Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
La Societat Catalana d'Estudis Històrics: setanta anys de compromís amb la història (1946-2016)
La Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH) va ser creada el 1946 en la clandestinitat. En foren promotors Ramon Aramon, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn. En un principi, es dividia en les seccions d’Història, d’Història de l’Art i de Llengua i Literatura. En foren presidents honoraris Pompeu Fabra i Josep Puig i Cadafalch. La Secció d’Història va ser reorganitzada el 1985 per una comissió gestora formada per Emili Giralt, Mercè Aventín, Joan Josep Busqueta, Montserrat Duran i Manuel Risques. Des d’aleshores ha funcionat sense interrupció sota les presidències successives de Josep M. Salrach, Montserrat Duran, Santiago Riera, Gaspar Feliu i Jaume Sobrequés i Callicó. Des de la primera etapa fins als nostres dies publica anualment el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.
Filòsofes de la contemporaneïtat (2a edició)
El pensament no té gènere, però, així i tot, el cànon filosòfic és presidit per un il·lustre panteó d’homes blancs, i les dones —malgrat les aportacions notables que han fet a la història de les idees— encara no hi tenen entrada. En aquest volum, Núria Sara Miras Boronat contribueix a bastir una tradició alternativa de la filosofia contemporània, més plural i diversa, que doni a conèixer els textos d’algunes de les pensadores més rellevants i que incorpori alhora la seva praxi política i els moviments socials emancipadors que han impulsat. Jane Addams, Charlotte Perkins Gilman, Judith Shklar, Angela Davis, Audre Lorde i Vandana Shiva —les sis autores incloses en aquesta breu genealogia de filòsofes dels segles XX i XXI— són dones valentes, pioneres que han provat de comprendre els canvis ràpids i convulsos de la seva època i han donat resposta a les qüestions més candents del moment amb reflexions i estratègies innovadores. Filòsofes de la contemporaneïtat reivindica la plena actualitat dels seus punts de vista i l’originalitat de les seves obres transgressores, i es proposa de preservar-ne el llegat.
Ramon Mercader, l'home del piolet
Una biografia apassionant que es llegeix com una història d’espionatge i seducció, identitats falses, complots, atemptats frustrats, idealisme i traïció. La vida de l’assassí català més rellevant de la història embarcarà el lector en un viatge fascinant per França, la Unió Soviètica, Mèxic i Cuba, amb la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda de teló de fons, en la sanguinària persecució de Lev Davídovitx, Trotski, fins al crim final, piolet en mà. Rica en documentació, minuciosa, erudita i amb sorprenents fotografies inèdites, l’ambiciosa investigació d’Eduard Puigventós López, Ramon Mercader, l’home del piolet, és una disquisició entre l’heroïcitat i la covardia d’un personatge de mil cares i alhora el retrat captivador d’una època de grans convulsions polítiques i enfrontaments militars, on estava en joc no només la supremacia mundial, sinó també la idea mateixa del món.
El periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939
El periodisme català contemporani. Diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939 estudia el sorgiment del periodisme industrial a Catalunya des del final del Sexenni Democràtic fins a la Guerra Civil. Malgrat la inestabilitat política espanyola i el recurs permanent a les suspensions de garanties i la censura, la força de la premsa com a fenomen social i econòmic produeix un creixement exponencial de la publicació de periòdics, amb un pluralisme ascendent, l’expansió de l’ús de la llengua catalana i la formació d’una cultura professional. En una seixantena d’anys es produeix un salt molt fort, ja que de quatre diaris a Barcelona i vuit a altres ciutats es passa a dos-cents nou i cent vuitanta-vuit, respectivament, i d’un tiratge conjunt estimat de 70.000 a 872.000 exemplars. El resultat és un sistema periodístic català autosuficient, basat en uns diaris de negoci en castellà que dominen el mercat i un conjunt de diaris polítics d’una gran pluralitat, entre els quals la llengua catalana va guanyant espai amb l’auge del catalanisme polític i dels nous corrents culturals.
Historia gráfica de la Guerra Civil
Una mirada distinta, tan cruel y terrible como hilarante, desde el punto de vista de humorismo gráfico, de la etapa más dolorosa de la historia contemporánea española.Las viñetas, historietas y chistes que se publicaron durante la guerra civil española nos sirven hoy como testimonio gráfico de la contienda y, especialmente, de lo que suponía intentar substituir en un país devastado. Los dibujantes — inmortalizados gracias a su trabajo— se erigen en portavoces de la realidad del día a día del estallido de la guerra en 1936 hasta su final en 1939.La amplia selección de dibujos refleja la diversidad de ideologías, posicionamientos y puntos de vista de una sociedad herida. Son también un muestrario de todos los matices del humor, desde el más absurdo hasta el más polarizado y revanchista.Los autores han trazado un itinerario que guía al lector a través de distintas temáticas: los bombardeos, la retaguardia, la infancia, la iglesia y las mujeres, sin olvidar el frente ni el panorama internacional. Una visión de la Guerra Civil desde un ángulo al que apenas se había prestado atención hasta ahora.
La región sospechosa. La dialéctica hispanocatalana entre 1875 y 1939
«Andreu Navarra nos recorre, con precisión, las confrontaciones dialécticas entre centro y periferia a través de las polémicas de los intelectuales de uno y otro lado del Ebro. La bipolaridad de las dos Españas, la centralista y la periférica, se nos refleja en las confrontaciones dialécticas entre Cánovas y Pi y Margall, Castelar y Balaguer, Núñez de Arce y Almirall, Ortega y Maragall, Castro y Bosch-Gimpera, Azaña y Companys… Visiones dispares de la significación en los conceptos de España y Cataluña. Las fracturas en la intelectualidad se van agravando inquietan-temente a lo largo del tiempo, desde el punto de partida del recorrido intelectual que empieza con la simbólica llegada de los restos de Antoni de Capmany, desde Cádiz, a Barcelona el 15 de julio de 1857.» Ricardo García Cárcel
Miquel Carreras Costajussà (1905-1938)
Àngels Casanovas ens ofereix una biografia completa i documentada de Miquel Carreras, que mostra aquí el seu perfil complex d'intel·lectual compromès fins al darrer moment amb la seva gent, el seu temps i el seu país. Filòsof, filòleg, jurista, historiador, polígraf i catalanista convençut és autor d'obres avui referencials com ara Elements d'Història de Sabadell (1932) i Conceptes i dites de Martí Rialp (1938).
