Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
pintures de la Universitat de Barcelona (I), Les. El dipòsit del Museu del Prado
La Universitat de Barcelona custodia un dels dipòsits de pintura més antics, extensos i variats del Museu del Prado, integrat per 56 obres, bona part de les quals arribaren entre el 1877 i el 1882 a la plaça de la Universitat per engalanar el nou edifici projectat per Elias Rogent. Aquest fons constitueix un signe d’identitat de la institució, que inicia la renovació del seu catàleg artístic amb aquest llibre —el primer d’una sèrie— en què han col·laborat una trentena d’especialistes de les universitats i els centres de recerca més importants del país. En les contribucions dels autors destaquen tant la revisió en profunditat d’una col·lecció singular com la voluntat de donar a conèixer noves atribucions a obres inèdites i propostes interpretatives desconegudes fins ara.
Imatge, devoció i identitat a l'època moderna
D’ençà de la divisió d’Europa en diverses confessions, l’art es posà al servei de les doctrines dominants de cada territori. Aquest procés generà reaccions, resistències i continuïtats d’algunes litúrgies o creences. Imatge, devoció i identitat a l’època moderna desgrana l’influx de les reformes religioses en les arts visuals dels segles XVI-XVIII, sobretot al territori català i la corona hispànica, però també a les antigues terres de la Corona d’Aragó, Nàpols i Sardenya. L’obra posa l’accent en la creació de nous temes iconogràfics dins la Passió i la Vida de la Verge; els elements clau de la literatura contrareformista, que plantejà nous conceptes per a l’art; el culte marià o altres advocacions ben arrelades, com la de la Mare de Déu de Montserrat, i dedica una atenció especial a l’oratòria i la predicació. Va ser un temps en què, amb la guerra dels Segadors com a teló de fons, l’art i la religió van tenir un paper cabdal per a la configuració d’imatges i missatges ben poderosos, encara avui d’un enorme interès per al nostre passat col·lectiu.
pinturas de la Universidad de Barcelona (I), Las. El depósito del Museo del Prado
La Universidad de Barcelona custodia uno de los depósitos de pintura más antiguos, extensos y variados del Museo del Prado, integrado por 56 obras, la mayor parte de las cuales llegó entre 1877 y 1882 a la plaza Universidad para engalanar el nuevo edificio que había proyectado Elias Rogent. Este fondo constituye un signo de identidad de la institución, que inicia la renovación de su catálogo artístico con este libro —el primero de una serie— en el que han colaborado una treintena de especialistas de las universidades y los centros de investigación más importantes de Cataluña. En sus contribuciones, los autores destacan tanto la revisión en profundidad de una colección singular como la voluntad de dar a conocer nuevas atribuciones a obras inéditas y propuestas interpretativas hasta ahora desconocidas.
A la luz de Roma. Santos y santidad en el barroco iberoamericano. Volume II: España, espejo de santos
In Spagna, più che altrove, il XVII secolo è il secolo dei santi. Non solo per l'elevazione agli altari di quell'inedito manipolatore di uomini e donne le cui virtù furono riconosciute da Roma nel 1622, ma in senso più ampio, a causa della posizione di crocevia che la monarchia ispanica aveva tra il Mediterraneo e l'Atlantico. Specchio tra due mari, la penisola iberica, vedeva riflessa nella sua luna interna la fonte di esempi di vita cristiana della chiesa primitiva, giganteschi o distorti, secondo il taglio e la recinzione dello scrittore religioso, anche se quasi sempre riconoscibili, come quelle ombre sfigurate che lasciavano trasparire i vetri spessi incorniciati da legni nobili che registrano gli inventari dell'epoca. Un po' più vicino allo specchio ispanico, gli archetipi della santità imitabile o ammirevole del tardo medioevo, santità militante, di clausura o guerriera, che mostrava un florilegio di esempi di vita vocazionale, sulla sedia, sul pulpito, nel convento e persino per i modi.
Judici i justícia
La personificació de la Justícia com una dama amb balances i espasa és només una de les imatges que en l?època medieval i moderna es va expressar a les pàgines dels llibres manuscrits, als grans brodats, a les taules i als cicles escultòrics o pictòrics de caràcter monumental. Tant si es tractava del judici de Déu com de la justícia impartida pels humans, l?art europeu vehiculà, a partir d?algunes iconografies constants i d?altres temàtiques singulars, un món legislatiu, escatològic i hagiogràfic d?enorme complexitat. Els autors de Judici i Justícia analitzen aquestes realitats interessant-se per l?art català i per les continuïtats i les particularitats del tema en diverso...
Els Vallmitjana i l'escultura moderna a Catalunya
Els germans Agapit i Venanci Vallmitjana foren els grans renovadors de l'escultura catalana de la segona meitat del segle XIX. Com a artistes i docents de prestigi, la seva influència i projecció internacional deixaren empremta en diverses generacions que treballaren entre el Romanticisme i el Modernisme. Els darrers anys, les seves peces escultòriques --ubicades en espais en procés de revaloració com ara els cementiris-- han configurat una de les imatges icòniques de la ciutat de Barcelona. Aquest volum recopila els estudis presentats amb motiu de l'Any Vallmitjana, que se celebrà el 2019 per iniciativa de la Universitat de Barcelona. Personalitats del món acadèmic i cultural hi analitzen el context històric, l'obra i l'activitat al taller dels dos artistes, sense deixar de qüestionar-se críticament quin ha de ser l'abast de la restauració de les seves escultures. Amb aquestes contribucions, Els Vallmitjana i l'escultura moderna a Catalunya recupera un llegat extraordinari i convida a descobrir un patrimoni cultural fins ara poc conegut.Matèria60014Vallmitjana i Barbany, Venanci
Ramon Llull as a Vernacular Writer
The authors maintain that Llull was an atypical 'scholar' because he enjoyed a form of access to knowledge that differed from the norm and because he organized the production and dissemination of his writings in a creative and unconventional fashion. Ramon Llull (1232-1316), mystic, missionary, philosopher and author of narrative and poetry, wrote both in Latin and in the vernacular claiming he had been given a new science to unveil the Truth. This book shows why his Latin andvernacular books cannot be read as if they had been written in isolation from one another. Llull was an atypical 'scholar' because he enjoyed a form of access to knowledge that differed from the norm and because he orga...
El Seminario de Comillas y «el Arte Cristiano»
La construcción del Seminario de Comillas (1883-1893) constituye una espectacular manifestación tardía y adaptada al medio español de lo que en el ámbito europeo se conoció como el movimiento del «Arte Cristiano» , una declarada «secesión» del desarrollo de los movimientos artísticos contemporáneos, considerados por este movimiento como productos del paganismo, el positivismo o el ateísmo. Influencias del «Arte Cristiano» alemán y francés, y una decidida voluntad de españolización del movimiento, se dan cita en el Seminario de Comillas, bajo la dirección espiritual e intelectual de la Compañía de Jesús y el patrocinio de los marqueses de Comillas, Antonio López y Ló...
Martí
None
