Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
El tracista fra Josep de la Concepció (1626-1690)
Fra Josep de la Concepció era membre de la província catalana de l'ordre de carmelites descalços i un dels arquitectes més qualificats que hi hagué a Catalunya en el segle XVII. La seva obra, molt nombrosa i variada, tant en el camp de l'arquitectura religiosa com en el de la civil destaca entre les millors de l’època barroca catalana.
National Union Catalog
Includes entries for maps and atlases.
Viure i sobreviure al s. XVI a la Marina de la Selva (Castell de Montpalau i Castell de Palafolls). La defensa, l’atac i el rescat davant de les incursions dels corsaris turcs i algerians
Monografia on s’expliquen els problemes motivats per la fam, la pesta i el bandolerisme al segle XVI a la Marina de la Selva, i l’amenaça que patien les poblacions costaneres per culpa de la pirateria. Un testimoni de l’època són les torres de defensa per prevenir els atacs. Si les coses anaven mal dades, només quedava el recurs del rescat dels captius, confinats a les miserables presons d’Alger i Tunis.
Els orígens de la tradició política liberal catòlica a Catalunya. Mataró, s. XVIII i XIX
Política i interessos del patriciat mataroní, sobresortint en el camp de l’economia, i amb notable influència sobre el govern de la ciutat. Com a annex, uns quadres dels casals i arbres genealògics de totes aquestes famílies de la burgesia local.
El Plet de l’Escó. Una microhistòria sobre les comunitats locals, el règim senyorial i la Contrareforma a la Catalunya del 1600
L’autor aprofita el plet de l’escó a Vilassar per a posar en relleu les disputes per ocupar l’escó preeminent a l’església entre el senyor feudal i els representants reials (batlle, universitat) i els canvis en una societat en transformació.
Els orígens del catolicisme social contemporani a Mataró. Dels inicis de la Revolució Industrial a la Primera Guerra Mundial
L’evolució del catolicisme social, la crida a la beneficència, els principis morals en l’activitat empresarial, el foment de la instrucció, la previsió social-mutual, l’estalvi… En aquest context és fonamental l’aparició de la Rerum Novarum, l’encíclica de Lleó XIII, que denuncia la insensibilitat del capitalisme respecte a la condició obrera. L’autor destaca el paper de les institucions confessionals, entre les quals la Secció Acadèmica (la taula rodona) del Círcol Catòlic d’Obrers.
