You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Este libro analiza la manera con la que Lee Smith ha dado voz a todos los aspectos de su experiencia tanto como mujer-artista que vive en la América contemporánea como nativa de la Appalachia, una región sureña que todavía conserva un fuerte sentimiento de la tradición oral y de vínculos con la comunidad. Smith revisa y altera el lenguaje y los mitos que han condicionado sus búsquedas de la identidad y han silenciado sus voces. Al realizarlo, explora la relación entre el heroísmo femenino y la creatividad de las mujeres como algo distinto a la de los hombres. En su lucha, las heroínas de Smith reflejan el desarrollo personal y artístico de la escritora. La relación conflictiva de sus personajes femeninos con la auto-afirmación y con el mundo de la Appalachia revela los propios sentimientos ambivalentes de Smith hacia el concepto de individualidad y hacia sus raíces culturales.
Aquest llibre reflecteix l'evolució en el camp dels estudis diaspòrics. Els articles han estat agrupats en dues seccions. La primera té com objectiu les experiències dels africans diaspòrics; la segona secció, àmplia el radi de recerca i se centra en les representacions literàries de la diàspora dels asiàtic-americans, porto-riquenys i als anglo-europeus. De la mateixa manera, un aspecte no menys interessant d'aquest llibre són les múltiples maneres en les que s'han tornat a teoritzar les idees de Paul Gilroy i a aplicar-se a una infinitat d'escrits. De fet, els articles testifiquen la diàspora com una experiència que potencialment pot -com així succeeix- afectar a tot el món, pel que la diàspora es converteix en una representació metonímica de la pròpia experiència.
Estudi per a un nou món globalitzat que proposa una Literatura Comparada no eurocentrista. La nova globalització de la Literatura Comparada tindrà la necessitat d'institucionalitzar en els seus programes d'estudis i requisits, l'antropologia o la necessitat d'aprendre llengües tant europees com de fora.
Acclaimed by many as one of the most gifted essayists and stylists in American letters these last few decades, Richard Rodriguez has left an indelible imprint on the tradition of autobiographical writing of the nation. Rodeño’s study of the four installments of Rodriguez’s self-writing offers an insightful and perspicacious analysis of the evolution and the most controversial elements in this Chicano writer’s production so far. Delving deeply into issues of racial and ethnic identity, sexual orientation, religious background, various types of hybridity, and different forms of socio-cultural adaptation, this book presents all kinds of incisive observations about the contested space(s) that “minority” self-writers are often pushed to occupy in the American tradition of the genre.
El sud americà està ple de paradoxes: es tracta d'un dels llocs més hospitalaris i al mateix temps, un dels menys acollidors del món. Els assajos inclosos en aquest llibre constitueixen la impressió d'un home sobre diversos aspectes de la vida, el passat i el present a Dixie. Parlen gairebé de tot: la raça, la política, la religió, la literatura i altres manifestacions culturals. Alguns dels assajos són biogràfics. Hobson se sent particularment atret per figures com H. L. Belluguin, Gerald W. Johnson, James McBride Donaves i Louis Rubin, crítics socials i culturals que han explorat la ment del sud, o per escriptors literaris com Richard Ford i Mary Mebane. Conclou el llibre amb dos assajos personals: l'exploració de les vides de dos membres de la seua família; històries que revelen moltes coses del sud, de l'època i de llocs concrets.
This book proposes a renewed myth-critical approach to the so-called ‘wasteland modernism’ of the 1920s to reassess certain key texts of the American modernist canon from a critical prism that offers new perspectives of analysis and interpretation. Myth-criticism and, more specifically, the critical survey of myth as an aesthetic and ideological strategy fundamental for the comprehension of modernist literature, leads to an engaging discussion about the disenchantment of myth in modernist literary texts. This process of mythical disenchantment, inextricable from the cultural and historical circumstances that define the modernist zeitgeist, offers a possibility for revising from a contemp...
Nephtalí De León is a USA born and raised Chicano former migrant worker that became a Poet/Painter/Author/and Playwright. He has been published in several countries with his poetry translated into twelve languages. Growing up in the cauldron of borderland conflicts between USA and Mexico, by the edge of the river that divides both countries, the Rio Grande, he is no stranger to the myths, legends, and stories that form the world view of his multicultural native people. Present day native American migrants have been labeled and treated as strangers in their ancient homelands. Those who appropriated their lands now call them illegals, undocumented invaders. They administer their presence wit...
Instructivo, ameno y documentado de manera soberbia, este libro constituye el primer estudio relevante sobre Maxwell Anderson publicado en España. El trabajo de DiNapoli ofrece una excelente introducción a este interesante aunque controvertido dramaturgo
Deu assajos publicats amb anterioritat que, en conjunt, tenen la finalitat de proporcionar un debat coherent de la filosofia antisistemàtica del trascendentalisme americà i la forma que es reflecteix en diversos escriptors i pintors dels segles XIX i XX als Estats Units. Reflexiona sobre les implicacions de la revolució romàntica en el pensament occidental i demostrar la importància del romanticisme per al desenvolupament de la cultura americana.
This book presents the way in which African American women writers (Hannah Crafts, Zora Neale Hurston and Toni Morrison) have followed the spiritual endeavor of black Christianity as created by early nineteenth-century spiritual narratives to construct a sacred reading of the black female self. The sacred femininity that puts the ethics and aesthetics of African American women at the center of a certain mode of (African) Americanness relies on a view of spirituality that joins women ontologically and validates affective modes of representation as an innovative means to obtain social and personal empowerment.