Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Els marges de la moral
La moral és pública i cultural. No hi ha moral privada. Qualsevol cultura, en un moment determinat de la seva història, té uns «marcs normatius», això és, una sèrie de principis, lleis, costums, hàbits, valors. que organitzen els comportaments dels seus ciutadans en les seves vides quotidianes. L'educació, en aquest cas, té la funció de transmetre la moral a les noves generacions. Tanmateix, els autors d'aquest llibre creuen que l'ètica no és la moral. A diferència d'aquesta, l'ètica és la resposta a la demanda del rostre de l'altre, una resposta que se situa en els marges de la moral, en els límits del bé i del mal.
La muerte imparable
La muerte no nos gusta mucho. No hablamos y a veces nos cuesta admitirla. Preferimos la juventud. Pero parece que, como dijo Montaigne, "la muerte es más fácil para aquellos que se han ocupado durante la vida". Este libro nos explica como mirar la muerte, como tratar el luto y como ver que cuando llega el día de nuestra muerte, tampoco pasa nada.
Los márgenes de la moral.
La moral es pública y cultural. No hay moral privada. Toda cultura, en un momento determinado de su historia, posee unos "marcos normativos", esto es, una serie de principios, leyes, costumbres, hábitos, valores... que organizan los comportamientos de sus ciudadanos en sus vidas cotidianas. La educación, en este caso, tiene la función de transmitir la moral a las nuevas generaciones. Sin embargo, los autores de este libro creen que la ética no es la moral. A diferencia de ésta, la ética es la respuesta a la demanda del rostro del otro, una respuesta que se sitúa en los márgenes de la moral, en los límites del bien y el mal.
La muerte nunca falla
“Los humanos vais diciendo por ahí, a quién quiere escucharos, que soy un personaje tabú y trasgresor. Me arrinconáis, me ignoráis, me detestáis. La sola idea de mi próxima presencia, a muchos, os horroriza. Pero yo soy tan “estrella”, que un reconocimiento más o menos, me deja indiferente. Si me dedicara a contar los cuentos, novelas, poesías, películas, noticias… que protagonizo sin discusión, no acabaría. Pero por mucho tabú que digáis que soy, cada día tengo más presencia entre vosotros, los humanos. En este libro se habla de mí en general, como motivo de profunda y necesaria reflexión, y también se me trata desde la pedagogía, el tiempo, la espiritualidad, la solidaridad… Me gustaría que encontrarais en él algunas respuestas a vuestros más íntimos interrogantes, al menos éste es el objetivo de la autora. Lo que seguro os planteará son muchas preguntas, preguntas para valientes, porque pienso que yo, la muerte, no intereso demasiado a los pusilánimes”.
Pèrdues i dols
Perdre no ens agrada gaire, per no dir gens. Admetre que hem d'acceptar pèrdues i dols al llarg de la vida se'ns fa feixuc. Dit això, cal reconèixer que les pèrdues formen part de la nostra existència i que l'educació de grans i petits té com un dels seus primers objectius aprendre a transformar les pèrdues inevitables en quelcom valuós i en font de guanys ètics. Diuen que compartir els sentiments alleuja el dolor. Quan aquests són tristos o dolorosos es fa més difícil fer-ho. I quan les pèrdues ens aclaparen, les podem negar, amagar, ens podem enfadar, rebel·lar... o podem acceptar-les. I procurar que els nostres processos de dol siguin saludables. L'absència d'una persona estimada és la pèrdua més difícil d'acceptar. Però també n'hi ha d'altres que ens "esperen" a l'horitzó de la nostra existència. L'autora es planteja algunes preguntes clau entorn de la varietat de pèrdues i dols que ens envolten i ens toca viure. Les respostes no seran mai unívoques. L'experiència humana de perdre (i de guanyar) és personal, única i irrepetible.
La connexió emocional
Per què certes persones reaccionen amb seguretat i empenta davant les dificultats, mentre que d'altres reaccionen amb sentiments de petitesa i desànim? I el que a la pràctica encara és més important, com podem canviar aquesta manera involuntària de reaccionar emocionalment? El cervell dels humans ha evolucionat (neurones mirall) per poder treballar en xarxa amb altres cervells a través de la connexió emocional, la qual cosa posibilita el fenomen del jo sento que tu sents que jo sento. Aquesta capacitat de sentir el que l'altre sent és l'eina més eficaç que tenim per accedir a noves maneres de reaccionar emocionalment. Els humans som l'única espècie animal que aprèn més dels al...
Seguirem vivint
El meu nom és Gina i vaig morir amb 11 anys el 16 de gener del 2014, a les 15h, en braços de la meva mare, en presència de la meva família, i a casa. Així és com tothom desitjaria morir.Heu de saber que vaig viure la meva mort més com un triomf de la vida i com una oportunitat per ser acompanyada, que com un fracàs, i això va ser gràcies a l’equip de cures pal·liatives pediàtriques de Sant Joan de Déu.Estic convençuda que la meva família seguirà vivint, i ho farà amb alegria. I seguiré vivint jo també, després que hagin entès que la mort no destrueix, només transforma, perquè hi ha una manera més lluminosa d’entendre la mort.La Gina va morir fa un any. Després de la seva mort, inevitablement, la seva mare, Elisabet Pedrosa, va començar a escriure Seguirem vivint.
Seguiremos viviendo
Mi nombre es Gina y morí a los 11 años el 16 de enero de 2014, a las 15 h, en brazos de mi madre, en presencia de mi familia, y en casa. Así es como todo el mundo desearía morir.Tenéis que saber que viví mi muerte más como un triunfo de la vida y como una oportunidad para estar acompañada que como un fracaso, y eso fue gracias al equipo de curas paliativas pediátricas del Hospital Sant Joan de Déu.Estoy convencida de que mi familia seguirá viviendo, y lo hará con alegría. Y yo también seguiré viviendo, después de que hayan entendido que la muerte no destruye, solo transforma, porque hay una forma más luminosa de entender la muerte.Gina murió hace un año. Después de su muerte, inevitablemente, su madre, Elisabet Pedrosa, empezó a escribir Seguiremos viviendo.
