Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Joan Binimelis: Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles
Aquest volum, escrit per l'eclesiàstic Joan Binimelis (1538/9-1616), constitueix la primera edició crítica del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca en la versió catalana que, com és sabut, és l'original. Sens dubte, aquesta part de l'obra, dedicada a la descripció geogràfica de Mallorca i de caràcter autònom respecte a la narració històrica i cronística, representa l'aportació més original de l'autor i la que manté més vigència i interès avui dia, tant per la modernitat del seu plantejament, com per la diversitat dels aspectes que són objecte de la seua metòdica atenció: situació geogràfica, afrontacions, proveïment d'aigua, cales i aptesa per a desembarcaments, cabuda i possibilitats d'ancoratge, demografia, dades econòmiques -produccions agrícoles i ramaderes--, dades històriques, règim jurídic, institucions, monuments i d'altres informacions rellevants de les poblacions illenques.
El braç militar de Catalunya
Al 1715 José Patiño informava a Felip V que el Braç Militar de Catalunya «se había hecho formidable y se entrometía en todas las materias de estado, publicándose celadores de la observancia de sus fueros». Aquest llibre pretén explicar com funcionava el Braç Militar i entendre de quina manera el seu desenvolupament històric en va fer una institució clau per entendre la Guerra de Successió a Catalunya. Preguntar-se pel Braç Militar suposa endinsar-se en els trets específics de la noblesa catalana al segle xvii, una noblesa que en aquell moment pateix una crisi d’identitat a nivell europeu. En aquest context: quin paper van tenir els membres de l’estament militar? Qui controlava la institució i quina va ser la reacció de la noblesa catalana davant la crisi generalitzada de l’estament? La resposta a aquesta i altres preguntes les podreu trobar dins les planes d’aquesta obra.
Història de la Generalitat de Catalunya : dels orígens medievals a l'actualitat, 650 anys
El llibre cobreix tota la història de la Generalitat de Catalunya, des dels orígens medievals fins al moment present. Està dividit en tres blocs- època medieval, època moderna i època contemporània- que inclouen diferents capítols, escrits cada un per un especialista en la matèria. Els capítols corresponents a l'època medieval segueixen dues línies, una d'estrictament cronològica i una altra sobre l'estudi de l'economia i la nova fiscalitat administrada per la Generalitat. Hi ha cinc capítols que analitzen l'evolució de la Diputació del General a l'edat moderna, i el capítol titulat "Catalunya sense Generalitat" enllaça l'antiga Generalitat i la contemporània, que és analitzada fins a l'any 2004. La publicació d'aquest llibre commemora els sis-cents cinquantè aniversari del naixement de la Generalitat de Catalunya. (Directora: Teresa Ferrer i Mallol ; coordinador: Josep M. Roig Rosich)
Del 1640 al 1705
En aquest llibre, i a diferència de la tesi sostinguda per Ferran Soldevila i Pierre Vilar, que ha estat seguida per molts altres historiadors, s'interpreta i es documenta que el sentit polític que defineix centralment, per part catalana, els xocs de 1640 i 1705 és essencialment el mateix: tractar d'assegurar la integritat i la continuïtat del règim d'autogovern propi en el marc d'un model d'estat de tipus constitucionalista. La incardinació en el joc de la política internacional europea seria en el 1640 per intentar frenar les escomeses del reformisme absolutista d?Olivares, i en el 1705 per procurar recuperar el terreny perdut en l?autogovern d?ençà 1652. En aquest sentit l?aposta catalana de 1705 tindria un horitzó «sobiranista català» i l?objectiu seria afermar les llibertats del sistema pactista. A partir d?aquí s?hi podia bastir un marc polític i institucional propi que fos capaç de donar sortida a les energies i al dinamisme d?una economia en expansió.
La reconstrucción de la política internacional española
Este libro pretende aportar una visión de conjunto de la política exterior española durante el reinado de Felipe V, entre 1713 y 1746, periodo en el que se consolidaron la dinastía borbónica en España y el sistema de equilibrio europeo forjado en la paz de Utrecht. Aborda este asunto crucial, que no había sido tratado de forma sistemática, mediante una visión global y multidimensional que pone de relieve los vínculos existentes entre política interior y exterior, a la vez que analiza el rol de la monarquía de España en el contexto europeo. Expone las líneas maestras de esta política exterior de los gobiernos de Felipe V, analiza tanto los objetivos que perseguía (territoriales, políticos y económicos) como la reacción que suscitó en Europa, y, finalmente, efectúa un balance de sus características y de sus logros.
Sobre historia moderna
Los trabajos reunidos en esta publicación proceden de las presentaciones que fueran realizadas en el XIV Coloquio Internacional de Historiografía Europea y XI Jornadas de Estudios sobre la Modernidad Clásica, que se realizara en la Universidad Nacional de Mar del Plata, los días 23, 24, 25 y 26 de noviembre de 2021. Estas presentaciones profundizan las claves que puedan favorecer una mejor interpretación de la producción historiográfica sobre el período, se realizan revisiones conceptuales, se analiza el diseño de nuevas líneas de investigación al tiempo que se reflexiona sobre cuestiones teóricas y metodológicas de la disciplina histórica en ámbitos específicos. La presencia y la intervención de historiadores procedentes de universidades argentinas y extranjeras nos permiten realizar un intercambio en relación con los avances logrados en los últimos años en nuestro campo de investigación y la valoración de los logros y el excelente nivel de la historiografía modernista.
Almansa
En el verano de 1706, lo impensable se había tornado en realidad. Madrid estaba ocupada por las tropas del archiduque Carlos, proclamado ya como Carlos III. Mientras tanto, Felipe V, de campamento en campamento, esperaba los refuerzos provenientes de Francia, y rogaban fidelidad a los reinos de Andalucía. La Corona de Aragón se había perdido, y la situación en la Corona de Castilla era muy delicada. La guerra parecía haber alcanzado un punto de no retorno. Un año después, la situación no podía ser más diferente: en el verano de 1707 las tropas borbónicas avanzaban sobre Lérida tras ocupar Zaragoza y hacerse con el control del valle del Ebro, y sitiaban las últimas plazas archid...
Universitat a Cervera, La. Commemoració del 1714 a la UB
La victòria borbònica a la Guerra de Successió va comportar, entre moltes altres conseqüències, el tancament de la Universitat de Barcelona i la institució d’una nova Universitat a Cervera. ;Aquest llibre, escrit amb rigor històric i voluntat divulgativa, en recupera les principals personalitats docents i la correlació de forces que mantingueren entre si, alhora que ressegueix l’arquitectura de l’edifici cerverí, l’obra civil de més envergadura a la Catalunya del segle XVIII. Publicat amb motiu del Tricentenari, complementa i amplia els continguts de l’exposició celebrada a l’Edifici Històric de la UB.
