Welcome to our book review site go-pdf.online!
You may have to Search all our reviewed books and magazines, click the sign up button below to create a free account.
Directores de cine en Cataluña
El lector podrá encontrar en la presente obra 375 entradas por orden alfabético de personas que han dirigido películas en Cataluña, ciudadanos que viven y trabajan de forma estable en el Principado, hayan nacido o no en él, independientemente de la lengua que utilizen. No están todos los que son, pero sí son todos los que están, de la A a la Z: desde Baltasar Abadal hasta Claudio Zulian. O sea, desde Fructuós Gelabert, uno de los fundadores de la industria cinematográfica catalana, hasta el debutante Oriol Porta. O lo que es lo mismo, desde Salida de los trabajadores de la fábrica “La España Industrial” (1897) hasta Hollywood contra Franco (2008)..Este diccionario demuestra que el cine catalán es cuantitativamente más importante de lo que pueda parecer a primera vista, pero éste está olvidado en la mayoría de historias del cine español. Por esta razón, si esta obra está escrita en castellano es con la intención de difundir al público de este idioma la cinematografía catalana.
El missatger del fred
Hernan Gurguí i Mas (Barcelona, 1906) viatjà entre els anys 1930 i 1935 a Guinea, Abissínia, Egipte, Sudan, Iemen, Djibouti, Indoxina francesa, Filipines i la Xina. Fill d’una coneguda família del barri de Gràcia —els seus pares tenien diverses parades de peix i de carn en els dos mercats de la Vila—, l’Hernan era sovint en boca de tothom pels seus dots de seductor i per la seva vida arriscada, aventurera i eixelebrada; faldiller i jugador, es casà el 1929 amb la Josefina Hüppy, néta d’un suís que havia vingut a Barcelona per a participar en la fosa del monument a Colom. La parella, però, esdevingué un desastre. El missatger del fred es capbussa en la vida dels seus avan...
Diccionari de llargmetratges
El cinema que es fa a Catalunya és quantitativament més important del que pot semblar a primera vista. Aquest llibre, dissenyat en forma de diccionari, comença el dia després de la mort de Franco i acaba l'1 d'octubre de 2003. Durant aquest període de temps, 228 directors catalans o formats a Catalunya i 172 directors de fora del nostre país han realitzat 795 llargmetratges cinematogràfics. 234 empreses catalanes els han produït (o coproduït). Les xifres són més significatives que les paraules: més de vint produccions cada any i, el que és encara més important, amb una tendència ascendent gràcies a les noves possibilitats de l'audiovisual. Certament, no totes les pel·lícules han sigut grans èxits, i en el seu pròleg en Ventura Pons explica el perquè, i hi afegeix que "el cinema d'aquests darrers anys s'ha encarat més cap a uns productes de recerca, de risc, d'alt interès temàtic o formal d'un notable nivell", un cinema molt més apreciat en els festivals estrangers que en el nostre propi país. Per això, el cinema fet a Catalunya segueix essent el gran desconegut.
Libros españoles
None
