You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Missió a Vergesi rodalia (1930), a la Ribagorça i el Pallars (1931) i al Baix Llobregat i altres terres Lluçanes, Castelló de la Plana, Castellbisbal, Sant Vicenç de Montalt, Vallbona d’Anoia i Òdena)- (1931).
This collection of essays highlights cultural features and processes which characterized translation practice under the dictatorships of Benito Mussolini (1922-1940) and Francisco Franco (1939-1975). In spite of the different timeline, some similarities and parallelisms may be drawn between the power of the Fascist and the Francoist censorships exerted on the Italian and Spanish publishing and translation policies. Entrusted to European specialists, this collection of articles brings to the fore the “microhistory” that exists behind every publishing proposal, whether collective or individual, to translate a foreign woman writer during those two totalitarian political periods. The nine chapters presented here are not a global study of the history of translation in those black times in contemporary culture, but rather a collection of varied cases, small stories of publishers, collections, translations and translators that, despite many disappointments but with the occasional success, managed to undermine the ideological and literary currents of the dictatorships of Mussolini and Franco.
Nova sèrie d’Escriptors i erudits contemporanis que presenta treballs referents a personatges i a moments decisius de la vida cultural catalana dels segles XIX i XX: Marià Aguiló i Jacint Verdaguer, Antoni Rubió i Lluch, Raymond Foulché-Delbosc i Ramon d’Alòs-Moner, Frederic Clascar, Jordi Rubió i Balaguer, Rafael Patxot i Jubert, Josep M. de Casacuberta, Joan Coromines, Manuel Sanchis Guarner, Llorenç Villalonga i altres. Els darrers capítols tracten d’Eivissa, de Formentera i de Mallorca.
Aquest llibre és el pòsit que deixa la breu existència de l’Associació d'Estudiants de Filologia Catalana de la URV. L'entitat, que va néixer en un context de pandèmia, va arribar al seu punt àlgid —i final— amb la celebració del XIX Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana, celebrat l'abril de 2022 a Tarragona. El llibre recull treballs molt diversos, escrits per estudiosos de la Filologia que van col·laborar, en algun moment o altre, amb l’Associació.
Edició del dietari de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, redactat pel seu secretari Joan Pontí i Collell des de 1921 fins al juliol de 1938, i fins al 1938 pel mestre de l'Orfeó Català Francesc Pujol, i de les actes del Consell Consultiu de l'Obra, redactades igualment per Joan Puntí (1922-1928). S'hi afegix encara una nova relació de material de l'Obra del Cançoner arribat a Montserrat, des de Suïssa, el 1994, especialment l'extensa sèrie de cèdules-fonts de l'obra. Els índexs de noms i topònims permeten de localitzar les persones que van tenir relació amb l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i els indrets de tots els països de llengua catalana que foren recorreguts pels seus «missioners».
Són de sobra coneguts en l’àmbit acadèmic els mèrits com a investigador de Josep Massot i Muntaner, i la Universitat de València, en nomenar-lo doctor 'Honoris Causa', no ha fet una altra cosa que reconèixer-los i reafirmar-los. Amb una edició a càrrec de Vicent Simbor, aquest volum conté, a més de les intervencions en l’acte institucional, una relació exhaustiva i al dia de tota la seua producció, des de llibres fins a ressenyes, com també el recull dels seus estudis sobre filòlegs i escriptors valencians i una reelaboració del seu treball sobre la llengua dels mallorquins. Tot plegat, tenim a les mans una valuosa col·lecció de materials al servei de la cultura que agrairan especialment filòlegs i historiadors.
Missions fetes al Pallars i Conca de Tremp (1926), a Mallorca -Bunyola, Orient, Sineu, Petra, Manacor, Felanitx, S'Horta, Calonge, Cas Concos, Binissalem, Inca, Campanet, Llorito, Pina, Alaró- (1926), a Sant Feliu de Guíxols (1927) i al Pallars i Ribagorça (1927).
Descripció del fons de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner de Catalunya, a Suïssa fins al 1991 i actualment a Montserrat. Hi destaquen les cançons de l'Obra del Cançoner i un considerable conjunt de material procedent de l'Arxiu de Rossend Serra i Pagès. Uns índexs de noms i de topònims permeten de resseguir amb facilitat el riquíssim contingut dels fascicles I i II d'aquest volum IV.