Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
De l'idealisme a l'oblit
A través d'aquestes pàgines descobrirem la faceta literària d'un dels polítics tar-ragonins més importants del segle XIX. Pere Antoni Torres Jordi (Tarragona, 1843 – l'Espluga de Francolí, 1901) fou un abrandat poeta i dramaturg. Inicià la seva carrera política de la mà del general Prim i sota el padrinatge de Balaguer i Sagasta. Fou un liberal i un romàntic. Va participar activament en la Revolució de Setembre del 1868 i ocupà importants càrrecs en els períodes de governs liberals durant el darrer terç del segle XIX. Va destacar com a autor teatral amb més d'una quinzena d'obres que foren molt ben acollides pel públic. Pitarra i Guimerà, en els seus respectius projectes ...
La custòdia de la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí
La custòdia gòtica de la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí va desaparèixer durant els primers dies de la Guerra Civil. El 1952, amb motiu del Congrés Eucarístic celebrat a Barcelona, Lluís Carulla i Canals promogué i s'encarregà de fer una nova custòdia per a la parròquia. Aquest treball està fornit de la història de la primera custòdia i dels seus trets artístics, de l'etapa de la seva realització i de la construcció del sol de vericle, de la situació local prèvia a la seva desaparició l'any 1936 i de tota la campanya d'aportacions i captació de donatius que va culminar en la custòdia nova —obra dels joiers Roig i Capdevila, de Barcelona—, així com de comparacions artístiques amb d'altres custòdies gòtiques de l'època de la de l'Espluga i, també, amb altres custòdies copó. Els autors, separadament, en el que els és més proper dels aspectes històric i artístic, aporten una obra monogràfica que vol ser un tribut als avantpassats espluguins del segle xv i als més recents que van fer possible la custòdia nova.
Història de la Conca de Barberà. Cultura tradicional i popular
Aquest llibre està organitzat el llibre en tres grans apartats, aparentment dispersos, però que tenen com a línia argumental les diferents expressions culturals de pertinença a una comunitat, articulades en diferents camps: les festes, la vida associativa i la llengua. En el primer apartat, dedicat a les festes, es comença per les tradicionals que segueixen el cicle de l’any, des de Nadal a les Festes Majors, de les celebracions consuetudinàries de pobles, com els aplecs i romiatges a les més recents que, tanmateix, han adquirir el caràcter tradicional tot i ser de nova creació, com, per exemple, la Festa de la Llegenda de Sant Jordi. El segon apartat està dedicat a la vida assoc...
El plaer de la xocolata
Segons Ferran Adrià, El Plaer de la xocolata. La història i la cultura de la xocolata a Catalunya és un llibre que crea addicció, igual que la xocolata. En aquesta obra es relata l'apassionant viatge per terres catalanes d'aquest aliment i els odis i passions que ha generat. Com va arribar a Catalunya? Qui l'ha fabricat? Com i qui se l'ha menjat? El llibre aporta recerca inèdita sobre aquest aliment i recull l'impacte que ha tingut en la cultura catalana: des dels versos de Miquel Martí i Pol fins a les obres de Picasso, passant per les col·leccions de cromos, la publicitat o els records de Josep Maria de Sagarra i el baró de Maldà. D'aquesta manera, a partir de la xocolata s'elabora una història global (de la cultura, la gastronomia, la natura, la ciència, la societat...), una història dedicada tant als amants de la xocolata com als degustadors de les grans històries de la nostra civilització.
Catalonia
Ordered by geographic routes, this guide compiles and describes, through commentaries, technical specifications, plans and photographs, the 417 most outstanding pieces of work from Modernism until the present, placing special emphasis on our contemporary architecture. It includes an index of architects and a detailed bibliograph. Published jointly with the Colalegi d'Arquitectes de Catalunya (Architects' Professional Association of Catalonia).
Diccionari de llargmetratges
El cinema que es fa a Catalunya és quantitativament més important del que pot semblar a primera vista. Aquest llibre, dissenyat en forma de diccionari, comença el dia després de la mort de Franco i acaba l'1 d'octubre de 2003. Durant aquest període de temps, 228 directors catalans o formats a Catalunya i 172 directors de fora del nostre país han realitzat 795 llargmetratges cinematogràfics. 234 empreses catalanes els han produït (o coproduït). Les xifres són més significatives que les paraules: més de vint produccions cada any i, el que és encara més important, amb una tendència ascendent gràcies a les noves possibilitats de l'audiovisual. Certament, no totes les pel·lícules han sigut grans èxits, i en el seu pròleg en Ventura Pons explica el perquè, i hi afegeix que "el cinema d'aquests darrers anys s'ha encarat més cap a uns productes de recerca, de risc, d'alt interès temàtic o formal d'un notable nivell", un cinema molt més apreciat en els festivals estrangers que en el nostre propi país. Per això, el cinema fet a Catalunya segueix essent el gran desconegut.
dimensió escènica de la ciutat moderna: les condicions de l’oblit i del reconeixement, La
El reconeixement dels artistes i de les seves obres és un tema central i recurrent en la història de l’art. Ara bé, les condicions de l’oblit a què alguns creadors són relegats hi tenen un paper igualment preponderant. Amb un enfocament que abraça des de la sociologia de l’art fins a la reconstrucció històrica, aquest volum recupera tant autors oblidats o poc coneguts com creacions que han perdut la fama que van tenir fa una centúria, entre els quals trobem un edifici ocult del centre de Barcelona, una personalitat del teatre del segle passat —que avui, malgrat figurar al nomenclàtor de la ciutat, pràcticament ningú no sap qui és— o un pintor ignorat que va formar part del cercle íntim d’una de les personalitats més prestigioses del país. El perfil dels artistes estudiats confirma la necessitat de reconsiderar el cànon de la història de l’art, alhora que matisa i enriqueix el recorregut d’altres de més reconeguts.
Tradicions santcugatenques
Aquest llibre vol apropar-vos al món de la festa tradicional santcugatenca, nodrida de celebracions festives d'una riquesa inqüestionable. A Sant Cugat del Vallès, el món associatiu és el principal actiu que genera i manté viu el veritable sentit de la festa. L'aplec de Sant Medir i el ball del Paga-li, Joan, són dues de les tradicions més arrelades del cicle anyal que formen part del nostre patrimoni etnogràfic i que mereixen ser conservades, difoses i protegides per tal de mantenir alhora la nostra identitat. Les nostres celebracions festives han de servir, també, per integrar diferents cultures en diàleg permanent, perquè tothom s'hi senti identificat. Aquesta és una manera d...
Guia turística de Poblet (1848)
La guia historicoartística del monestir de Poblet, publicada per primer cop l'any 1848 pel qui fou insigne arxiver municipal de Reus, Andreu de Bofarull i Brocà, fou, de fet, la primera guia monogràfica de Catalunya d'un monument històric. Així, aquest volum, bon exemple de la nova historiografia romàntica catalana, que encara s'escrivia en castellà, però que tenia ja una intencionalitat patriòtica de recuperar les essències nacionals catalanes —pouant sobretot en l'època i l'esplendor medieval—, tingué molt èxit, ja que al llarg del segle XIX se'n feren fins a cinc edicions i fou, de fet, l'única publicació pràctica per conèixer Poblet: la seva història, l'esplendor me...
20 anys fent El Pati
Aquest llibre no és ni vol ser una història en majúscules d'El Pati ni cap estudi científic i rigorós, sinó el relat de les vivències personals dels seus protagonistes. I, sobretot, un homenatge a tots els que hi van treballar a canvi de veure que la seva ciutat tenia una informació més objectiva i plural, amb un canal per opinar sense pèls a la llengua i des d'on donar veu als moviments socials. Però l'homenatge no va només per a aquests, per als que hi van treballar amb convicció sense cobrar ni un duro, sinó també per a tots els que hi han passat després. Perquè, com tots els periodistes saben, en aquesta professió, que no s'entén sense vocació, sempre es fa molt més ...
