You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
La Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH) va ser creada el 1946 en la clandestinitat. En foren promotors Ramon Aramon, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn. En un principi, es dividia en les seccions d’Història, d’Història de l’Art i de Llengua i Literatura. En foren presidents honoraris Pompeu Fabra i Josep Puig i Cadafalch. La Secció d’Història va ser reorganitzada el 1985 per una comissió gestora formada per Emili Giralt, Mercè Aventín, Joan Josep Busqueta, Montserrat Duran i Manuel Risques. Des d’aleshores ha funcionat sense interrupció sota les presidències successives de Josep M. Salrach, Montserrat Duran, Santiago Riera, Gaspar Feliu i Jaume Sobrequés i Callicó. Des de la primera etapa fins als nostres dies publica anualment el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.
El pensament no té gènere, però, així i tot, el cànon filosòfic és presidit per un il·lustre panteó d’homes blancs, i les dones —malgrat les aportacions notables que han fet a la història de les idees— encara no hi tenen entrada. En aquest volum, Núria Sara Miras Boronat contribueix a bastir una tradició alternativa de la filosofia contemporània, més plural i diversa, que doni a conèixer els textos d’algunes de les pensadores més rellevants i que incorpori alhora la seva praxi política i els moviments socials emancipadors que han impulsat. Jane Addams, Charlotte Perkins Gilman, Judith Shklar, Angela Davis, Audre Lorde i Vandana Shiva —les sis autores incloses en aquesta breu genealogia de filòsofes dels segles XX i XXI— són dones valentes, pioneres que han provat de comprendre els canvis ràpids i convulsos de la seva època i han donat resposta a les qüestions més candents del moment amb reflexions i estratègies innovadores. Filòsofes de la contemporaneïtat reivindica la plena actualitat dels seus punts de vista i l’originalitat de les seves obres transgressores, i es proposa de preservar-ne el llegat.
Descripción / Resumen (Catalán): Girona es va despertar el dia 4 de febrer de 1939 amb un silenci espès. La ciutat era morta i buida. Ressonaven encara els darrers espetecs de les explosions de les voladures que les tropes republicanes havien fet per entorpir l’avançada de l’exèrcit franquista. La fàbrica Grober al barri del Mercadal fumejava i el pont de l’aigua entre el Pont Major i Sarrià era un testimoni mut i esgabellat. [...] Ara fa vuitanta anys d’aquella devastació inexorable i l’estudi i l’anàlisi de tota la complexitat i tota la intensitat d’aquell drama ens és imprescindible per construir el futur. En aquests Estudis i Documents he volgut presentar alguns a...
Una biografia apassionant que es llegeix com una història d’espionatge i seducció, identitats falses, complots, atemptats frustrats, idealisme i traïció. La vida de l’assassí català més rellevant de la història embarcarà el lector en un viatge fascinant per França, la Unió Soviètica, Mèxic i Cuba, amb la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda de teló de fons, en la sanguinària persecució de Lev Davídovitx, Trotski, fins al crim final, piolet en mà. Rica en documentació, minuciosa, erudita i amb sorprenents fotografies inèdites, l’ambiciosa investigació d’Eduard Puigventós López, Ramon Mercader, l’home del piolet, és una disquisició entre l’heroïcitat i la covardia d’un personatge de mil cares i alhora el retrat captivador d’una època de grans convulsions polítiques i enfrontaments militars, on estava en joc no només la supremacia mundial, sinó també la idea mateixa del món.
El periodisme català contemporani. Diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939 estudia el sorgiment del periodisme industrial a Catalunya des del final del Sexenni Democràtic fins a la Guerra Civil. Malgrat la inestabilitat política espanyola i el recurs permanent a les suspensions de garanties i la censura, la força de la premsa com a fenomen social i econòmic produeix un creixement exponencial de la publicació de periòdics, amb un pluralisme ascendent, l’expansió de l’ús de la llengua catalana i la formació d’una cultura professional. En una seixantena d’anys es produeix un salt molt fort, ja que de quatre diaris a Barcelona i vuit a altres ciutats es passa a dos-cents nou i cent vuitanta-vuit, respectivament, i d’un tiratge conjunt estimat de 70.000 a 872.000 exemplars. El resultat és un sistema periodístic català autosuficient, basat en uns diaris de negoci en castellà que dominen el mercat i un conjunt de diaris polítics d’una gran pluralitat, entre els quals la llengua catalana va guanyant espai amb l’auge del catalanisme polític i dels nous corrents culturals.
Esta es una obra colectiva que recoge las contribuciones realizadas en el III Seminario Internacional Memoria del derecho y disciplinas jurídicas (siglos XIX-XX) celebrado los días 25 y 26 de mayo de 2022 en la Sede de Santa María de la Rábida de la Universidad Internacional de Andalucía, en Palos de la Frontera, Huelva. En estas páginas se da cuenta de la memoria del jurista, así como de la formación de las disciplinas y enseñanzas jurídicas, durante el largo período que va de la Ley Moyano de Instrucción Pública (1857) hasta Ley de Reforma Universitaria (1983).
Una mirada distinta, tan cruel y terrible como hilarante, desde el punto de vista de humorismo gráfico, de la etapa más dolorosa de la historia contemporánea española.Las viñetas, historietas y chistes que se publicaron durante la guerra civil española nos sirven hoy como testimonio gráfico de la contienda y, especialmente, de lo que suponía intentar substituir en un país devastado. Los dibujantes — inmortalizados gracias a su trabajo— se erigen en portavoces de la realidad del día a día del estallido de la guerra en 1936 hasta su final en 1939.La amplia selección de dibujos refleja la diversidad de ideologías, posicionamientos y puntos de vista de una sociedad herida. Son también un muestrario de todos los matices del humor, desde el más absurdo hasta el más polarizado y revanchista.Los autores han trazado un itinerario que guía al lector a través de distintas temáticas: los bombardeos, la retaguardia, la infancia, la iglesia y las mujeres, sin olvidar el frente ni el panorama internacional. Una visión de la Guerra Civil desde un ángulo al que apenas se había prestado atención hasta ahora.