You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
A one-of-a-kind exploration of archaeological evidence from the Roman Empire between 44 BCE and 337 CE In A Companion to the Archaeology of the Roman Empire, distinguished scholar and archaeologist Professor Barbara Burrell delivers an illuminating and wide-ranging discussion of peoples, institutions, and their material remains across the Roman Empire. Divided into two parts, the book begins by focusing on the “unifying factors,” institutions and processes that affected the entire empire. This ends with a chapter by Professor Greg Woolf, Ronald J. Mellor Professor of Ancient History at UCLA, which summarizes and enlarges upon the themes and contributions of the volume. Meanwhile, the sec...
Presentem una síntesi de l'estat actual del que coneixem hores d'ara de la ubicació i monumentalització de les ciutats romanes de Catalunya des del desembarcament dels Escipions a Emporion (Empúries) el 218 aC i l'establiment primerenc a la part alta de Tarragona que esdevindria la plataforma esencial contra els cartaginesos i es convertiría en la capital de la provincia més extensa de l'Imperi romà, la Hispania citerior. L'estructuració segueix un esquema cronològic per tal d'oferir desenvolupaments sincrònics que tanquem al segle IV dC. La segona part tracta de l'urbanisme romà i el fet artístic, prenent com a referència bàsica la mateixa ciutat de Roma que és a la vegada model i, per la seva inconmensurable dimensió, cas únic al llarg dels més de mil anys de la seva història en el període antic, la qual cosa fa difícil l'extrapolació a d'altres nuclis urbans més modestos.
Romanisée avant la Gaule Narbonnaise, l'Espagne a été, après la Sicile et avant la Grèce et l'Orient, le laboratoire de l'impérialisme romain, confronté à la thalassocratie punique. La Bétique, encore appelée " Espagne Ultérieure ", a révélé un très dense tissu urbain : elle illustre le fait que la romanisation est par essence urbanisation. Superposée au vieux fonds ibéro-punique et aux établissements grecs, la romanisation de la Péninsule a créé partout, pour reprendre l'expression de l'empereur Hadrien, des " images reflétées de Rome ". L'ancienneté de l'occupation et de la romanisation explique que nulle province n'ait, en deux siècles à peine, fourni autant de g...
Com a complement del treball publicat l’any 2001 sobre el Mataró del segle XVII, l’autor hi afegeix l’actuació de la universitat de la vila, en la gestió administrativa i política, i també contempla l’estructura i funció de la parròquia i palestres sorgides entre les dues institucions.
L'histoire des villes et des cités de l'Occident romain ne doit plus être écrite comme celle d'un déclin progressif entre le Haut-Empire et l'Antiquité tardive. Néanmoins, l'image laissée par ces communautés civiques et la cellule administrative fondamentale de l'Empire se trouble progressivement entre les IIe et IVe siècles. La documentation tardive, peu abondante, souvent de nature juridique ou ecclésiastique et de portée générale, rend compte de la permanence globale de la vie municipale, mais la disparition progressive des donnés épigraphiques ne permet plus de cerner sa diversité et sa richesse. Or, les vestiges archéologiques livrent un tableau contrasté de l'évoluti...
En aquest treball s'estudien les dades referents al santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer, que presenta un gran volum de material arqueològic. Cronològicament cal situar-lo entre els segles IV aC i II dC, com a lloc on es practicaven sobretot rituals d'ofrena i de comensalitat. Fins alguna resta permet afirmar que el lloc encara fou visitat esporàdicament amb finalitats cúltiques en la tardoantiguitat. L'anàlisi inclou l'estudi del material preibèric, datable majoritàriament en l’edat del bronze, que a priori no tindria a veure amb cap cerimonial religiós.