Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Història de vida de Mari Chordà
La història de vida de l’artista Mari Chordà Recasens, nascuda a Amposta, representa una aportació per a l’àmbit històric i social, com a activista feminista; per a l’àmbit literari, com a editora i poeta; i per a l’àmbit artístic, per la gran aportació al món visual i plàstic que ha realitzat i se li ha reconegut a museus i centres d’art nacionals i internacionals. La vida de l’artista va intrínsecament lligada a una nova etapa política representativa de grans canvis de pensament ideològic i sociològic i també a la reflexió sobre la diversitat i la inclusió de dones i homes de totes les generacions. La publicació pretén ser un donanatge, en commemoració del seu 80è aniversari.
Ebrencs del segle XX
Durant el curs 2008-09 el Campus Terres de l’Ebre de la URV va organitzar un cicle de conferències dedicades a personatges de la història social, política i econòmica del territorio ebrenc del segle XX. Aquestes conferències pretenden presentar una mostra de les moltes figures d’intel·lectuals que han sorgit al territori: Agustí Querol Subirats, Joan Cid i Mulet, Jaume Ferran i Clua, Víctor Beltrí, Jesús Moncada, Marcelí Domingo, Francesc Gimeno, Felip Pedrell, la nissaga dels Ballester, Francesc Mestre i Noé, Rafael Vidiella, Artur Bladé Desumvila i Sebastià Juan Arbó.
Camins trescats
El llibre que teniu entre mans té com a objectiu contribuir a divulgar l’obra lírica de Desideri Lombarte, una veu poètica que s’identifica plenament amb el tarannà d’un territori que s’estén molt més enllà de la comarca del Matarranya que el va veure nàixer l’any 1937.
L'Ebre, un riu literari
L'antologia que hem elaborat és conscientment parcial, limitada. No hi són tots els autors que s'hi podrien incorporar, ni els textos antologats pretenen ser els més representatius dels autors tractats; la nostra mirada literària s'ha encarat cap al riu. Els criteris de selecció que ens han guiat en la tria han estat, en primer terme, de caire temàtic. Hem intentat que els escrits presentessin un calidoscopi de sensibilitats i centres d'interès. Hem intentat, també, poder marcar un cert itinerari per l'Ebre català, des de l'embassament de Riba-roja fins al Delta. Ens hem limitat als escriptors del segle XX i hem combinat autors del cànon ebrenc o referents de la literatura catalana com Josep Pla o Joan Perucho amb altres autors que ens ha interessat d'incorporar per la perspectiva que ens ofereixen, geogràfica, temàtica o de gènere.
Quan lo pare no té pa...
L’any 1908 se celebren a Tortosa els Jocs Florals en el marc de les festes de la Cinta. Un dels premis d’aquest certamen és el premi oferit per Felip Pedrell al Millor recull de cansons y tocades populars d’aquesta regió consistent en una agulla d’or en forma de lira. El treball premiat, presentat amb el lema Cuan lo pare no té pá..., és obra del músic, folklorista i escriptor Joan Moreira i Ramos (Lleida, 1878 - Tortosa, 1951), fundador i director de l’Orfeó Tortosí i de l’Orfeó Montsià, i autor Del folklore tortosí (1934) i Del bon humor tortosí (2012). D’aquest recull no es tenen notícies fins l’any 2013, quan en el curs de l’inventari de l’obra de Joan Moreira, Joan Vidal i Albert Aragonés en localitzen un manuscrit entre els materials conservats per la família Murall-Moreira. Es tracta d’un recull de 43 cançons i tocades populars, amb lletra i música, i en alguns casos acompanyades de breus comentaris, degudament transcrits i comentats pels autors d’aquesta edició, que es pot considerar el cançoner popular de Terres de l’Ebre més antic conservat fins avui.
Ebrencs del segle XIX
A partir del cicle de conferències "Personatges de la història social, política i econòmica del territori ebrenc al segle XIX" organitzades per la Universitat Rovira i Virgili al Campus de les Terres de l’Ebre, l’any 2007, apareix Ebrencs del segle XIX: Jaume Tió i Noé per Juan Antonio Gonzalez; Joan Abril i Guanyabéns per Jacobo Vidal Franquet; Jules Carvalho, per Emeteri Fabregat; Manuel Porcar i Tió per Emili Llorente; Teodoro Gonzalez, per Josep Bayerri; Ramon Cabrera per Roc Salvadó Poy i el Context social i econòmic del territori ebrenc al segle XIX, per Xavier Ferré Trill. Aquesta publicació fa un recull d’aportacions sobre alguns dels personatges i les seves trajectòries, per a la memòria històrica, per al reconeixement i la identitat territorial i per a la posada en valor del patrimoni intel·lectual de les Terres de l’Ebre.
Lais
Els Lais són un cicle de catorze cançons de Felip Pedrell que narren, amb veu de dona, el procés d’enamorament, des dels inicis fins a arribar a la unió dels enamorats. Estan escrits en català, el 1879, en una època marcada per constants canvis de residència del compositor o, si més no, de moltes estades a Itàlia, França, Lleida i Tortosa. La composició del cicle s’inscriu en un moment de recerca de creació del lied català, consistent en la combinació del gènere alemany del lied, però amb inspiracions musicals i poètiques pròpies del folklore català, especialment el de la seva terra natal.
Identity Mediations in Latin American Cinema and Beyond
The appearance of sound film boosted entertainment circuits around the world, drawing cultural cartographies that forged images of spaces, nations and regions. By the late 1920s and early ‘30s, film played a key role in the configuration of national and regional cultural identities in incipient mass markets. Over the course of the twentieth and early twenty-first centuries, this transmedia logic not only went unthreatened, but also intensified with the arrival of new media and the development of new technologies. In this respect, this book strikes a dialogue between analyses that reflect the flows and transits of music, films and artists, mainly in the Ibero-American space, although it also features essays on Soviet and Asian cinema, with a view to exploring the processes of configuration of cultural identities. As such, this work views national borders as flexible spaces that permit an exploration of the appearance of transversal relations that are part of broader networks of circulation, as well as economic, social and political models beyond the domestic sphere.
