You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Un aspecte poc conegut de la repressió franquista al País Valencià fou el sistema penitenciari i el treball forçat. Es fa necessari aprofundir en l’estudi de l’origen i significació dels camps de concentració que van establir els militars franquistes durant la Guerra Civil i en la immediata postguerra, esbrinant els mètodes que van emprar i els objectius polítics i militars que perseguien. En aquest marc teòric s’insereix el present estudi sobre l’impacte del treball forçat a la Vall d’Albaida, que aborda el procés d’institucionalització dels «espais punitius» que va organitzar el franquisme per controlar, aprofitar i «reeducar» l’enorme massa de presoners de guerra que arribaren a capturar durant el conflicte. Es tracta, , d’una contribució historiogràfica amb una important dimensió cívica: rescatar de l’oblit les víctimes d’aquesta forma de violència política.
La Historia Social de las Instituciones Punitivas está necesitada en España de encuentro y debate, de confrontación y colaboración entre investigadores e investigadoras. Solo así logrará hacerse visible e inteligible como tendencia historiográfica y sobre todo como apuesta teórico-metodológica, porque de hecho ya es más que creíble como práctica historiográfica. Aquí, en este libro, junto a los logros también se perfilan las carencias y los retos más acuciantes. Lejos de buscar una autonomía extemporánea, la Historia Social de las Instituciones Punitivas quiere buscar su propia viabilidad a base de intersecciones y buenas mezclas. Esos objetivos se planteaba el Grupo de Est...
Després de l’entrada de les tropes italianes a Mataró, el 27 de gener de 1939, els vencedors de la Guerra Civil Espanyola s’afanyaven a implantar a la ciutat un model polític i social que s’emmirallava en els projectes que ja s’havien instaurat a Itàlia i a Alemanya els anys precedents. Es tractava d’un model que propugnava un rebuig absolut a la democràcia participativa i parlamentària i instaurava una rígida dictadura que perseguí amb duresa qualsevol dissidència.
Aquest volum indaga, exhuma i analitza un món de relacions associatives, parcialment conegudes, majoritàriament ignorades, despatxades, si és el cas, amb etiquetes que qualifiquen però a penes ens diuen res sobre la matèria d'estudi: les experiències de nombrosos valencians en l'àmbit del comunitarisme cooperatiu. l'estudi, ben documentat i millor resolt, descobreix una realitat que romania oculta i ens explica com ha anat creixent la societat, tot fent indagacions en les fronteres del comunitarisme i els beneficis que es dedueixen de les pràctiques solidàries.
Aquesta és la primera obra de la col·lecció de la Càtedra Interuniversitària de Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana. Aquest volum multidisciplinari pretén fer una reflexió entorn dels temes relacionats amb la memòria democràtica, així com la divulgació i la transferència del coneixement sobre els esdeveniments històrics, socials, culturals i legals que van tenir lloc en el període comprés entre la proclamació de la Segona República Espanyola i l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Amb aquesta publicació pretenem millorar la nostra convivència amb el passat més recent i traumàtic des del tractament teòric del concepte de memòria, passant per les actuacions memorialistes de les associacions i les institucions públiques, i arribant fins a les formes de repressió desenvolupades pel franquisme.
VUELVE EL AUTOR DE 14 DE ABRIL Y EL PEÓN , PREMIO CÁLAMO Y NOMINADO AL MEJOR LIBRO EXTRANJERO DE FRANCIA. España, 1939. Once días y sus diez noches. Un viaje de 467 km al corazón de nuestras tinieblas. «Un retrato coral, riguroso, hiperliterario y distinto -por momentos aterrador, por momentos emocionante- de una España en harapos: así empezó una dictadura eterna. Un libro excelente». Javier Cercas La guerra ha terminado. España está en ruinas. En el cementerio de Alicante exhuman los restos de José Antonio Primo de Rivera. Sus camaradas falangistas van a llevarlo a hombros hasta enterrarlo en El Escorial, morada de reyes, sepulcro imperial. Durante once días y diez noches, el ...
La dictadura de Primo de Rivera constituye uno de los períodos menos estudiados tanto a nivel español como valenciano. Su actuación política, las relaciones entre los protagonistas y sus intereses particulares, en el marco de la provincia de Valencia, se analizan en esta obra, junto con las principales instituciones políticas de la dictadura: la Unión Patriótica y el Somatén. El trabajo incide en la importancia del medio local y comarcal a la hora de estudiar el régimen implantado en 1923, analiza los conflictos internos del partido único creado por Primo de Rivera y ponen de relieve las relaciones jerárquicas y la enorme influencia del poder central en la vida política provincial. En definitiva, esta obra permite entender un periodo de gran importancia en el siglo xx valenciano y que nos anticipa buena parte de los acontecimientos posteriores a 1931.
En este libro se interrelacionan, como un único continuum de estudio y de explicación sociohistórica, el devenir y la actualidad de los dispositivos de control policial, judicial y carcelario, incluyéndolo dentro de un campo semántico mucho más amplio e informal que lógicamente abre otras líneas de investigación de gran interés para entender las funciones y las derivaciones del control y el castigo, al menos en cuatro sentidos: 1º) El análisis de la construcción cultural de los discursos sobre la “seguridad” en relación con los procesos de criminalización y penalización de sujetos sociales. 2º) El peso en la dinámica social de nociones como “cultura punitiva” o “c...
None