la narrativa catalana una tendència a la incorporació de nous models culturals i teòrics (el textualisme dels crítics francesos de Tel Quel –especialment Barthes i Kristeva-, el marxisme revisat d’Althusser, la psicoanàlisi lacaniana...) al costat de la reivindicació d’una tradició literària alternativa (Artaud, Bataille, Lautrémont, Mallarmé, Sade...) i de la pràctica de noves tècniques d’escriptura. El resultat és una escriptura autoreflexiva que s’allunya del model mimeticorealista per comprometre’s en un canvi de referents polítics i morals. Aquest volum s’ocupa del context contracultural en que sorgeix la...
Aquest estudi pretén recuperar la memòria d’una publicació catalana, poc coneguda, de principi del segle XX, i es proposa posar a l’abast dels estudiosos els articles de la secció titulada De la Llengua. Igualment facilita l’accés a d’altres articles signats per Amador, que tracten de la reforma ortogràfica del català, en oposició a Pompeu Fabra i a l’Institut d’Estudis Catalans.
Volum dedicat a les “armes materials”, continuació i complement del volum 4,1 inclòs dins de les “armes espirituals”. Aquesta nova publicació examina les implicacions que, en cada temps i espai concrets, té “el polític” en relació amb “el religiós”.