You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
None
En esta obra se recogen una excelente colección de colaboraciones de eminentes profesores universitarios y que, por ello, enaltece la figura del ilustre profesor e historiador de la Educación y de la Pedagogía
The building of human towers (castells) is a centuries-old traditional sport where hundreds of men, women, and children gather in Catalan squares to create breathtaking edifices through a feat of collective athleticism. The result is a great spectacle of effort and overcoming, tension and release. Catalonia's Human Towers is an ethnographic look at the thriving castells practice—a symbol of Catalan cultural heritage and identity amid debates around national autonomy and secession from Spain. While the main function of building castells is to grow community through a low-cost, intergenerational, and inclusive leisure activity, Mariann Vaczi reveals how this unique sport also provides a social base, image, and vocabulary for the independence movement. Highlighting the intersection of folklore, performance, and sport, Catalonia's Human Towers captures the subtle processes by which the body becomes politicized and ideology becomes embodied, with all the desires, risks and precarities of collective constructions.
Volume XXI/2 of History of Universities contains the customary mix of learned articles, book reviews, conference reports, and bibliographical information, which makes this publication such an indispensable tool for the historian of higher education. Its contributions range widely geographically, chronologically, and in subject-matter. The volume is, as always, a lively combination of original research and invaluable reference material.
Vols. for 1969- include a section of abstracts.
Este libro es parte de la colección e-Libro en BiblioBoard.
En este libro publicado en ocasión del décimo aniversario de su muerte, se presenta una aproximación al perfil personal, intelectual y académico del Dr. Alexandre Sanvisens Marfull (1918-1995) que durante toda su vida estuvo vinculado a la Universidad de Barcelona. Primero como alumno de Filosofía y Derecho, después como profesor de la Facultad de Filosofía desde el año 1942 y, finalmente, como catedrático (1971) de Pedagogía General de la misma Universidad. Formado al socaire del magisterio de los hermanos Tomás y Joaquín Carreras Artau, el profesor Sanvisens se vinculó a la tradición filosófica catalana (Martí de Eixalá, Llorens Barba) perfilando un pensamiento que se cara...
En l’àmbit català, la literatura comparada no va tenir una tradició acadèmica estable fins a finals del segle XX, la qual cosa no vol dir que no hi hagués comparatisme. Els primers comparatistes són els mateixos escriptors i, en el nostre cas, molts dels millors autors van ser també els principals crítics literaris de la primera meitat d’aquell segle. En els seus escrits mostren una actitud implícitament comparatista, en consonància amb la dimensió internacional i cosmopolita que els va caracteritzar, atès que molts d’ells van ser excel·lents traductors. Escriptors de gran talent i mirada europea com Ventura Ametller, Ferenc Olivér Brachfeld, Aurora Bertrana, Josep Maria Corredor, Joan Crexells, Jaime Gil de Biedma, Josep Palàcios, Jaume Pérez Montaner, Josep Maria Poblet, Rafael Tasis i Llorenç Villalonga representen una història alternativa de la crítica comparatista. Amb la seva manera de llegir palesen que la nostra és, com deia Joan Fuster, una literatura entre literatures.
None