You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
The question of the social treatment of the body and its transformations emerges in relation to issues of varying types (economic, therapeutic, ideological, cultural, aesthetic,commercial, technical). This book examines the various ways of managing bodily symptoms or transformations and the social stakes and systems of knowledge which relate to them, both on the medical and social level. The contributions provide analyses that concern a broad range of countries. Through the themes it tackles and the subjects it examines, this book reveals both the universal nature of the questions it asks, and the evolution of the objects and approaches of anthropology itself.
This book summarizes Ismael Apud’s ethnographic research in the field of ayahuasca, conducted in Latin America and Catalonia over a period of 10 years. To analyze the variety of ayahuasca spiritual practices and beliefs, the author combines different approaches, including medical anthropology, cognitive science of religion, history of science, and religious studies. Ismael Apud is a psychologist and anthropologist from Uruguay, with a PhD in Anthropology at Universitat Rovira i Virgili.
Diagnostic procedures are emblematic of medical work. Scholars in the field of social studies of medicine identify diverse dimensions of diagnosis that point to controversies, processual qualities and contested evidence. In this anthology, diagnostic fluidity is seen to permeate diagnostic work in a wide range of contexts, from medical interactions in the clinic, domestic settings and other relations of affective work, to organizational structures, and in historical developments. The contributors demonstrate, each in their own way, how different agents ‘do diagnosis’, highlighting the multi-faceted elements of uncertainty and mutability integral to diagnostic work. At the same time, the contributors also show how in ‘doing diagnosis’ enactments of subjectivities, representations of cultural imaginaries, bodily processes, and socio-cultural changes contribute to configuring diagnostic fluidity in significant ways.
None
El llibre que el lector té a les mans ha estat considerat una fita de l’etnologia que inaugurà per alguns el gènere —literari i antropològic— de narratives autobiogràfiques dels indis americans. L’etnòleg Paul Radin, amb el seu característic esperit de mostrar-nos la cultura del winnebago “tal com ells i elles eren”, va ser l’artífex d’aquesta fita. Es tracta d’un text extraordinàriament vívid que ens endinsa en el món cultural d’aquest grup ètnic a partir de l’experiència d’un dels seus individus, en un escenari de profunds canvis i transformacions socials. L’objectiu de Radin va ser copsar el món emocional d’un indígena americà des del seu propi punt de vista, intentant eliminar les interferències de l’etnògraf i mantenint el llenguatge col·loquial.
Este livro é resultado da reflexão coletiva do X Colóquio REDAM (Red de Antropologia Medica) que teve com titulo "De la evidencia a la narrativa en la atención sanitaria: biopoder y relatos de aflicción", realizado em junho de 2013. Tendo como objetivo destacar as narrativas da”construcción de la prueba en biomedicin”, na publicação entendidas como uma questão estratégica.
Este livro é o resultado de uma série de entrevistas desenvolvidas entre os anos 1998 e 2004 a Maria, uma moradora de um bairro pobre de Salvador de Bahia. Esta história não poderia ter sido escrita sem a entrega e a dedicação dela por desvendar a sua própria vida ao mundo. Este trabalho não só tenta descrever a experiencia de Maria no mundo da vida, o contexto sociocultural e econômico, mas, sobretudo, quer se aproximar de suas emoções sobre os adoecimentos e as alegrias, para mostrar aos leitores expressões sensíveis do vivido, em relatos de vida, como um método de trabalho da antropologia.
A Pobres joves grassos ens preguntem com i per què certes pràctiques alimentàries i corporals han esdevingut, en les darreres dècades, problemes de salut pública amb implicacions socials, culturals i polítiques. En aquest sentit, la nostra recerca és la continuació de més de deu anys de treballs sobre els trastorns de la conducta alimentària (TCA) —eating disorders—, amb un interès ara centrat en l’estudi sociocultural de l’obesitat. Mitjançant una aproximació etnogràfica en l’àmbit assistencial i a través d’internet, analitzem experiències i representacions d’estar i sentir-se gras entre la joventut catalana. El nostre objectiu principal consisteix en esbrinar si la grassor ha condicionat les seves trajectòries personals i socials i si, concretament, afavoreix formes específiques de discriminació en l’àmbit formatiu, familiar o lúdic.