You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Tesis doctoral dirigida por Paul Preston en la London School of Economics (en inglés) sobre el fracaso del catalanismo durante el primer franquismo.
Amb "Macià", Arrufat escriu no pas un biogradia del cabdill independentista sinó un compendi de reflexions sobre la trajectòria de "l'avi" des de l'època de la Solidaritat Catalana fins a l'aprovació de l'estatut del 1932. El llibre és el seu testament polític, el resum de la seva experiència de lluita per la independència, i el dedica a la joventut catalana dels anys seixanta, quan s'albiren esperances de renaixença nacional. La seva és la visió del separatista dissident, de l'intransigent que defuig la politiqueria, i reflecteix la mentalitat, el sentit de país i l'antiespanyolisme que animava molts joves de les classes populars, lleidatans sobretot, que formaven la base militant d'Estat Català, Esquerra i altres grups de l'època com Nosaltres Sols. Són punyents les reflexions que fa sobre personatges com Marcel.lí Domingo o lluís Nicolau d'Olwer o sobre els procés assambleari que va precedir la fundació d'Esquerra Republicana. És un llibre escrit per un autodidacta, no pas un acadèmic, i precisament aquesta espontaneïtat ens apropa al tremp i l'ambient del conglomerat separatista del qual formava part.
Els treballs aplegats en aquest volum tenen la vocació i la intenció de promoure i divulgar el patrimoni històric i cultural de la comarca de les Garrigues. Són el resultat de la VI Trobada d?Estudiosos que, convocada pel Centre d?Estudis de les Garrigues des de 1997, reuneix antropòlegs, historiadors, etnòlegs, historiadors de l?art, sociòlegs, filòlegs, etc.
Amb el propòsit de recuperar una part fonamental de la producció intel·lectual i literària dels catalans exiliats, pràcticament desconeguda a Catalunya, i promoure noves recerques i reedicions de textos, aquest llibre inclou els índexs complets de deu revistes culturals en llengua catalana editades a Mèxic durant el període 1939-1981, és a dir, des del final de la Guerra Civil fins al moment en què Catalunya recupera les llibertats plenes amb l'Estatut d'Autonomia i les primeres eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya. La seva pluralitat, el dinamisme que caracteritzà els grups que les impulsaren i la seva continuïtat al llarg de dècades les converteixen en els productes editorials més rellevants d'un sistema cultural d'exili que reconstruí -a l'estat americà que va acollir més catalans i durant els anys més obscurs del franquisme- el "país de revistes? que fou, i continua essent, Catalunya
Joan Cornudella i Barberà fou secretari general d’Estat Català durant la guerra civil; fundador i ànima del Front Nacional de Catalunya durant el franquisme i la transició, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya i membre del Parlament de Catalunya. Aquesta biografia resumeix un bon tros de la història mateixa del nacionalisme radical català: el tram que condueix del vell separatisme de preguerra al moviment independentista contemporani.
En acabar la Guerra Civil, els vencedors van potenciar els batallons disciplinaris de treballadors per reprimir els presoners de guerra i els exiliats que tornaren poc després. Sota el control implacable de l’exèrcit i en benefici de l’Estat, milers de persones es van sotmetre a duríssimes condicions d’esclavatge en obres de caràcter civil i militar, i també en corporacions provincials, locals i empreses privades. Entre els anys 1940 i 1942, dues d’aquestes unitats —els batallons 71 i 46— van treballar en el jaciment d’Empúries, unes excavacions arqueològiques que foren determinants per a la construcció del relat històric al servei del poder. A partir dels testimonis d’alguns presoners i la recerca de documentació en diversos arxius de Madrid, Barcelona, Salamanca, Guadalajara i Àvila, aquest llibre explica un episodi de la història significatiu i poc conegut que mostra la repressió franquista a Catalunya, però també la connivència amb els fets d’amplis sectors de la política, la intel·lectualitat i la societat catalanes, els quals van sumar-se —de vegades amb entusiasme— a les estratègies de càstig de la dictadura.
Monografia sobre la història de l’ensenyament a la ciutat on es fa un anàlisi del naixement del sistema educatiu del segle XIX inscrit en una conjuntura de grans canvis, sobretot socials, que afecten molt directament a l’escola i que a més, contribueix a omplir un buit en el camp de la historiografia local del segle XIX.