You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Política i interessos del patriciat mataroní, sobresortint en el camp de l’economia, i amb notable influència sobre el govern de la ciutat. Com a annex, uns quadres dels casals i arbres genealògics de totes aquestes famílies de la burgesia local.
L’evolució del catolicisme social, la crida a la beneficència, els principis morals en l’activitat empresarial, el foment de la instrucció, la previsió social-mutual, l’estalvi… En aquest context és fonamental l’aparició de la Rerum Novarum, l’encíclica de Lleó XIII, que denuncia la insensibilitat del capitalisme respecte a la condició obrera. L’autor destaca el paper de les institucions confessionals, entre les quals la Secció Acadèmica (la taula rodona) del Círcol Catòlic d’Obrers.
La commemoració del Tricentenari de 1714 ha generat un interès creixent de la societat catalana cap a uns fets que han condicionat la història de Catalunya fins als nostres dies. Amb aquest treball donem a conèixer uns fets inèdits que varen sacsejar la Marina de Llevant a finals de maig de 1714. La troballa de les restes humanes de Can Mils a Arenys de Mar, el mes de juliol de 2001, fou l’inici d’un procés de recerca que culminà l’any 2013 amb la seva identificació com a membres del sometent d’Arenys de Mar executats pels destacaments borbònics, durant la diada de Corpus de 1714.
En aquest treball s'estudien les dades referents al santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer, que presenta un gran volum de material arqueològic. Cronològicament cal situar-lo entre els segles IV aC i II dC, com a lloc on es practicaven sobretot rituals d'ofrena i de comensalitat. Fins alguna resta permet afirmar que el lloc encara fou visitat esporàdicament amb finalitats cúltiques en la tardoantiguitat. L'anàlisi inclou l'estudi del material preibèric, datable majoritàriament en l’edat del bronze, que a priori no tindria a veure amb cap cerimonial religiós.
Por iniciativa del Departamento de Teoría e Historia de la Educación de la Universidad de Barcelona ha visto la luz este volumen de homenaje al profesor Buenaventura Delgado Criado (1935-2007) que fue catedrático de Historia de la Educación y director de los Departamentos de Educación Comparada e Historia de la Educación y de Teoría e Historia de la Educación de la misma Universidad..Se trata de una obra notable tanto por la cantidad de trabajos recopilados, como por su evidente calidad. Han colaborado las más importantes universidades españolas (Comillas, Complutense, Navarra, Sevilla, UNED, Valencia, Valladolid, Zaragoza, etc.), amén de alguna extranjera, así como sus alumnos y discípulos, lo cual ha permitido que las nuevas Universidades como las de Girona, Las Palmas de Gran Canaria, Ramon Llull o Vic que han aparecido recientemente en el panorama universitario estén presentes también en este libro que aúna la madurez de unos autores con la juventud de otros que también recibieron la benéfica influencia del doctor Delgado.
El pintor Dionís Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 1862-1943) va ser un dels més destacats paisatgistes del tombant de segle. La seva trajectòria artística va iniciar-se a l’Escola Llotja de Barcelona, on el seu mestre Antoni Caba el va iniciar en l’anàlisi de la realitat com a font directa per a la creació. En el decenni de 1880, Baixeras va merèixer guanyar l’adjudicació de tres grans plafons de tema històric en el Paranimf de la Universitat de Barcelona, alhora que va conrear amb gran èxit la pintura marinista.
El present treball és una aproximació a la història medieval de Mataró en la qual s’exposa com era la realitat política i jurisdiccional del nostre territori. Se centra, sobretot, en els perfils biogràfics dels seus senyors feudals i en les seves principals accions de govern.
Aquest treball focalitza -en un àmbit tan concret com el de Mataró- l’impacte de les tensions i debats socials que planaren sobre Europa, Espanya i Catalunya entre els anys 1936 i 1945. La confrontació es produí entre els partidaris d’anorrear la realitat econòmica i social precedent -amb el desig de construir un món més just i solidari- i els qui intentaven salvar el model social que els havia vist néixer. Com a tota tragèdia humana això es féu enmig d’un aiguabarreig dels ideals més nobles amb les passions més vils. Vuitanta anys després dels fets és l’hora de donar la paraula als seus protagonistes.