Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Ràfegues Muntanyenques
De la muntanya tothom en parla, però paradoxalment és la gran desconeguda de la majoria de ciutadans. És cert que l'excursionista l'ha apamat, especialment dels anys 20 als 70 del segle XX, que les va recórrer una i una altra vegada, recuperant topònims, indrets, caminois, pics i valls. Gràcies a ells no s'haurà perdut la memòria històrica del forest i la seva ubicació. Amb tot, s'ha oblidat la vida humana del bosc. Potser per falta de tradició oral o per falta d'inquietud, fins ara les publicacions que s'han fet han estat de caràcter tècnic, però en canvi s'han despreocupat de la vida humana del bosc. Aquest llibre trenca aquesta tendència per aprofundir en la vida humana de la muntanya, en les seves virtuts i mancances, en les seves llegendes, en els seus fets... fins i tot en les seves humorades, que de tot hi va haver.
Ermites i temples insòlits de Catalunya
Enric Sànchez-Cid té la fal•lera d'estudiar les marededéus romàniques de Catalunya (en té més de 300) i cercar ermites troglodites i temples de localització insòlita (n'ha reunit 325). En aquest volum ens n'ha seleccionat una cinquantena repartides per tot el país. N'ha alçat els plànols, fa la descripció del temple i de la imatge, i ens en mostra fotografies, història i llegendes.
Història de la Conca de Barberà. Cultura tradicional i popular
Aquest llibre està organitzat el llibre en tres grans apartats, aparentment dispersos, però que tenen com a línia argumental les diferents expressions culturals de pertinença a una comunitat, articulades en diferents camps: les festes, la vida associativa i la llengua. En el primer apartat, dedicat a les festes, es comença per les tradicionals que segueixen el cicle de l’any, des de Nadal a les Festes Majors, de les celebracions consuetudinàries de pobles, com els aplecs i romiatges a les més recents que, tanmateix, han adquirir el caràcter tradicional tot i ser de nova creació, com, per exemple, la Festa de la Llegenda de Sant Jordi. El segon apartat està dedicat a la vida assoc...
La finestra
A la plaça Major sempre hi ha vida, però no transcorre tan sols pels jardins, pels bancs encarats al sol de la tardor i per sota els porxos que l'envolten. Les cases d'aquesta plaça tenen finestres que, a mesura que el dia neix, s'obren a poc a poc per deixar entrar aquell xic de llum que envaeix els racons més inhòspits de l'estança i descobreix tot el que s'hi amaga. És el moment en què hom guaita per la finestra i observa la vida des del seu punt de vista, com han fet els autors del present recull. Efectivament, La finestra aplega les impressions de seixanta-vuit escriptors i vint-i-dos dibuixants que un bon dia van reflectir en un paper, ja sigui mitjançant l'escriptura o les arts plàstiques, tot el que els suggeria el que veien a l'altra banda de l'obertura: un bocí de vida passat pel sedàs de la reflexió. Però, a banda del sentit real, «la finestra també té un sentit simbòlic», ens diu en el pròleg de luxe el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley. I els autors de les narracions i de les il·lustracions ens ho permeten copsar a través de les seves paraules.
Història del Club Bàsquet Valls
La història del Club Bàsquet Valls l'han configurada, al llarg dels anys, una munió de persones vinculades a l'entitat: jugadors, directius, entrenadors i afeccionats. La suma dels seus esforços ha permès al club viure ara el moment més àlgid des de la seva fundació. Aquest llibre vol ser un homenatge a totes les persones que han protagonitzat la història del club. A més, la seva publicació coincideix amb el vint-i-cinquè aniversari de la creació de l'equip de fèmines i de la inauguració del pavelló Joana Ballart.
Rojals: un poble, un terme, una gent
L'any 1151, els fills de Ramon Ponç de Cervera, Hug i Guillem Ramon, conqueriren Rojals, que al llarg de segles havia estat sota domini sarraí. Per tant, durant l'any 2001 s'escau el 850è aniversari d'aquest esdeveniment tan decisiu per a la història futura del poble. Al llarg de les pàgines d'aquest llibre, hi trobareu la història del poble de Rojals i del seu antic terme, integrat també pels nuclis del Pinetell, la Bartra i els Cogullons i per una munió de masos ben dispersos. I, junt amb la seva història, una aproximació minuciosa als seus protagonistes, és a dir, a la seva gent. Aquest volum és només una primera entrega d'una obra més àmplia, la segona part de la qual aviat veurà la llum.
Josep M. Rendé i Ventosa
Josep M. Rendé i Ventosa va néixer a l'Espluga de Francolí, l'any 1876, i morí a Cabra del Camp, l'any 1925. Propietari agrícola catalanista, partint de la seva vila natal, impulsà el moviment cooperativista agrari, que prengué forma en caixes rurals, sindicats agrícoles i cellers. Es convertí en un referent en aquest sector, condició que el portà a pronunciar conferències arreu del territori i a oferir assessorament als diversos sindicats. Formulà la seva reflexió en la proposta d'articulació dels sindicats en federacions agrícoles, amb l'objectiu de conferir-los autoritat en l'elaboració i comercialització dels productes. Autor de llibres i articulista de temes agraris, va plasmar magistralment la psicologia dels pagesos. Nomenat director del Servei d'Acció Social Agrària a la Mancomunitat de Catalunya, desenvolupà una gran tasca per crear o consolidar sindicats. Aquesta carrera professional, però, es veié truncada amb l'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, moment en què Rendé és separat del càrrec, junt amb el sector catalanista, per protestar per una purga d'aquest règim cap a un científic social.
El primer celler cooperatiu de Catalunya. Centenari de la societat de Barberà de la Conca (1894-1994)
Libro de autores diversos, especialistas en movimientos sociales, asociacionismo agrario y sindicalismo, que contextualiza la historia de una comunidad rural co n la problemática agraria y productiva en el conjunto de un proceso histórico gl obal de Cataluña.
El Cister, i al principi fou Valldaura
Santa Maria de Valldaura (1150-1169) és un record cabdal per al món del Císter català. El primer monestir cistercenc establert en terres catalanes va arribar a mitjans del segle XII al Vallès muntanyenc de la serra de Collserola, molt a prop de Barcelona, de la mà del senescal Guillem Ramon de Montcada, mercès a l'impuls expansiu de l'abat de la Gran Selva i amb el recolzament del bisbe de Barcelona. Ben aviat, el monestir va rebre donatius i ajuts que feren possible el seu desenvolupament. El patrimoni aconseguit en aquells anys va ser notable, primer al Vallès i el pla de Barcelona i més tard a Ancosa, Santes Creus i Tortosa. L'escriptori de Santes Creus compta amb alguns manuscri...
