Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Del 1640 al 1705
En aquest llibre, i a diferència de la tesi sostinguda per Ferran Soldevila i Pierre Vilar, que ha estat seguida per molts altres historiadors, s'interpreta i es documenta que el sentit polític que defineix centralment, per part catalana, els xocs de 1640 i 1705 és essencialment el mateix: tractar d'assegurar la integritat i la continuïtat del règim d'autogovern propi en el marc d'un model d'estat de tipus constitucionalista. La incardinació en el joc de la política internacional europea seria en el 1640 per intentar frenar les escomeses del reformisme absolutista d?Olivares, i en el 1705 per procurar recuperar el terreny perdut en l?autogovern d?ençà 1652. En aquest sentit l?aposta catalana de 1705 tindria un horitzó «sobiranista català» i l?objectiu seria afermar les llibertats del sistema pactista. A partir d?aquí s?hi podia bastir un marc polític i institucional propi que fos capaç de donar sortida a les energies i al dinamisme d?una economia en expansió.
Una relació difícil
Aquest llibre analitza les tenses relacions entre Catalunya i la Monarquia, primer, i l’Estat espanyol, després, que es van anar configurant entre els segles XVII i XIX. Els temes que s’hi tracten són els següents: la política catalana del XVI vista per diplomàtics italians; la Diputació del General i de les Corts abans de la Guerra dels Segadors; la influència dels textos religiosos en els opuscles polítics durant la Guerra dels Segadors; el debat sobre la vicerègia a la mort de Carles II, el darrer dels Àustria; l’ideari dels seguidors de Felip V a Catalunya durant la Guerra de Successió; la fragilitat del règim borbònic a Catalunya, un cop imposada la Nova Planta, amb m...
Dietaris de la Generalitat de Catalunya
Edició en pell numerada d'aquesta col·lecció de deu volums que abracen 303 anys de la història de la Generalitat de Catalunya: organització de la institució,fun cions que desenvolupaven determinats funcionaris i molts detalls de la vida ciut adana de tot el Principat. La transcripció dels Dietaris es deu a un equip de pa leògrafs i historiadors dirigits des de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
