You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Comprehensive history of crypto-Jewish beliefs and social customs.
This book significantly revises the conventional view that the Jewish experience in medieval Spain--over the century before the expulsion of 1492--was one of despair, persecution, and decline. Focusing on the town of Morvedre in the kingdom of Valencia, Mark Meyerson shows how and why Morvedre's Jewish community revived and flourished in the wake of the horrible violence of 1391. Drawing on a wide array of archival documentation, including Spanish Inquisition records, he argues that Morvedre saw a Jewish "renaissance." Meyerson shows how the favorable policies of kings and of town government yielded the Jewish community's demographic expansion and prosperity. Of crucial importance were new m...
L’odi religiós, que ha protagonitzat massa vegades la història de la civilització, ha marcat la història dels jueus, com és sabut, amb reiterades friccions amb els poders fàctics. Els discursos inflamats d’odi amb què s’alimentaren les masses populars no ajudaren gaire a l’estabilitat social i els assalts massius a les jueries forçaren els jueus a convertir-se al cristianisme. L’arribada dels inquisidors tornà a posar el focus sobre els conversos i s’encarregaren, tràgicament, d’evitar-ne la integració. Conversos valencians i Inquisició se centra en judicis dels anys 1481-1521 contra valencians en els quals, a banda del desenvolupament dels processos, s’hi observen traces que ens introdueixen en el dia a dia de les famílies. S’hi detecten mostres de religiositat, però també d’amor, d’amistat, de por... I, també, de ràbia i de traïcions. A través de la documentació, comprovem que molts d’aquells conversos valencians treballaven, amaven, odiaven, s’insultaven i s’estimaven en valencià; en la llengua, en definitiva, que els era pròpia.
Aquest llibre presenta, amb dades de les actes notarials redactades pels escrivans en els manuals de consells conservats a l’Arxiu Municipal de València, la llista de personatges que exerciren els càrrecs i que ocuparen els escons municipals entre 1306 i 1516, a més d’afegir els titulars de les magistratures i els oficials subordinats. Un nombrós Consell constituït per més d’un centenar i mig de persones que es renovaven tots els anys, elegides tant per cadascuna de les dotze parròquies ciutadanes reconegudes com districtes electorals, com per una quantitat ingent d’oficis corporatius, per tal d’aplicar les mesures i normatives ciutadanes que el mateix òrgan elaborava, bé per iniciativa pròpia o bé en aplicació de les directrius reials. Més de 38.000 referències de persones encarregades de les més diverses funcions i activitats en el Govern de la ciutat, una informació que pot contribuir a refer la trajectòria pública de no pocs personatges i famílies o la seva promoció dins l’escala social, amb una recomposició curricular de funcions i d’estatus que ens permet una prosopografia col·lectiva dels prohoms i cavallers de la ciutat de València.
La revolta de 6 d’octubre de 1934 va viure’s intensament a Campredó, així com les represàlies posteriors afectaren greument la ciutadania. L’esclat de la revolució va enlairar ànimes i, a la vegada, va produir moments dramàtics. Els pioners i les pioneres van fer un treball important al poble en suport de l’exèrcit republicà. En nom de l’Ajuntament de Campredó va emetre’s moneda. La riuada de novembre de 1937 va ser dramàtica, com dramàtics foren els bombardeigs contra el nucli urbà i partides rurals durant els primers mesos de 1938. Els soldats de la IV Unité “La Marsellesa” de les Brigades Internacionals van instal·lar-se al terme i van ser els autors d’uns grafits històrics a la torre vigia de Font de Quinto. La maniobra de distracció realitzada al pas del riu per Campredó donava el tret d’inici a la Batalla de l’Ebre. El 13 de gener de 1939 l’exèrcit franquista ocupava Campredó.
Esta publicación recoge las ponencias, conferencias y comunicaciones que se expusieron en el 1er Congreso de Gestores Deportivos que se celebró del 14 al 16 de diciembre. Los conferenciantes son gerentes y políticos de la gestión deportiva pública y privada de todas las Comunidades Autónomas. En el mismo congreso se realizó la entrega de los premios a los mejores gerentes y empresas deportivas y también forma parte de la publicación.
None
Las guerras de Alfonso el Magnánimo ofrecieron amplias oportunidades de servicio a la nobleza valenciana. El destino de nobles como Joanot Martorell, Ausiàs March y sus coetáneos fue ser "caballeros del rey". Muchos de esos nobles consideraban que su principal función social y el medio más honroso para enriquecerse era servir como caballero. Pero las transformaciones derivadas de la continuidad de la guerra durante la primera mitad del siglo XV, que obligaron a crear estructuras militares más estables, impusieron cambios en las relaciones entre guerra y nobleza. ¿Cómo se integró ésta en los ejércitos reales?, ¿cuántos nobles se movilizaron en armas y de qué maneras?, ¿les fue rentable la actividad militar confrontando costos y riesgos asumidos? Este libro intenta responder a esos interrogantes sobre la historia social de la guerra en la Corona de Aragón en la Baja Edad Media.
Entre les grans ciutats que recolzaven -i es beneficiaven- del procés centralitzador de la fi de l'edat mitjana, construït al voltant de l'impost, i les comunitats camperoles que sobretot en patien les conseqüències, hi havia tot un ventall de petites ciutats que tingueren un paper clau en la consolidació del poder reial. El cas d'una vila valenciana com Castelló permet analitzar l'encaix dels poders locals en un marc administratiu cada vegada més centralitzat, i comprendre les estratègies dels dirigents municipals davant uns canvis que n'amenaçaven l' hegemonia. L'estudi dels prohoms que governaven la vida pública, amb les bases econòmiques i socials del seu poder, i les polítiques que duien a terme, defineix un model de joc polític local propi d'aquests nuclis mitjans, menys ofegat per les faccions oligàrquiques que a les grans ciutats i més dinàmic i conflictiu que als llocs estrictament rurals.
Presenta las ponencias, conferencias, mesas redondas, comunicaciones y exposiciones que se expusieron en el 2o Congreso de Gestores Deportivos "Nuevos retos frente a la transformación del deporte", que se celebró en junio de 2002. Los conferenciantes son gerentes y políticos de la gestión deportiva pública y privada. En el mismo Congreso se realizó la entrega de los premios a los mejores gerentes y empresas deportivas y también forma parte de la publicación. También presenta las conclusiones del 1er Congreso de Gestión "Perspectivas de Futuro".