You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Monografia sobre la història de l’ensenyament a la ciutat on es fa un anàlisi del naixement del sistema educatiu del segle XIX inscrit en una conjuntura de grans canvis, sobretot socials, que afecten molt directament a l’escola i que a més, contribueix a omplir un buit en el camp de la historiografia local del segle XIX.
En aquest treball s'estudien les dades referents al santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer, que presenta un gran volum de material arqueològic. Cronològicament cal situar-lo entre els segles IV aC i II dC, com a lloc on es practicaven sobretot rituals d'ofrena i de comensalitat. Fins alguna resta permet afirmar que el lloc encara fou visitat esporàdicament amb finalitats cúltiques en la tardoantiguitat. L'anàlisi inclou l'estudi del material preibèric, datable majoritàriament en l’edat del bronze, que a priori no tindria a veure amb cap cerimonial religiós.
Després de l’entrada de les tropes italianes a Mataró, el 27 de gener de 1939, els vencedors de la Guerra Civil Espanyola s’afanyaven a implantar a la ciutat un model polític i social que s’emmirallava en els projectes que ja s’havien instaurat a Itàlia i a Alemanya els anys precedents. Es tractava d’un model que propugnava un rebuig absolut a la democràcia participativa i parlamentària i instaurava una rígida dictadura que perseguí amb duresa qualsevol dissidència.
Aquest treball focalitza -en un àmbit tan concret com el de Mataró- l’impacte de les tensions i debats socials que planaren sobre Europa, Espanya i Catalunya entre els anys 1936 i 1945. La confrontació es produí entre els partidaris d’anorrear la realitat econòmica i social precedent -amb el desig de construir un món més just i solidari- i els qui intentaven salvar el model social que els havia vist néixer. Com a tota tragèdia humana això es féu enmig d’un aiguabarreig dels ideals més nobles amb les passions més vils. Vuitanta anys després dels fets és l’hora de donar la paraula als seus protagonistes.
El present treball és una aproximació a la història medieval de Mataró en la qual s’exposa com era la realitat política i jurisdiccional del nostre territori. Se centra, sobretot, en els perfils biogràfics dels seus senyors feudals i en les seves principals accions de govern.
La commemoració del Tricentenari de 1714 ha generat un interès creixent de la societat catalana cap a uns fets que han condicionat la història de Catalunya fins als nostres dies. Amb aquest treball donem a conèixer uns fets inèdits que varen sacsejar la Marina de Llevant a finals de maig de 1714. La troballa de les restes humanes de Can Mils a Arenys de Mar, el mes de juliol de 2001, fou l’inici d’un procés de recerca que culminà l’any 2013 amb la seva identificació com a membres del sometent d’Arenys de Mar executats pels destacaments borbònics, durant la diada de Corpus de 1714.
Joan Pujol és un dels autors clàssics del Renaixement català que, com pocs altres en la nostra història literària, va incorporar el batec de la història del seu temps als versos que va compondre. Autor d’un important aplec de composicions poètiques i d’una obra de teatre inacabada, la seva poesia reflecteix i canta temes cabdals del moment com la difusió, traducció i interpretació de la poesia de l’autor més important de la nostra tradició literària, Ausiàs March, en un context de reafirmació cultural autòctona.
El pintor Dionís Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 1862-1943) va ser un dels més destacats paisatgistes del tombant de segle. La seva trajectòria artística va iniciar-se a l’Escola Llotja de Barcelona, on el seu mestre Antoni Caba el va iniciar en l’anàlisi de la realitat com a font directa per a la creació. En el decenni de 1880, Baixeras va merèixer guanyar l’adjudicació de tres grans plafons de tema històric en el Paranimf de la Universitat de Barcelona, alhora que va conrear amb gran èxit la pintura marinista.