Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Els sindicats de funcionaris de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939
Les planes que ocupen aquest estudi analitzen els projectes de sindicació i associació corporativa dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya durant els anys 1931-1939. Tanmateix, no se'ls analitza com a subjectes passius a remolc dels esdeveniments polítics, sinó com a elements actius de la política catalana dels anys trenta. Per tant, es parteix de la idea motor que la major part de la classe política catalana del període republicà formava part de la funció pública, tant local com regional, com de l'administració central de l'estat. Això implicà un enorme protagonisme del funcionariat en tots els processos de canvi i de transformació política, social, econòmica i cultu...
Serra d'or
None
Qui era qui a l’Escola de Bibliotecàries. Notícies biogràfiques del professorat (1915-1972)
Creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya com a part del Projecte de Biblioteques Populars dissenyat per Eugeni d’Ors, l’Escola Superior de Bibliotecàries va ser una de les institucions més representatives de l’obra cultural del govern català. D’una banda, i encara que fos a una escala molt reduïda, la posada en marxa de l’Escola va significar una sortida professional qualificada per a la dona quan encara tenia poques oportunitats laborals fora de la fàbrica, el taller o les feines de la llar; d’una altra, el fet que, tant en els anys fundacionals com en l’etapa de la Generalitat, hi donessin classe els intel·lectuals més reconeguts del país va contribuir a envolt...
Donasses
Si Pla tenia homenots la Marta té donasses, una munió de dones admirables i admirades a les quals ella ha sabut atribuir-los expressament el mot que les defineix. El títol ha donat peu a l'entrada donassa [donása] al Diccionari Normatiu Valencià, «f. Dona que destaca per la seua gran aportació intel·lectual, artística o cívica». Dolors Montserdà, Carmen Karr, Caterina Albert, Francesca Bonnemaison, Margarita Xirgu, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana, Lola Anglada, Conxita Badia, Hermínia Grau, Frederica Montseny, Paulina Pi de la Serra, Remedios Varo, Mercè Rodoreda, Irene Polo, Carme Serrallonga, Carme Leveroni, Aurora Díaz Plaja, Maria Aurèlia Capmany, Maria Àngels Anglada, Mercè Vilaret i Montserrat Roig: descobrim les vides de les protagonistes de la Catalunya moderna des d'una perspectiva informativa molt entretinguda i divertida que capta la complicitat del lector i hi dialoga. Un clàssic de les lletres catalanes revisat i actualitzat amb un epíleg en què s'inclouen totes les donasses que ens han deixat d'ençà de la primera edició de l'any 2006 a Destino.
Diari de l’Escola de Bibliotecàries (1932-1939)
Joana Casals és l’autora d’aquest diari, que abraça, amb algunes interrupcions, de 1932 fins al gener de 1939. Casals havia entrat a treballar a l’Escola de Bibliotecàries, en qualitat de secretària, el 1925. En aquells moments la institució era la versió adulterada de l’escola creada per la Mancomunitat el 1915. Amb la caiguda de Primo de Rivera i el subsegüent nomenament de Jordi Rubió com a director, el centre va recuperar la seva identitat primigènia i va viure el període més notable. Casals escriu el diari a instàncies de Jordi Rubió; tanmateix, el text no té en cap moment un to formal, sinó que és molt personal i, fins a un cert punt, íntim. Hi enregistra les seves opinions sobre l’entorn —els professors, les alumnes, els esdeveniments polítics de més relleu...—, presta molta atenció a les alumnes i les seves activitats, ben integrades en el dia a dia de l’Escola, i presenta un testimoni viu i directe de la vida a la rereguarda durant la Guerra Civil.
Amnistia i llibertat!
El 28 d'octubre de 1973 la policia va detenir cent tretze persones a l'església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona. Totes elles participaven en una reunió clandestina de l'Assemblea de Catalunya, l'organisme unitari de l'oposició catalana constituït el 7 de novembre de 1971. A partir d'aquest fet, Agustí Colomines i Companys ens parla del canvi cultural i polític de finals dels anys seixanta i principis dels setanta del segle XX, que va propiciar la confluència unitària de diversos grups enfrontats des de la fi de la Guerra Civil. Al crit d' Amnistia i llibertat!, els treballadors de les fàbriques, els estudiants, els veïns dels barris i dels pobles de tot Catalunya van ser els...
Entorn i vigència de l'obra de Fabra
L'origen d'aquest llibre és el II Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra», que va tenir lloc a Tarragona del 7 al 9 d'abril de 2003. ENTORN I VIGÈNCIA DE L'OBRA DE FABRA aplega vint-i-vuit ponències i comunicacions, revisades minuciosament per garantir al màxim possible la complementarietat, la cohesió interna i l'actualització a data d'avui. Entre els treballs, n'hi ha de signats per personalitats de prestigi del món científic i acadèmic, imprescindibles en un recull com aquest, però també per lingüistes menys coneguts, sovint a causa de la seva joventut, que enriqueixen el volum col·lectiu amb perspectives diferents, derivades d'unes activitats professionals també diverses. Es tracta, per tant, d'un conjunt remarcable d'aportacions que mantenen una certa heterogeneïtat, cosa que no s'ha de veure com un dèficit sinó més aviat com una prova més del caràcter calidoscòpic de l'obra i els plantejaments fabrians, que permeten aproximar-s'hi des de diversos vessants.
