You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
None
The Desclergues of la Villa Ducal de Montblanc (2nd edition) is a comprehensive ancestral chronicle, meticulously tracing the Desclergues family lineage from the Greek era through the Villa Ducal de Montblanc in Tarragona to the present in Belgium. This omnibus edition compiles the entire acclaimed series, offering an exhaustive account of the Desclergues of Montblanc alongside the author's other ancestral lines, including de Patin, de Patin de Langemark, Lesage, Benoit, Den Dauw, 't Kint, Surmont, de Croock, Ardan, Lammens, Decaestecker, and de Silva of Uduwara in Sri Lanka. This scholarly work is enriched by a comprehensive DNA analysis, providing genetic depth to the historical narrative....
Aquest llibre presenta una reflexió acadèmica i professional al Campus de la Diagonal amb un ampli ventall d’idees urbanístiques que permeten establir un nou escenari universitari i millorar la relació amb la ciutat..Durant els anys seixanta i setanta del segle passat es varen realitzar diversos projectes d’edificis i recintes universitaris de gran interès (de Carlo, Candilis, Sert). També es varen publicar notables estudis sobre la relació entre la ciutat i la universitat..Feia, però, força anys que aquestes qüestions no semblaven ocupar l’agenda d’arquitectes, urbanistes i responsables universitaris. Per això sembla tan oportú l’esforç de recollir en aquestes poc més de dues-centes planes tot un seguit de riques reflexions i de projectes, tant aquells que responen a encàrrecs concrets de la UB i de la UPC, com aquells que han realitzat un conjunt d’estudiants per recosir i fer ciutat d’una munió d’edificis, sovint de caràcter abstret i poc permeable, tallats per una avinguda de grans dimensions i disposats sense cap visió de conjunt.
None
Esta obra estudia la vida familiar de los esclavos de origen africano en un espacio local neogranadino (la villa de San Gil) durante el siglo XVIII. Se trata de una investigación sobre la organización familiar, los lazos conyugales, las relaciones padres e hijos y las diversas circunstancias de la vida diaria que debieron sortear los sectores esclavos. Se observa cómo ellos lograron construir realidades a partir de sus intereses y posibilidades, sorteando las dificultades de su condición para establecer relaciones de parentesco que iban más allá de los vínculos consanguíneos y de los ámbitos de las relaciones esclavistas. Es interesante destacar la capacidad que tuvieron los cautivos para establecer vinculaciones sociales con personas de diversa condición y calidad por medio de los tratos cotidianos y los sacramentos del bautismo y del matrimonio. Finalmente, se muestra alguna disposición de los amos para otorgar tratos flexibles y determinadas concesiones que hicieron posible una integración social entre esclavos y los demás sectores de la sociedad local.