You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
During the sixteenth century, antiquarian studies (the study of the material past, comprising modern archaeology, epigraphy, and numismatics) rose in Europe in parallel to the technical development of the printing press. Some humanists continued to prefer the manuscript form to disseminate their findings – as numerous fair copies of sylloges and treatises attest –, but slowly the printed medium grew in popularity, with its obvious advantages but also its many challenges. As antiquarian printed works appeared, the relationship between manuscript and printed sources also became less linear: printed copies of earlier works were annotated to serve as a means of research, and printed works could be copied by hand – partially or even completely. This book explores how antiquarian literature (collections of inscriptions, treatises, letters...) developed throughout the sixteenth century, both in manuscript and in print; how both media interacted with each other, and how these printed antiquarian works were received, as attested by the manuscript annotations left by their early modern owners and readers.
In the past decade, there has been a surge of Anglophone scholarship regarding Spain in the sixteenth and seventeenth centuries, which has led to a reframing of the discourses around Spanish culture of this period. Despite this new interest-in which painting, in particular, has been singled out for treatment-a comprehensive study of sculpture collections and the status of sculpture in Spain has yet to be produced. Sculpture Collections in Early Modern Spain is the first book to assess the phenomenon of sculpture collecting and in doing so, it alters the previously held notion that Spanish society placed little value in this art form. Di Dio and Coppel reveal that, due to the problems and exp...
Translators’ contribution to the vitality of textual production in the Renaissance is still often vastly underestimated. Drawing on a wide variety of sources published in Spanish, Portuguese, Italian, Latin, German, English, and Zapotec, this volume brings a global perspective to the history of translators, and the printed book. Together the essays point out the extent to which particular language cultures were liable to shift, overlap, shrink, and expand during one of the most defining periods in the history of print culture. Interdisciplinary in approach, Trust and Proof investigates translators’ role in the diffusion of discourse about languages and ancient knowledge, as well as changing etiquettes of reading and writing.
En una època tan complexa com és la de finals del segle XV i primera meitat del XVI, sobresurt la personalitat polièdrica de Miquel Mai, protagonista de molts dels capítols polítics de transició entre el regnat de Ferran II i l’imperi de Carles V. Encasellat fins ara com un personatge més dins la cort dels Àustries, Mai va ocupar una posició privilegiada en els múltiples escenaris per on va transcórrer la seva vida, especialment en la faceta de col·leccionista d’art i bibliòfil. Fou un dels principals introductors de les modes, els valors i les tradicions provinents d’Itàlia —on va conviure amb els portaveus dels corrents humanístics— i, en el pas del període medieval al renaixentista, creà un ambient cultural exquisit al seu palau, situat al cor de Barcelona.
L’essència de la història de l’art es troba en la seva capacitat per transformar les idees, els sentiments i la informació que transmeten els objectes artístics en relats rics i evocadors. Joaquim Garriga va practicar aquesta disciplina com un art, el de narrar les imatges i l’arquitectura amb eloqüència. En record seu aquest llibre aplega un seguit de contribucions que tracen un arc temporal que va des de l’edat mitjana fins al món contemporani i que posen de manifest la varietat i la fecunditat de temàtiques, de registres crítics i d’enfocaments metodològics de la ciència que ell va dur a terme amb tanta saviesa. Llegint els articles descobrirem com els historiadors de l’art es mouen en el temps, reconstrueixen la genealogia d’un tema, assenyalen els valors estètics i històrics d’un objecte, n’identifiquen i en caracteritzen els autors, i analitzen les funcions de les obres artístiques i les relacions que la societat hi ha mantingut i hi manté. En fi, s’esforcen per apropar al públic interessat uns tresors patrimonials que ens interroguen i ens meravellen.
Gonzalo Fernández de Oviedo es bien conocido por sus escritos sobre la colonización de América. Sin embargo, los intereses de Oviedo como cronista no se limitaron a los territorios ultramarinos: un porcentaje nada desdeñable de su amplia trayectoria literaria está dedicado a la historia política y nobiliaria de los reinos de la Península Ibérica. Esta obra, llamada Prisión del Rey de Francia, forma parte de esta segunda faceta historiográfica. En ella se narran las vicisitudes más relevantes del reinado de Carlos V durante el periodo comprendido entre 1525 y 1533. En concreto, Oviedo centra su relato en tres hechos fundamentales: la batalla de Pavía, la boda del Emperador con Isa...
Aquest projecte neix quan la Dra. Coral Cuadrada, directora de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, retroba el manuscrit Genealogia y Descendència dels de la Casa y Família de Pinós. Dirigida a la Excel·lentíssima Dona Isabel Margarida de Íxar y de Pinós, Duquessa de Íxar y Comtessa de Belxit, escrit per Bernat Galceran de Pinós el 1620, i conservat al mateix Arxiu. El llibre està format per una síntesi i la transcripció del manuscrit i per diversos capítols dedicats a l’estudi de temes relacionats amb el document, com l’arxiu del qual forma part, la genealogia dels Pinós, la Veracreu de Bagà, les il·lustracions que hi apareixen i la llegenda esmentada i la seva divulgació. Ha comptat amb la participació dels investigadors següents: Marta Alari Hidalgo, Coral Cuadrada Majó, Maria Estradé Pujals, Montserrat Garriga Pujals, Alejandro Martínez Giralt, Ramon Setó Vallverdú, Josep Ureña i Llitjós, i Alberto Velasco Gonzàlez.
Sebastiano del Piombo (c.1485-1547) was a close associate and rival of the central artistic figures of the High Renaissance, notably Michelangelo and Raphael. After the death of Raphael and the departure of Michelangelo from Rome, Sebastiano became the dominant artistic personality in the city. Despite being one of most significant artistic figures of the period, he remains the last artist of major importance in the western canon about whom no recent work has been published in English. In this study, Piers Baker-Bates approaches Sebastiano?s career through analysis of the patrons he attracted following his arrival at Rome. The first half of the book concentrates on Sebastiano?s network of pa...
L'epistolari de Granvela es nodreix de nombrosos personatges rellevants del cercle d'influència del poder imperial a la ciutat i regne de València. La varietat de qüestions desenvolupades a l'epistolari constitueix un diagrama cristal·lí de les motivacions, quasi totes personals o familiars, que mouen una part de la societat aristocràtica de l'època i determinen una visió inquietant i esbiaixada de les actuacions del duc de Calàbria en l'exercici del virregnat valencià. A l'epistolari emergeix un personatge fosc, arrogant i altiu que, amb l'ajut inestimable dels naturals del país, menysprea contínuament els valencians i les seues institucions. L'acció política del duc de Calàbria en aquest període ensopegà fortament amb l'afer Masquefa, el qual probablement hagués significat la decadència política del duc de no haver-li sobrevingut una mort tan sobtada com enigmàtica.